Оглавление
Autores Varios. Sobre el descrèdit de la modernitat
INTRODUCCIÓ
TEXT I CONTEXT
CONSIDERACIONS AL VOLTANT DELS MÈRITS I L’ACTUALITAT D’EL DESCRÈDIT DE LA REALITAT DE JOAN FUSTER
ALGUNS ESTUDIS AL VOLTANT D’EL DESCRÈDIT DE LA REALITAT
COMENTARI A EL DESCRÈDIT DE LA REALITAT
LES CONNEXIONS REFERENCIALS ENTRE ART I REALITAT
ART VERSUS REALITAT
LA FUNCIÓ COMUNICATIVA DE L’ART
UN ASSAIG MODÈLICAMENT FUSTERIÀ
CONCLUSIÓ
NOTES SOBRE EL PENSAMENT ARTÍSTIC FUSTERIÀ
1. ELS ESCRITS
2. LES IDEES. 2.1 Realitat, còpia, imitació
2.2 Dicció, estil
2.3 Originalitat, novetat, genialitat
2.4 Poder i voler, realisme i ofici
2.5 Un corrent desacreditador
2.6 Figuració versus abstracció
2.7 Una apologia de l’art útil
2.8 Un art per a una societat
2.10 Quadres i mirades
2.11 Art i política
2.12 Nus, paisatges i retrats
2.13 Idea de la bellesa
3. ELS CRITERIS. 3.1 Des de l’humanisme
3.2 Fílies i fòbies
3.3 Dels fonaments
4. L’ESTIL
L’OVELLA DE GIOTTO I L’ART COM A DICCIÓ. PARADOXES FUSTERIANES SOBRE L’ART AUTÒNOM
JOAN FUSTER: EL DESCRÈDIT DELS ABSOLUTS
L’AMOR
LA FILOSOFIA
LA TEOLOGIA
EL LLENGUATGE
LA LITERATURA
L’ORIGINALITAT
LA MORT
LA RACIONALITAT –ESPIRITUALITAT– DE L’HOME, LA GRANDESA DEL PATIMENT, LA CASTEDAT, ETC
L’AMISTAT I EL CONSENS
ELS PATRIOTISMES
EL DESTÍ
L’ÈTICA I LA MORAL
LA JUSTÍCIA
REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES
JOAN FUSTER, AMIC DE LES ARTS
JUSTIFICACIÓ D’UNA PERSPECTIVA
JOAN FUSTER, UN HOME D’ART
BIBLIOGRAFIA
ANNEX: Aforismes de Joan Fuster relacionats amb l’art o els artistes
EDITAR ALS ANYS 50
PERMANÈNCIA DEL DESCRÈDIT
L’ART I ELS ANYS CINQUANTA
Отрывок из книги
Quan el nou equip directiu del MuVIM, al juny del 2004, va començar a preparar les línies generals del seu programa d’activitats, va tenir molt clar que una part de la seua atenció havia de centrar-se en les figures més destacades del segle XX valencià, igual que havia de fer amb aquelles altres que van anunciar, entre nosaltres, el Segle de les Llums i el seu posterior decurs històric. Sens dubte era una forma equilibrada de seguir pautadament l’arc cronològic, que donava nom al Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat.
Per això, després dels congressos dedicats a les figures internacionals de Kant, Schiller, Hegel o Rousseau, i les exposicions centrades en les aportacions de Gregori Maians o d’Antoni Cavanilles, es van obrir també pas escalonadament, en la nostra meditada programació, les «Documenta» dedicades a Joan Fuster en 2005, Alfons Roig o Juan José Estellés, inaugurades en 2007 i 2009 respectivament. Històries viscudes, totes tres, amb passió i generositat ben singulars, que calia rememorar per la nostra part. I ho vàrem fer al MuVIM.
.....
La València d’aquells anys, pel que fa a la vida quotidiana, es divertia també i omplia els seus ocis d’una manera modesta. El futbol estava en auge, era ja l’esport nacional, i la Plaça de Bous funcionava, sobretot per Falles i la Fira de Juliol. Hi havia encara els cafés vells i senyorials –Noel, Barrachina, Lauria– i les velles tavernes. Però ja començaven les noves cafeteries o els nous bars amb noms d’origen ianqui. No debades hi havia el pacte de les bases nord-americanes. De vegades, els carrers s’animaven amb la presència dels enjogassats mariners que havien arribat al port. I, de tant en tant, les festes, les commemoracions polítiques i religioses, o simplement populars. I fins i tot les vacances amb paga doble. Però el sedentarisme s’hi imposava. No havia arribat l’hora de fer turisme i de viatjar d’un lloc a un altre, o de disposar d’apartaments i xalets. Ni menys encara d’ocupar massivament les platges valencianes.
L’oci també disposava de revistes musicals, sales de festes i de balls, «guateques» per a la joventut acomodada, i fins i tot algun Club nocturn com el famós Mogambo... Ara bé, la diversió general, massiva, era el cinema. Hi havia moltes sales, la major part de barris, amb programació doble. Era la gran droga, de vegades acompanyada d’un sobri sopar menjat dins mateix de la sala del cine. Però sobretot, la gent treballava i feia hores extraordinàries, si podia. De política, no en volia saber res. Més aviat tenia por d’obrir la boca.
.....
