Anotacions al marge

Оглавление

Carme Gregori Soldevila. Anotacions al marge

Introducció

I. La vella i acreditada fórmula de l’aforisme. 1. EN DEFENSA DE L’AFORISME

2. ELS NOMS DE L’AFORISME

3. ELS AFORISMES METADISCURSIUS

4. LES FORMES DE L’AFORISME

II. Un personatge tremendament interferit per les lectures. 1. EL VICI DE LA LECTURA

2. LES RELACIONS TRANSTEXTUALS

2.1 Les pràctiques intertextuals

2.1.1 La citació i la referència

2.1.2 El plagi i l’al·lusió

2.2 Les pràctiques hipertextuals

2.2.1 Les transformacions

2.2.2 Les imitacions

III. La punta de l’iceberg. 1. UNA XARXA DE CONNEXIONS ENTRE TEXTOS

2. LES CLAUS PER A RESOLDRE L’ENIGMA

3. VERSIONS I VARIACIONS DELS AFORISMES

Referències bibliogràfiques

Отрывок из книги

A Vicent

JOAN FUSTER, Pamflets polítics

.....

Una altra interpretació possible del caràcter marginal de l’aforisme té a veure amb el sistema de producció o, com a mínim, amb la seua procedència textual. Fuster així ho assenyalava en presentar-los com a «minses escorrialles o notes marginals a d’altres escrits més extensos». El punt de partida de l’aforisme tindria, en aquest sentit, un origen subaltern. Tanmateix, la modèstia de la concepció no ens ha de conduir a error: la gestació de l’aforisme és llarga i, sovint, de costosa elaboració; la dependència inicial no és més que un pur atzar del procediment creatiu. L’aforisme, cal no oblidar-ho, és el producte condensat d’una llarga sedimentació intel·lectual.

Encara podem entendre la marginalitat dels aforismes des d’una altra perspectiva: com a marca de localització dins l’esfera professional del seu autor. Fuster, com ha estat reiteradament assenyalat, no es cansava de recordar que era «un jornaler de la ploma», que havia desenvolupat la major part de l’activitat literària pro pane lucrando. En aquest sentit, l’escriptura aforística apareix, més que cap altra –fins i tot, potser més que la poesia– com un parèntesi de llibertat, desvinculada del compromís professional immediat o de l’amortització a curt termini. Sense voler caure en l’error d’idealitzar en excés les circumstàncies de composició de l’aforisme ni d’alliberar-ne per complet els resultats del tràfic del mercat literari, el que és ben cert és que Fuster va associar sempre els seus aforismes a la diversió.

.....