Cartes de poblament valencianes modernes (segles XVI-XVIII). Vol III
Реклама. ООО «ЛитРес», ИНН: 7719571260.
Оглавление
AA.VV. Cartes de poblament valencianes modernes (segles XVI-XVIII). Vol III
Отрывок из книги
Aquest tercer volum de les cartes de poblament valencianes de l’època moderna continua el recull, per ordre cronològic, encetat en els dos anteriors i completa la col·lecció fins a les darreries del segle XVIII amb uns cent vint-i-cinc textos més. En aquest cas, els documents editats abasten des del mes de maig de 1612 a desembre de 1796, amb una amplitud cronològica considerable i, per tant, amb contextos històrics també bastant diferents. Els primers documents encara corresponen al període més dens de la resposta a l’expulsió dels moriscos el 1609, però progressivament, i fins les darreries del segle XVII, van atorgant-se pels senyors modificacions de les cartes de poblament donades inicialment als nous pobladors cristians. En algun cas, fins i tot arriben a ser tres les successives cartes pobla atorgades, com ara a Sumacàrcer o Guardamar de la Safor, però aquests canvis no foren un fenomen aïllat sinó bastant estès pel regne valencià.
En canvi, hi ha localitats on el senyor no hi arribà a atorgar una carta de poblament sinó que va fer establiments individuals als nous pobladors, on constaven les clàusules del pagament de les rendes i, en el seu cas, les obligacions vassallàtiques, com ara en els casos de Xeresa, Xeraco i Beniarjó, a la Safor, del raval de Sant Joan a Elx, o del futur marquesat de Rafal en terme d’Oriola, entre altres. Per raons de coherència documental hem preferit no incloure aquest tipus de document, però sí els casos de modificacions de la pobla de major entitat i que tingueren caràcter col·lectiu per a tota la comunitat veïnal. Aquets foren bastant usuals, tant en grans com en petites senyories, i, de fet, hem hagut de fer-ne una selecció perquè la llista podia ampliar-se excessivament. Per tant, no hem inclòs aquells canvis puntuals sobre un pagament concret, o sobre una regalia (forn, molí, almàssera, etc.), habituals durant tot el Sis-cents. Les raons tenen molt a veure amb les dificultats d’arrelament de les noves famílies durant els primers anys, juntament amb les elevades exigències de renda que se’ls imposaren. Aquesta és una qüestió ben coneguda i tractada pels especialistes i respon al fet que tant els mudèjars baixmedievals com moriscos moderns patien un règim senyorial molt més exigent i gravós que no els seus conveïns cristians vells. I amb la substitució de població del 1609, la noblesa valenciana no assimilà aquest canvi i establí uns nivells d’exigència de renda el més similars possibles als anteriors.
.....
280. 1635, agost 12. Tercera de Guardamar de la Safor.
281. 1635, octubre 17. Bicorb, Benedrís i Quesa.
.....