Оглавление
Autores Varios. Joan Fuster i l'anàlisi de la realitat social
Introducció
La societat valenciana, mig segle després. Ernest Garcia *
LA RAJOLA HO ÉS TOT, AL PAÍS VALENCIÀ
CIÈNCIA, TECNOLOGIA, CONSUM: SI ÉS MODERN DEU SER BO…
CONCLUSIÓ: ELS GRANS AUTORS TENEN TAMBÉ TEMES MENORS
REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES
Paisatge i societat. Joan Fuster i la geografia. Vicenç M. Rosselló i Verger *
PAISATGE
SOCIETAT
GEOGRAFIA
REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES
Joan Fuster i la industrialització valenciana. Ernest Reig *
LA INDUSTRIALITZACIÓ VALENCIANA: CONSTATACIÓ D’UNS FETS
ENTORN DE LES CARACTERÍSTIQUES DE LA INDUSTRIALITZACIÓ VALENCIANA
A TALL DE CONCLUSIÓ
REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES
Les oportunitats perdudes. Joan Fuster i la política de la transició. Adolf Beltran *
Elogi de l’assaig. Josep Ramoneda * FUSTER I L’ASSAIG A LA TERRA DEL SENY
¿QUÈ ÉS UN ASSAIG?
LES LLEIS DE L’ASSAIG
Отрывок из книги
Joan Fuster fou un escriptor polièdric, un intel·lectual amb interessos en camps molt diversos. Sens dubte, la seua obra és indestriable d’un compromís ferm, d’una actitud crítica assumida ben d’hora: la reivindicació d’una història amagada, d’una llengua segrestada, d’una cultura malmesa, foren una constant al llarg de la seua trajectòria. D’altra banda, molts aspectes de l’obra de Fuster són propis d’un intel·lectual europeu del seu temps, profundament interessat en la literatura, amb un biaix d’historiador i crític literari. Sense oblidar un rerefons creatiu considerable que s’expressa en la seua poesia però també, i potser sobretot, en la clara voluntat d’estil, en la preocupació formal que impregna el conjunt de la seua obra, en la qual ocupa un lloc central l’anomenada «literatura d’idees».
Però la voluntat d’intervenció en la vida i el destí del seu poble, que li suscitaven «un interès apassionat», li va fer ocupar-se d’un ventall molt ampli de qüestions relacionades amb el passat i el present d’una cultura i una societat amb les quals s’identificava. La literatura i la història cultural, en primer terme, però també l’assaig cívic o el pensament de caire més general van ser alguns dels focus de la seua dedicació intellectual. I l’estudi dels problemes específics del País Valencià, començant per la comprensió del seu procés de formació històrica, així com la percepció i avaluació dels fenòmens socials d’abast més ampli que marcaven el seu temps, foren determinants en la configuració tant de la seua obra escrita com del seu compromís civil.
.....
És clar, tanmateix, que la història, des del desenvolupament econòmic dels seixanta fins a la irrupció del TGV i els saraus de la Fórmula 1, s’ha escrit en un sentit del tot contrari: l’urbs ha assaltat l’horta, portant-la al límit de la desaparició. A hores d’ara, la qüestió interessant és, més aviat, per què la destrucció de l’horta no va començar a ser percebuda com la pèrdua extremadament greu que és fins a ben entrada la dècada dels noranta.
La pregunta per una lectura fusteriana de la societat contemporània suggereix indagar en reculls d’articles curts, col·laboracions de premsa amb comentaris sobre temes d’actualitat, títols com ara Babels i babilònies. L’experiència de tornar sobre tot això resulta una mica decebedora. Hom pot trobar-hi anotacions relatives a diferents esdeveniments i novetats socioculturals. La revolta juvenil i la protesta dels estudiants dels seixanta, l’expansió de la classe mitjana, l’alliberament dels costums, l’anomenada «revolució sexual», els hippies, etc. Hi ha sovint comentaris enginyosos sobre això i allò. Ocasionalment, alguna percepció anticipatòria, com ara l’especialització del País Valencià com a geriàtric de l’Europa nòrdica. Això no obstant, en general, em fa la impressió que les pàgines periodístiques de revisió de l’actualitat que va escriure Fuster són, amb poques excepcions, conceptualment ensopides i estan amb massa freqüència llastades pel tòpic. De vegades estan a un pam de resultar irritants (estic pensant, per exemple, en algun article a propòsit dels metres de tela en la roba de platja, quasi insofriblement convencional). Són textos que, si es fan llegir encara, és només per la qualitat formal de l’escriptura (supose que no cal insistir en l’evidència que, en això, Fuster no va fallar pràcticament mai).
.....
