Оглавление
AA.VV. Soli deo Gloria
JOAN CALVÍ. CRONOLOGIA
JOAN CALVÍ I EL SEU TEMPS: APROXIMACIÓ BIOGRÀFICA I TEOLÒGICA1
NOTES BIOGRÀFIQUES9
EL MÈTODE TEOLÒGIC DE CALVÍ
VISIÓ CALVINISTA DE LA RELACIÓ ENTRE ESGLÉSIA I ESTAT
TREBALL, SALARI I ECONOMIA
CALVÍ I LA LLUITA PER LA JUSTÍCIA
LA REFORMA I EL DESENVOLUPAMENT CIENTÍFIC
CONCLUSIÓ
BIBLIOGRAFIA
CALVÍ, ARTICULANTS I PERRINISTES. L’HETEROGENEÏTAT REPUBLICANA DE LA REFORMA GINEBRINA1
ELS ORÍGENS TEOLÒGICS DE LA CRISI MODERNA: CRISTOLOGIA I COS MÍSTIC EN ERASME I CALVÍ1
1. LA CRISTOLOGIA D’ERASME: DE LA FILOSOFIA DE CRIST A LA DOCTRINA DEL COS MÍSTIC. 1.1. La lliçó dels silens o la filosofia de Crist
1.2. El cos místic de Crist i l’erasmisme espanyol
2. EL CRISTOCENTRISME DE CALVÍ
2.1. L’accentuació per Calví del dogma de les dues naturaleses
2.2. Les dificultats per a conciliar redempció i predestinació
2.3. Un cristocentrisme paradoxal: la modernitat i el fi de les mediacions
BIBLIOGRAFIA
CAPITALISME I CALVINISME. TENIA RAÓ MAX WEBER?1
1. LA PREGUNTA ADEQUADA ÉS PART DE LA SOLUCIÓ
2. LA SÍNTESI D’ASCESI I CERTESA DE SALVACIÓ: EL TREBALL PROFESSIONAL
3. ALLÒ IRRACIONAL EN L’ESPERIT DEL CAPITALISME
4. IRRACIONALITAT, SALVACIÓ I IDEALITZACIÓ
5. IDEALITZACIÓ I ÈTICA DE LA INTENCIÓ
LA TESI DE WEBER. MITE O REALITAT HISTÒRICA?1
INTRODUCCIÓ
1. LA TESI DE WEBER
1.1. L’esperit del capitalisme
1.2. L’ètica protestant
1.3. La relació entre l’ètica protestant i l’esperit del capitalisme
2. LA CRÍTICA DEL MÈTODE
2.1. Metodologia innovadora
2.2. El tipus ideal del protestantisme ascètic
2.3. Objectivitat
2.4. La predestinació weberiana
3. VERIFICACIONS HISTÒRIQUES
3.1. Ginebra i França
3.2. El pietisme alemany
3.3. Els Països Baixos
3.4. Anglaterra
4. REFORMA I REVOLUCIÓ
4.1. La revolució protestant i la fundació d’Estats constitucionals
4.2. La migració protestant
4.3. El calendari protestant i el tancament de monestirs
4.4. Las guerres religioses
4.5. L’ètica protestant
CONCLUSIONS
HUMANISME, REFORMA I CONTRAREFORMA. UN COMBAT DESIGUAL
FONTS PRIMÀRIES
BIBLIOGRAFIA
ELS DISSIDENTS VALENCIANS DEL SEGLE XVI. ENTRE HUMANISME I REFORMA1
1. El luteranisme, un problema no hispànic al si de l’Imperi de Carles V
1.1. La política imperial des de 1528 a 1556: inici de la repressió hispànica i fracàs de la conciliació imperial
1.2. El protestantisme d’arrel francesa i flamenca
1.3. Olivar i la seua conjuntural postura anglicana
1.4. Gaspar Centelles i la seua etapa italiana (1546-48)
2. EL REGNAT DE FELIP II. DE L’EXPERIÈNCIA INTERNACIONAL AL DESCOBRIMENT DELS FOCUS PROTESTANTS ALS REGNES HISPÀNICS
2.1. Països Baixos
2.2. Descobriment dels focus de Sevilla i Valladolid (1558): repercussions a Saragossa i València
2.2.1. Els focus de Saragossa i València
2.3. L’anomenat «grup de Pedralba»
2.3.1. El procés de Segimon Arquer
2.3.2. El procés de Gaspar Centelles-Calataiud i Fabra
2.3.3. El procés de Jeroni Conques i Garcia
2.3.4. El procés marginal de Miquel Centelles Sentllir i Martorell (1571)
2.4. Pere Galés: el calvinista exiliat
3. ELIMINACIÓ DEL PROTESTANTISME A LA CORONA HISPÀNICA I POSSIBLES CAUSES DEL SEU FRACÀS
FONTS MANUSCRITES
BIBLIOGRAFIA
INFLUÈNCIA DEL CALVINISME EUROPEU EN ELS REGNES HISPÀNICS AL SEGLE XVI: LA RELLEVÀNCIA DE LES TRADUCCIONS CASTELLANES DELS CATECISMES CALVINIANS1
FONTS MANUSCRITES
BIBLIOGRAFIA
L’IMPACTE DE LA REFORMA CALVINISTA EN LES NACIONALITATS PERIFÈRIQUES DE L’EUROPA DEL SEGLE XVI. EL CAS DEL BEARN I LA BAIXA NAVARRA1
BIBLIOGRAFIA
LOS PSALMES DE DAVID METUTS EN RIMA BERNESA PER ARNAUD DE SALETTE, M[INISTRE]. ORTES 1583
1. ARNAUD DE SALETTE
2. L’IMPRESSOR LOUIS RABIER
3. EL SALTERI BEARNÉS
4. L’ÚS DEL SALTERI
5. DESTÍ DEL SALTERI BEARNÉS
6. UN TESTIMONI DE GRAN VÀLUA
FRONTERA PIRENAICA I PROTESTANTISME: L’OBRA ESPANYOLA DEL COMITÉ DE PARÍS I DELS PROTESTANTS BEARNESOS AL SEGLE XIX
1. ELS PRIMERS PASSOS DEL COMITÉ DE PARÍS
2. TRAVESSAR LA FRONTERA: DIFICULTATS I TEMPTATIVES AVORTADES
3. FRANÇA, TERRA DE «REFUGI»
4. L’ENDURIMENT DE LES DIVISIONS NACIONALS I LA FUNDACIÓ D’UNA ESGLÉSIA PROTESTANT ESPANYOLA
5. SÍMBOL I MEMÒRIA: LA UNIVERSALITAT DE LA FE PROTESTANT
6. CONCLUSIÓ
L’ENSENYAMENT PROTESTANT A ESPANYA: EL MODEL D’ACTIVITAT DE SALVADOR RAMÍREZ A JACA (1919-1936)
1. UN PASTOR-MESTRE D’«ELIT» ENVOLTAT D’UN EQUIP FAMILIAR
2. UNA OBRA EN CREIXEMENT CONFRONTADA AMB MÚLTIPLES DIFICULTATS
3. JACA: L’ESCOLA MODEL DE LA MISSIÓ FRANCESA A L’ALT ARAGÓ
PROTESTANTISME A LES TERRES VALENCIANES DURANT ELS SEGLES XIX I XX1
CRONOLOGIA DE LA INSTAURACIÓ DE LES ESGLÉSIES PROTESTANTS AL PAÍS VALENCIÀ
CONCLUSIÓ
BIBLIOGRAFIA
REVISTES
LA TEOLOGIA DE KARL BARTH I L’ACTUALITAT DEL CALVINISME1
1. EL NEOCALVINISME
2. BREU BIOGRAFIA DE KARL BARTH (BASILEA, 1886-1968)
3. LA PREDESTINACIÓ, REVISADA I ACTUALITZADA
4. BARTH, NEOCALVINISTA?
5. ACTUALITAT DE CALVÍ
BIBLIOGRAFIA
IDENTITATS, CIUTADANIA I DIÀLEG INTERCULTURAL EN EL FEDERALISME INTEGRAL DE DENIS DE ROUGEMONT1
1. CIUTADANIA I ARRELAMENT IDENTITARI
2. EL DIÀLEG INTERCULTURAL
3. CONCLUSIONS
JACQUES ELLUL. SOCIETAT, TÈCNICA I POLÍTICA1
1. LA PROPOSTA ÈTICA D’ELLUL PER A UNA SOCIETAT TÈCNICA
1.1. Ètica del no-poder
1.2. Ètica de la llibertat
1.3. Ètica dels conflictes
1.4. Ètica de la transgressió
2. UNA REFLEXIÓ ÈTICA QUE VA MÉS ENLLÀ DE LA TÈCNICA
3. LA NECESSÀRIA CONSIDERACIÓ DE LA PROPOSTA ÈTICA ELLUL·LIANA
4. UNA VIA D’APLICACIÓ PER A LA PROPOSTA ÈTICA ELLUL·LIANA
FONAMENTS D’ÈTICA NARRATIVA. COMPROMÍS, CAPACITACIÓ I DELIBERACIÓ EN PAUL RICOEUR1
1. L’ÈTICA COM A PRINCIPI I FONAMENT D’UNA TRAJECTÒRIA FILOSÒFICA DRAMÀTICA. 1.1. Moral pensada i moral viscuda
1.2. Una fenomenologia de la raó impura
1.3. Una fragilitat en horitzó de bondat
2. LA TRANSFORMACIÓ DE LA FENOMENOLOGIA HERMENÈUTICA EN ÈTICA NARRATIVA. 2.1. De l’ètica hermenèutica a l’ètica narrativa
2.2. El llenguatge desbordat per la interacció
3. LA TRIPLE MIMESI COM A ESTRUCTURA D’INTEL·LECCIÓ NARRATIVA. 3.1. Configuració narrativa
3.2. Responsabilitat en l’acte de llegir
3.3. L’estructura de la intel·lecció narrativa
4. LA IDENTITAT NARRATIVA COM A IDENTITAT MORAL. 4.1. Responsabilitat i singularitat personal
4.2. De la teoria de l’acció a la filosofia moral
4.3. La mediació de la identitat narrativa
4.3.1. Per a respondre a la permanència en el temps
4.3.2. Entre el caràcter i la promesa
4.3.3. Promovent el valor d’una vida examinada
4.3.4. Establint la correlació entre acció i personatge
4.3.5. Identitat narrativa i identitat moral
4.3.6. Unitat narrativa de la vida
4.4. Allò poètic com a laboratori d’allò pràctic
5. CONCLUSIÓ: ENTRE LA REGLA D’OR I EL RECONEIXEMENT O LA FONAMENTACIÓ NARRATIVA COM A PROBLEMA
JOAN CALVÍ EN EL CONTEXT DE LA REFORMA PROTESTANT
SIGNIFICACIÓ ECUMÈNICA DE LA TRADICIÓ REFORMADA1
1. DES DE DINS
2. L’IDEAL ECUMÈNIC EN LES DOCTRINES REFORMADES SOBRE L’ESGLÉSIA2
3. ESGLÉSIES REFORMADES
4. L’HERÈNCIA DE LA REFORMA
5. ECUMENISME I MOVIMENT ECUMÈNIC4
6. L’HERÈNCIA DE LA REFORMA I EL MOVIMENT ECUMÈNIC5
6.1. La justificació per la gràcia
6.2. La recuperació de l’ascetisme
6.3. El significat de la Reforma com a esdeveniment per a l’Església de hui
7. LA SITUACIÓ ACTUAL DE L’ECUMENISME REFORMAT
CAP A UNA MEMÒRIA RECONCILIADA1
A. PERSPECTIVA REFORMADA. 1. Preocupacions eclesiològiques dels Reformadors
2. Gènesi i propagació de les Esglésies reformades
3. Actituds reformades contemporànies envers l’Església catòlica romana
B. PERSPECTIVA CATÒLICA ROMANA. 1. Preocupacions eclesiològiques i reformadores dels catòlics romans en el temps de la Reforma
2. La reforma catòlica romana del Concili de Trento al Concili Vaticà II
3. Actituds catolicoromanes contemporànies envers les Esglésies reformades
CULTE DE L’ESGLÉSIA REFORMADA SEGONS LA LITÚRGIA D’ESTRASBURG (1538-1541)1. NOTA INTRODUCTÒRIA
«CARTA INACABADA» DEL GERMÀ ROGER DE TAIZÉ (2005)
CRONOLOGIA DE ROGER SCHUTZ I LA COMUNITAT DE TAIZÉ
BIBLIOGRAFIA
