Disputa de l'ase
Реклама. ООО «ЛитРес», ИНН: 7719571260.
Оглавление
Anselm Turmeda. Disputa de l'ase
Anselm Turmeda. DISPUTA DE L'ASE
Vida d’Anselm Turmeda
Obra
La Disputa
I. disputa de l'ase. Disputa de l’Ase contra fra Anselm Turmeda sobre la naturalesa i la noblesa dels animals, feta i ordenada pel dit fra Anselm a la ciutat de Tunis, l’any 1417
G.L.[11] a tots els seus fidels amics, salut i pau per nostre senyor Jesucrist
Fra Anselm parla
Pròleg en què s’explica la causa de la reunió de tants animals
Aquí comença a parlar un dels consellers del rei, que era un bell i gran cavall
El plany que fa el cavall pel seu senyor
El cavall parla als altres animals
Tots els animals parlen de comú acord
Sobre l’elecció del rei dels animals
De la festa que van fer els animals pel seu nou rei
Parla el conill
El rei diu al conill
El conill diu al rei
El present que va enviar el governador a fra Anselm
El rei demana al conill si fra Anselm és aquell que li han dit que predicava contra els animals
El conill respon al rei i diu
El rei parla als seus barons i servidors
El rei envia un porter seu a buscar fra Anselm
Fra Anselm diu a la guineu
Com fra Anselm es presenta davant del rei
El rei dels animals diu a fra Anselm
La resposta de fra Anselm
Com van aixecar-se tots els animals amb gran escàndol contra el frare
Com l’Ase va ser delegat per disputar contra fra Anselm
L’Ase parla a fra Anselm amb molta audàcia
Sobre la proporció dels animals, i en primer lloc sobre l’elefant
La resposta de l’Ase
Sobre la proporció del camell
Fra Anselm diu a l’Ase
L’Ase respon i diu
Sobre el primer sentit corporal de l’animal
Sobre el segon sentit corporal de l’animal, que és la vista
L’Ase parla de la vista perfecta de la somera del profeta Balaam
Sobre el tercer sentit corporal de l’animal
Sobre la naturalesa de l’escarabat
Sobre la naturalesa dels llebrers i dels gossos de caça
Sobre el quart sentit corporal de l’animal
L’Ase explica a fra Anselm la bona memòria dels animals
Sobre la naturalesa de les orenetes
Sobre la naturalesa dels ocells i d’altres animals
Sobre la bona retentiva dels homes
Diu, doncs, l’Ase
Fra Anselm diu al senyor Ase
Respon l’Ase
La naturalesa i el govern de les abelles
Sobre les vespes
Sobre la naturalesa de les formigues
Sobre la naturalesa de les llagostes
Fra Anselm diu a l’Ase
Respon l’Ase a fra Anselm
L’Ase diu a fra Anselm les menges que els són pròpies
Fra Anselm diu a l’Ase
Com l’Ase demostra a fra Anselm el contrari del seu discurs
Fra Anselm diu a l’Ase
La resposta de l’Ase
L’Ase explica a fra Anselm el dejuni dels fills d’Adam
L’Ase diu a fra Anselm els lladronicis que fan els fills d’Adam
L’Ase parla a fra Anselm dels profetes enviats als fills d’Adam
Fra Anselm diu a l’Ase
L’Ase respon a fra Anselm
Fra Anselm parla a l’Ase de les vestidures dels fills d’Adam
Respon l’Ase a fra Anselm
L’Ase parla a fra Anselm de la naturalesa dels animals
L’Ase explica a fra Anselm com els costa als homes vestir-se
Fra Anselm diu a l’Ase
L’Ase respon a fra Anselm
L’Ase diu a fra Anselm
L’Ase parla a fra Anselm dels ocells i altres animals
L’Ase parla del bon govern del rei dels animals
Fra Anselm diu a l’Ase
La primera meravella que hi ha en la semblança dels fills d’Adam
Sobre la segona meravella, que és el parlar
Sobre la tercera meravella, que és l’escriptura
L’Ase respon a fra Anselm i diu
Sobre els animals, que són tots diferents en aparença, però tots d’un únic pensament i d’una única voluntat d’adorar un sol Déu, que els ha creat
Fra Anselm diu a l’Ase
L’Ase respon a fra Anselm
Fra Anselm diu a l’Ase
L’Ase respon a fra Anselm
Com l’Ase demostra al frare tot el contrari amb perspicaços arguments
Fra Anselm diu a l’Ase
Respon l’Ase
Una mosca demana permís a l’Ase per parlar
L’Ase respon a la mosca
La mosca diu
La primera prova de la mosca
El mosquit diu al frare
L’argument o prova del mosquit
La xinxa diu a fra Anselm
El poll diu a fra Anselm
Parla la puça
La lladella diu a fra Anselm
El corc dels queixals diu
Fra Anselm pensa i es diu a si mateix
L’Ase diu a fra Anselm
Fra Anselm diu aquestes paraules
Respon l’Ase a fra Anselm
Fra Anselm diu a l’Ase
Respon l’Ase al frare
L’Ase explica que en el cos de l’home hi ha dotze conductes a semblança dels dotze signes
Aquí l’Ase parla dels quatre elements
L’Ase explica amb què es compara la part de davant del cos de l’home
Amb què es compara la part del darrere del cos de l’home
L’Ase explica com s’ha d’entendre la sentència
L’Ase explica que en l’ànima intel·lectiva hi ha tres potències, les compara amb la Santíssima Trinitat i diu que per això l’ànima és feta a imatge i semblança de Déu nostre senyor
Fra Anselm respon
L’Ase respon a fra Anselm i li parla dels convents, ordes, religions i monestirs
Parla el rei dels animals
[Història de na Tecla i fra Juliot]
La senyora parla amb el seu marit
Com na Tecla se’n va al convent dels frares predicadors i demana per fra Joan Juliot, i li indiquen qui és
De la confessió que va fer fra Juliot a na Tecla
Del recompte que va fer fra Juliot a na Tecla
Com fra Juliot va començar a prendre el delme
L’absolució que va fer fra Juliot
El que va dir el marit a la dona quan va tornar de confessar-se
Com el frare va prendre la resta del delme
Diu l’Ase a fra Anselm
Fra Anselm respon sobre la mala confessió de fra Juliot
L’Ase respon a fra Anselm
[Història de Joan Ester i el Gran Abat]
Com un capellà va fer que una dona embarassada es llancés daltabaix de la finestra
El marit torna de l’església
Com el marit va anar a queixar-se al Gran Abat i la malvada i superba resposta que li va donar
Com el ciutadà se’n va anar a Florència i hi va explicar el que li havia passat amb l’abat de Perusa
Com el clergat va perdre la senyoria per l’enginy del perusí i l’ajuda de Florència
[Història del prevere de Perusa i Francesc de Nèrnia]
Com el marit es va queixar al bisbe
La resposta i les amenaces del bisbe
El que el bisbe va dir al prevere
La resposta i la justícia que el bisbe va donar al jove
Com el jove es va queixar al podestà de Perusa
De l’ordre que va donar el podestà misser Lippo a Francesc de Nèrnia
Com el bisbe va fer tocar a capítol per fer venir els preveres
Com tot el clergat va anar en gran processó davant misser Lippo
La gran rebuda de misser Lippo
Misser Lippo parla al bisbe
Sobre el sermó que va fer el bisbe i com va mostrar el prevere
Com misser Lippo va fer anar a buscar Francesc de Nèrnia
Com van dur Francesc davant misser Lippo
Respon Francesc
De la justícia que va impartir misser Lippo a Francesc
Misser Lippo contesta al clergat
[Història de fra Joan Osset i el mariner]
L’engany que el mariner va fer al religiós
L’Ase diu a fra Anselm
Fra Anselm diu
[Història de fra Francesc Sitges i Nadalet]
Com Nadalet va clavar una punyalada a una amiga seva i com va obtenir els mil rals del framenor
Com sor Antonieta va anar al convent de framenors
Fra Sitges diu a sor Antonieta el nom del mercader
Arriba Antoni Riusec
Nadalet diu al seu company
Com sor Antonieta va anar cap a la porta
Com va ser enganyada sor Antonieta
Nadalet parla a sor Antonieta
Com Lluís Regolf va anar-hi tot seguit
[Història de fra Aimeric de Grave]
Els noms dels religiosos i el que van fer
Com van matar fra Aimeric
Fra Anselm diu a l’Ase
[Història de fra Joan Companyó i la Caterina]
Fra Anselm diu a l’Ase
[Història del framenor i el frare predicador]
Fra Anselm parla a l’Ase
L’Ase respon a fra Anselm, parlant-li de la naturalesa dels animals, posant cada un en la seva naturalesa
Fra Anselm diu a l’Ase
L’Ase respon
L’Ase explica a fra Anselm com els homes són fets contràriament als arbres
Sobre els fruits que produeixen els arbres terrestres
L’Ase parla del profit que es treu dels arbres terrestres
L’Ase exposa com, entre els fills d’Adam, no hi ha cap diferència de l’un a l’altre
Fra Anselm diu
L’Ase respon a fra Anselm
Parla l’Ase
El rei diu a l’Ase
La profecia del reverendíssim senyor Ase
De la festa que van fer els animals per la profecia que féu el seu orador l’any 1418
L’Ase parla a fra Anselm
Fra Anselm diu a l’Ase
L’Ase diu a fra Anselm
Fra Anselm diu
Respon l’Ase
El rei dels animals parla a fra Anselm, atorgant-li per guanyada la qüestió
Отрывок из книги
EDITORIAL BARCINO, S.A.
Sembla probable que, encara durant els estudis a Lleida, ingressés al monestir de framenors de Montblanc, però en tot cas el 1375 pertanyia a l’orde. Ell mateix explica a la Tuhfa, una obra que va escriure en àrab al final de la seva vida, en la qual inclou alguns passatges biogràfics, que va passar els deu anys següents estudiant teologia a Bolonya, llavors la universitat més prestigiosa d’Europa, junt amb París. En aquesta darrera universitat potser també hi va estudiar, si hem de creure el que diu la Disputa (que, com veurem, no sempre és prou fidedigna).
.....
i dormint vaig veure talment
una visió perfectament
.....