Lucy

Оглавление

Jamaica Kincaid. Lucy

Отрывок из книги

Jamaica Kincaid

Traducció de Carme Geronès

.....

Les hores que anaven passant un cop m’havia llevat aviat es van convertir en una rutina. Portava quatre nenes a l’escola, i al migdia, quan en tornaven, els donava el dinar: sopa de llauna i uns sandvitxos. Els llegia contes i jugava amb elles. Quan no eren a casa, estudiava els meus llibres, i al vespre me n’anava a classe. Em sentia desgraciada. Vaig mirar un mapa. Hi havia un oceà entre on era i el lloc d’on venia; ara que… no sé si hi hauria hagut gaire diferència si en comptes d’un oceà hagués estat una tassa d’aigua. No me’n podia tornar.

A fora sempre feia fred i tothom deia que era l’hivern més fred que havien vist mai; però tal com ho deien, em feia l’efecte que allò ho repetien cada hivern. I no els podia culpar de no recordar any rere any fins a quin punt pot arribar a ser desagradable i antipàtic, el temps, a l’hivern. Els arbres, amb aquelles branques nues i immòbils, semblaven morts, era com si algú els hagués deixat allí amb la intenció de passar-los a recollir més tard; totes les finestres de les cases estaven tancades i barrades, de la manera que es fa quan una queda buida molt de temps; els qui veies pel carrer caminaven de pressa, com si fessin alguna cosa d’amagatotis, com si no volguessin que ningú els veiés, com si correguessin el perill de dissoldre’s si es passaven gaire temps a fora. Quines ganes que tenia de veure algú que romancegés en una cantonada, que intentés cridar-me l’atenció, conversar amb mi; algú que, amb una veu que jo pogués sentir, es lamentés sobre un Déu que inunda d’amor i misericòrdia els justos i els injustos.

.....