Crònica de la croada contra Catalunya

Оглавление

Bernat Desclot. Crònica de la croada contra Catalunya

Bernat Desclot. CRÒNICA DE LA CROADA CONTRA CATALUNYA, L’ANY 1285

INTRODUCCIÓ

Com el rei de França reuní tot el seu pertret, per terra i per mar, per venir contra el rei d’Aragó i la seva terra

Com el rei En Pere d’Aragó tingué parlament a Saragossa amb els homes d’Aragó

Com el rei En Pere d’Aragó anà contra el seu germà, el rei de Mallorca

Com la gent de Perpinyà s’alçaren contra el rei d’Aragó

Com el rei En Jaume de Mallorca envià els seus missatgers al rei de França contra son germà, el rei d’Aragó

Com el rei de França amb totes les seves forces vingué contra el rei d’Aragó i la seva terra, és a dir Catalunya

Com el rei de França, amb tota la seva host, s’atendà a l’horta de Perpinyà

Com el noble rei En Pere d’Aragó, amb molt poca companyia, pujà al coll de Panissars

Com el rei de França amb tota la seva host se’n tornen al pla del Rosselló

Com els francesos prengueren la ciutat d’Elna

Com el rei En Pere d’Aragó anà al castell de Cotlliure

D’un gran ardit que féu N’Huguet, comte d’Empúries, contra els francesos

Dels missatgers que el rei de França i el cardenal enviaren al rei d’Aragó

Com molts dels homes de la host del rei de França se’n tornaren a les seves terres

Com els francesos entraren a Catalunya per un mal pas que hi ha sobre la vila de Peralada

Com el rei d’Aragó, amb totes les seves hosts, es retirà del coll de Panissars

Com el rei En Pere d’Aragó anà a Figueres

Com el rei d’Aragó tingué consell amb els seus cavallers i barons a Peralada

Com els homes del rei d’Aragó desempararen la vila de Peralada

Com el rei En Pere d’Aragó tingué consell amb els homes de Castelló

Com el rei En Pere d’Aragó, amb la seva cavalleria, sortí de Castelló i vingueren a Girona

De quina manera el rei En Pere d’Aragó va fer establir la ciutat de Girona i com l’encomanà a En Ramon Folc

Com les galeres del rei de França vingueren a Blanes, que és a vuit llegües de Barcelona, i com els francesos prengueren el castell de Llers

Com el cardenal donà en possessió la terra de Catalunya a Carlot, fill del rei de França

Com el rei de França amb tota la seva host es vingué a atendar prop de Girona

Dels ardits que feien els cavallers de Catalunya que es posaren al front i corrien cada dia a fer mal a la host del rei de França

Com onze galeres del rei d’Aragó desbarataren vint-i-quatre galeres del rei de França

Com el rei d’Aragó, amb tota la seva cavalleria, passà davant la host dels francesos. Això fou el sant dia de Santa Maria d’Agost, l’any de nostre Senyor 1285

De la pestilència de les mosques que Déu envià als francesos

Com el rei de França féu excavar una gran rasa per enderrocar el mur de la ciutat de Girona

De les gates que el rei de França féu fer

Dels castells i dels cadafals que el rei de França féu fer

Com el rei de França féu fer escales

Com el rei de França féu fer pactes amb En Ramon Folc, i com En Roger de Llúria vingué a Barcelona amb l’armada que era a Sicília

Com En Roger de Llúria, amb l’armada del rei d’Aragó, desbaratà l’armada del rei de França

Com el rei de França morí, i els francesos sortiren de la terra de Catalunya i se’n tornaren amb gran dany, que tots hi moriren o bona part

De quina manera el rei En Pere d’Aragó i de Sicília recobrà Girona i tota la seva terra. I de quina manera el rei En Pere morí, i del gran dol que es féu per ell

Отрывок из книги

EDITORIAL BARCINO, S.A.

Amb l’única excepció de la de Desclot, les nostres cròniques majors tenen un innovador component autobiogràfic molt important, que potser n’explica l’afany d’elaboració literària que es troba a faltar en tantes cròniques medievals de mena perfuntòria i utilitària.

.....

I, després que el rei arribà a la vila i hi hagué estat tot aquell dia i fet el que li plagué, l’endemà va cavalcar pels carrers abans de menjar, sense armes. Tota la gent de la vila que el veien en tenien gran goig, i li besaven la mà i el saludaven com a senyor. I després ell va anar a la casa del Temple, i hi va trobar el ric tresor de son germà, el rei de Mallorca, que era aquí en custòdia, i el va fer pujar al castell, i va obrir els cofres on era. I, entre altres coses, hi trobà una carta escrita en pergamí, segellada amb dues boles de plom pendents, una del rei de França i l’altra del papa, en la qual es contenia que el rei En Jaume de Mallorca prometia ajudar i valdre amb totes les seves forces per mar i per terra el rei de França contra el rei d’Aragó, fins que el rei francès hagués conquerit tota la terra del rei d’Aragó. I, per raó d’aquesta promesa que feia, el rei de França li donava el regne de València, quan l’hagués conquerit i pres al rei d’Aragó. I aquesta donació l’aprovava i sancionava el papa de Roma.

Quan el rei d’Aragó va veure la carta, se’n va sentir molt agreujat en si mateix, però no en va voler dir res a ningú en aquell moment, i la desà bé. I aleshores va trametre els seus homes per tots els hostals de la vila de Perpinyà i va fer prendre molts mercaders que hi havia de la terra del rei de França i agafar i consignar tota la seva roba i les seves mercaderies, que valien una gran infinitat d’or. Després va fer prendre dos consellers del rei En Jaume de Mallorca que hi va trobar, que sempre havien estat contra ell: l’un era En Ramon Batlle i l’altre En Puig d’Orfila. I els va fer guardar bé i els prengué tot quant tenien i els pogué trobar.

.....