Sobre el descrèdit de la modernitat

Sobre el descrèdit de la modernitat
Автор книги: id книги: 2189689     Оценка: 0.0     Голосов: 0     Отзывы, комментарии: 0 453,92 руб.     (4,44$) Читать книгу Купить и скачать книгу Электронная книга Жанр: Документальная литература Правообладатель и/или издательство: Bookwire Дата добавления в каталог КнигаЛит: ISBN: 9788437082592 Скачать фрагмент в формате   fb2   fb2.zip Возрастное ограничение: 0+ Оглавление Отрывок из книги

Реклама. ООО «ЛитРес», ИНН: 7719571260.

Описание книги

Aquest volum aplega les actes de les Jornades al voltant d'El descrèdit de la realitat de Joan Fuster. 50 anys desprès. Art, modernitat i descrèdit?, celebrades el 2005 al (MuVIM), en col·laboració amb la Càtedra Joan Fuster de la Universitat de València. Es tractava d'estudiar el fet significatiu que justament l'any 1955 es publicara el primer assaig de Fuster, centrat en una temàtica artística que ocupava, en aquella conjuntura històrica de postguerra, determinades claus polèmiques entre el realisme i l'abstracció pictòrica. Les reflexions que el jove Fuster va desgranar llavors, entorn d'aquestes qüestions, zigzaguejaven hàbilment per la història de l'art, des del Renaixement fins a la segona meitat del segle xx. I aquella particular mirada, cinquanta anys després, podia tenir el seu propi espai en un museu valencià, tot convertint-se en motiu d'estudi i de recerca.

Оглавление

Autores Varios. Sobre el descrèdit de la modernitat

INTRODUCCIÓ

TEXT I CONTEXT

CONSIDERACIONS AL VOLTANT DELS MÈRITS I L’ACTUALITAT D’EL DESCRÈDIT DE LA REALITAT DE JOAN FUSTER

ALGUNS ESTUDIS AL VOLTANT D’EL DESCRÈDIT DE LA REALITAT

COMENTARI A EL DESCRÈDIT DE LA REALITAT

LES CONNEXIONS REFERENCIALS ENTRE ART I REALITAT

ART VERSUS REALITAT

LA FUNCIÓ COMUNICATIVA DE L’ART

UN ASSAIG MODÈLICAMENT FUSTERIÀ

CONCLUSIÓ

NOTES SOBRE EL PENSAMENT ARTÍSTIC FUSTERIÀ

1. ELS ESCRITS

2. LES IDEES. 2.1 Realitat, còpia, imitació

2.2 Dicció, estil

2.3 Originalitat, novetat, genialitat

2.4 Poder i voler, realisme i ofici

2.5 Un corrent desacreditador

2.6 Figuració versus abstracció

2.7 Una apologia de l’art útil

2.8 Un art per a una societat

2.10 Quadres i mirades

2.11 Art i política

2.12 Nus, paisatges i retrats

2.13 Idea de la bellesa

3. ELS CRITERIS. 3.1 Des de l’humanisme

3.2 Fílies i fòbies

3.3 Dels fonaments

4. L’ESTIL

L’OVELLA DE GIOTTO I L’ART COM A DICCIÓ. PARADOXES FUSTERIANES SOBRE L’ART AUTÒNOM

JOAN FUSTER: EL DESCRÈDIT DELS ABSOLUTS

L’AMOR

LA FILOSOFIA

LA TEOLOGIA

EL LLENGUATGE

LA LITERATURA

L’ORIGINALITAT

LA MORT

LA RACIONALITAT –ESPIRITUALITAT– DE L’HOME, LA GRANDESA DEL PATIMENT, LA CASTEDAT, ETC

L’AMISTAT I EL CONSENS

ELS PATRIOTISMES

EL DESTÍ

L’ÈTICA I LA MORAL

LA JUSTÍCIA

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

JOAN FUSTER, AMIC DE LES ARTS

JUSTIFICACIÓ D’UNA PERSPECTIVA

JOAN FUSTER, UN HOME D’ART

BIBLIOGRAFIA

ANNEX: Aforismes de Joan Fuster relacionats amb l’art o els artistes

EDITAR ALS ANYS 50

PERMANÈNCIA DEL DESCRÈDIT

L’ART I ELS ANYS CINQUANTA

Отрывок из книги

Quan el nou equip directiu del MuVIM, al juny del 2004, va començar a preparar les línies generals del seu programa d’activitats, va tenir molt clar que una part de la seua atenció havia de centrar-se en les figures més destacades del segle XX valencià, igual que havia de fer amb aquelles altres que van anunciar, entre nosaltres, el Segle de les Llums i el seu posterior decurs històric. Sens dubte era una forma equilibrada de seguir pautadament l’arc cronològic, que donava nom al Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat.

Per això, després dels congressos dedicats a les figures internacionals de Kant, Schiller, Hegel o Rousseau, i les exposicions centrades en les aportacions de Gregori Maians o d’Antoni Cavanilles, es van obrir també pas escalonadament, en la nostra meditada programació, les «Documenta» dedicades a Joan Fuster en 2005, Alfons Roig o Juan José Estellés, inaugurades en 2007 i 2009 respectivament. Històries viscudes, totes tres, amb passió i generositat ben singulars, que calia rememorar per la nostra part. I ho vàrem fer al MuVIM.

.....

La València d’aquells anys, pel que fa a la vida quotidiana, es divertia també i omplia els seus ocis d’una manera modesta. El futbol estava en auge, era ja l’esport nacional, i la Plaça de Bous funcionava, sobretot per Falles i la Fira de Juliol. Hi havia encara els cafés vells i senyorials –Noel, Barrachina, Lauria– i les velles tavernes. Però ja començaven les noves cafeteries o els nous bars amb noms d’origen ianqui. No debades hi havia el pacte de les bases nord-americanes. De vegades, els carrers s’animaven amb la presència dels enjogassats mariners que havien arribat al port. I, de tant en tant, les festes, les commemoracions polítiques i religioses, o simplement populars. I fins i tot les vacances amb paga doble. Però el sedentarisme s’hi imposava. No havia arribat l’hora de fer turisme i de viatjar d’un lloc a un altre, o de disposar d’apartaments i xalets. Ni menys encara d’ocupar massivament les platges valencianes.

L’oci també disposava de revistes musicals, sales de festes i de balls, «guateques» per a la joventut acomodada, i fins i tot algun Club nocturn com el famós Mogambo... Ara bé, la diversió general, massiva, era el cinema. Hi havia moltes sales, la major part de barris, amb programació doble. Era la gran droga, de vegades acompanyada d’un sobri sopar menjat dins mateix de la sala del cine. Però sobretot, la gent treballava i feia hores extraordinàries, si podia. De política, no en volia saber res. Més aviat tenia por d’obrir la boca.

.....

Добавление нового отзыва

Комментарий Поле, отмеченное звёздочкой  — обязательно к заполнению

Отзывы и комментарии читателей

Нет рецензий. Будьте первым, кто напишет рецензию на книгу Sobre el descrèdit de la modernitat
Подняться наверх