Оглавление
Autores Varios. Joan Fuster i la filosofia
Introducció
Fuster o la mirada crítica. Josep-Maria Terricabras. IEC, Universitat de Girona
MIRADA CRÍTICA DE FUSTER A LA FILOSOFIA
MIRADA CRÍTICA A LA FILOSOFIA, MÉS ENLLÀ DE FUSTER
Fuster, un escèptic entre fervorosos* Tobies Grimaltos. Universitat de València
UN ESCEPTICISME RAONABLE
VERITAT
CERTESA
ESCEPTICISME RELATIU O RELATIVISME
ESCEPTICISME I ACCIÓ
UN ESCÈPTIC ENTRE FERVOROSOS
REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES
L’ètica del segle XXI segons Joan Fuster. Margarita Boladeras. Universitat de Barcelona. INTRODUCCIÓ
CONCEPTES MORALS A L’OBRA DE JOAN FUSTER
EL DICCIONARI PER A OCIOSOS: ÈTICA I PROGRÉS
CONSIDERACIONS SOBRE L’ÈTICA DEL FUTUR
REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES
El descrèdit de la realitat i la filosofia. Mercè rius. Universitat Autònoma de Barcelona
REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES
L’obra de Joan Fuster, composició amb baix continu. Antoni Riera. IES Lauro, les Franqueses del Vallès
SENTIT UNITARI DE L’OBRA
L’ASSAIG COM A GÈNERE
LA LITERATURA D’IDEES
EL PENSAMENT ESCÈPTIC
MARC DE REFERÈNCIA FUSTERIÀ
EL BAIX CONTINU EN LES PARTITURES DE FUSTER
FUSTER I EL PENSAMENT MARXISTA
FUSTER I L’EXISTENCIALISME
EL GIR LINGÜÍSTIC
EL DESCONCERT CONTEMPORANI DE LA POSTMODERNITAT
EIXOS DE COHESIÓ D’UNA OBRA DIVERSA
EL NACIONALISME D’UN ESCÈPTIC
FUSTER CONTRA LA FILOSOFIA?
LA FILOSOFIA I ELS FILÒSOFS* Textos de Joan Fuster. EL FILÓSOFO Y SUS RAICES
EL FILÓSOFO Y SU HÍGADO
LOS FILÓSOFOS Y EL PODER
FERRATER MORA Y SUS FILÓSOFOS
DEFENSAS DE LO RAZONABLE
FILÓSOFOS Y FILOSOFÍAS
LA IMAGEN FINAL DE RUSSELL
ENTRE LA ESTUPEFACCIÓN Y LA RISA
FILOSOFÍA Y POLÍTICA
LA PEQUEÑA CONTRADICCIÓN DE CAMUS
Отрывок из книги
Aquest llibre recull les conferències de la Jornada Fuster celebrada a Sueca el 12 de novembre del 2009. Com diu el títol, el propòsit de la Jornada era pensar l’actualitat, «reflexionar sobre el nostre present de la mà de Joan Fuster». És a dir, es tractava d’analitzar els seus assajos des de la perspectiva que li donen els problemes de principis del segle XXI, de calibrar fins a quin punt l’acuïtat de les seues reflexions comportava una forma de pensar el seu present que ens serveix per al nostre.
Però, de seguida surt un altra reflexió: el paper de la filosofia en l’obra de Fuster. És ben sabut que ell fou un escriptor que apreciava la historia i la literatura, però que rebutjava la filosofia i que, tanmateix, part de la seua obra és clarament «filosòfica». Quines foren, doncs, les seues relacions amb la filosofia? Aquest és l’altre propòsit del llibre, com ho fou de les jornades: clarificar quin paper jugà la filosofia en els escrits fusterians.
.....
Al voltant d’aquest intent de calibrar el sentit teòric d’El descrèdit de la realitat, Rius es preocupa de la temàtica bàsica del llibre, temàtica ontològica clara, sobre què cal entendre ací per realitat. Què significa «realitat»? Per a Fuster, significa «realitat sensible». I «descrèdit de la realitat»?: «que els ulls no donen crèdit a allò que tenen al davant». Segons Fuster, això és el que els passà als pintors occidentals. Al llarg de la història de la pintura occidental es produeix en els pintors una desafecció envers la realitat. Aquesta pèrdua de sentit de la realitat arriba fins al punt de crear una realitat artificial, com passà a les primeres avantguardes, en què el mateix quadre era la realitat. La realitat ja no inspira confiança. És aquest un fenomen que és dóna ja en la reforma i significà l’inici de la pèrdua d’imaginació –ja no saben pintar imatges–, que duria els pintors abstractes cap al triomf de la fantasia. El desplaçament de Déu comporta l’aparició de la realitat per a l’artista. Però la realitat és creació humana només en part perquè, com passa amb els renaixentistes, els artistes troben la bellesa en les coses. Els artistes fan una antologia de la realitat. Fins i tot en el classicisme, màxim moment d’equilibri subjecte-objecte, encara Déu no ha estat substituït per la humanitat, aquesta s’encarrega només de fer l’antologia de la realitat.
En la interpretació feta per rius, al capdavall el que es planteja és un qüestionament de l’humanisme de Fuster. Rius el qüestiona interpretant que «la mesura de totes les coses que és Joan Fuster» trau la seua pròpia identitat de la realitat social que l’envolta. L’home no es pot desempallegar de la seua situació i l’art d’avantguarda n’és l’expressió. La funció de l’art contemporani estaria en l’alliberament, no en el plaer que procura.
.....
