Отрывок из книги
TOTS A L’ESCOLA?
EL SISTEMA EDUCATIU LIBERAL EN LA LLEIDA DEL XIX
.....
CULTURA, PENSAMENT I LA SEVA INFLUÈNCIA EN LA PEDAGOGIA ESPANYOLA FINS A 1868
Els corrents de pensament dominants en el segle XIX espanyol van marcar els discursos pedagògics del moment, encara que, tot ho hem de dir, les argumentacions filosòfiques hegemòniques sempre estigueren amarades d’un fort contingut religiós peculiar i autòcton que presidí la creació dels pensadors i autors vuitcentistes més destacats. Seguint l’estela deixada per la Il·lustració francesa durant el segle XVIII, a Espanya l’obertura filosòfica de la primera meitat del XIX continuà sota l’influx gal, en aquest cas per l’eclecticisme racionalista sistematitzat de Victor Cousin, introduït aquí per Tomás García Luna, que fou una doctrina seguida per gran part dels liberals de centre i per l’esquerra moderada. Paral·lelament, i sempre parlant en termes molt generals, des de mitjan segle s’anaren estenent algunes idees filosòfiques alemanyes, principalment d’Hegel i Krause, que foren adoptades per uns quants professors d’ideologia republicana en algunes universitats. Aquestes dues tendències, a grans trets, donaren sentit a dues corrents de pensament, l’eclecticisme i el krausisme, que discutiren, per primer cop i com a novetat destacada del segle, la supremacia del catolicisme com a única via filosòfica explicativa en territori espanyol. Davant aquests intents d’atansament a les corrents de pensament europeu, que sempre arribaren al nostre sòl diluïdes i desfasades en el temps, la filosofia espanyola oficial del XIX, principalment en les dècades centrals de la centúria, continuà dominada pel pensament espiritual i tradicional (Jaume Balmes i Juan Donoso Cortés), encara que fent un esforç, cadascuna a la seva manera, per situar-se en el nou context social generat pels canvis polítics que introduïa el liberalisme en la nació.
.....
