El conflicte entre la llibertat i la felicitat s'ha de resoldre a favor de la llibertat, opina Ágnes Heller, i ho defensa amb determinació a les lliçons d'aquest volum.La quotidianitat i la tradició, l'art i la música, l'ètica i la política, la modernitat i la postmodernitat, l'humor i l'espiritualitat, la metafísica i la ideologia, les emocions i la imaginació, les desigualtats i les lleis… són només alguns dels temes que tracta aquí però que també han estat motiu de la seva reflexió filosòfica al llarg dels anys. L'ampli espectre dels seus interessos i la manera d'abordar-los il·lustren quina actitud personal va tenir davant el món, i com el va viure.Des d'una esquerra ideològica explícita, Heller adverteix de l'enorme poder de la biopolítica, l'ús polític dels cossos, i de com el poder alimenta la por i en fa l'eina fonamental per sacrificar la llibertat. La seva visió és d'una actualitat inqüestionable.
Оглавление
Agnes Heller. El món, el nostre món
EL MÓN, EL NOSTRE MÓN
ÍNDEX
PRESENTACIÓ
1. EL MÓN COM A VIDA I MORT
INTRODUCCIÓ
EL MÓN EN SINGULAR
EL(S) MÓN(S) EN PLURAL
El meu món, el teu món, el seu món
Els mons regionals
Un món dels mons diversos
2. LA VIDA QUOTIDIANA, AHIR I AVUI
1
2
3. L’ENCARNACIÓ EN LA TRADICIÓ OCCIDENTAL
L’ÀNIMA EN LA PRESÓ DEL COS
EL COS EN LA PRESÓ DE L’ÀNIMA
EL COS COM A EXPRESSIÓ O MANIFESTACIÓ DE L’ÀNIMA
DOLORS, PLAERS I AFERS DEL COR
4. QUÈ ÉS LA POSTMODERNITAT, UN QUART DE SEGLE DESPRÉS
1
2
3
4
5
5. EL PAPER DE LES EMOCIONS EN LA RECEPCIÓ DE LES OBRES D’ART
1
2
3
4
5
6
6. EL CANVI ESTRUCTURAL DE L’ESFERA PÚBLICA I L’EMERGÈNCIA DE LA CULTURA DE L’ACUDIT
7. BIOPOLÍTICA VERSUS LLIBERTAT. UN NOU CAPÍTOL EN LA HISTÒRIA D’UNA VELLA CONTROVÈRSIA
1
2
3
4
8. ELS DOS PILARS DE L’ÈTICA MODERNA
1
2
3
4
9. ELS METARELATS EUROPEUS SOBRE LA LLIBERTAT
1
2
10. EL FALS OCELL BLAU DE LA FELICITAT. 1
2
3
4
5
EPÍLEG. UN TESTIMONI
Отрывок из книги
«El seu pensament queda concentrat al llibre El món, el nostre món, fruit de les lliçons que va impartir a la Càtedra Ferrater Mora de la Universitat de Girona, publicat per Arcàdia i traduït per Joan Vergés, director de la càtedra. Heller creu que només podem viure plenament si som capaços de riure i plorar, la nostra manera d’expressar les dependències emocionals, és a dir, la tensió de ser al món, la tensió de crear-nos el nostre món a cavall entre el pragmatisme de la vida quotidiana i alguna mena d’espiritualitat (sigui religiosa, artística o filosòfica).» IGNASI ARAGAY, Ara, setembre del 2019.
«Són destil·lats d’una vida sencera dedicada a fer pensar els altres i tenen to d’última paraula. Hi són convocats tots els grans autors –els grans amors– i les grans idees de la seva vida, que hi apareixen com pinzellades d’un sol traç, sense pedanteries ni reverències, per assenyalar alguna cosa important o conjurar un imaginari.» JORDI GRAUPERA, Núvol, agost del 2019.
.....
En segon lloc, la humanitat pot significar la suma de tots els homes que viuen en un mateix temps en el mateix globus, la Terra. El món aleshores és idèntic al globus –a la Terra–, tal com es representa en la famosa Al·legoria de la Fe, de Vermeer. En tercer lloc, la humanitat pot fer referència a l’espècie Homo sapiens i a la pressuposició que podem entendre’ns amb tots els individus d’aquesta espècie i que tots els individus d’Homo sapiens tenen un món, encara que siguin mons diferents. En aquest sentit, també podem dir, si volem, amb Kant que res en el món no és absolutament bo llevat de la bona voluntat. Podem pressuposar alguna cosa comuna i podem entendre’s amb els altres també fins a un cert punt, quan sabem que no els entenem. Quan no entenem un –altre– món, ja n’acceptem l’existència.
Voldria repetir que la humanitat en cap sentit no té un món, sinó que nosaltres podem pressuposar que tots els homes de la Terra tenen mons comprensibles, que viuen lligats a cadenes de dependències emocionals recíproques, que estan contents o tristos, la majoria de vegades totes dues coses, i que tenen suficients coneixements per orientar-se en el seu propi món. Tots els homes riuen i ploren, si bé per diferents raons. Qui riu i plora té un món; mentre plorem i riguem tindrem un món.
