Оглавление
Bienve Moya. Cada dia és festa
Bienve Moya. CADA DIA ÉS FESTA
Entrants o entremesos
La festa que explicarem aquí
Cicle de Nadal. El calendari d’Advent
Primera setmana d’Advent. 1 Eloi
Espinelves. Fira de l’Avet
6 Nicolau. El bisbetó de Montserrat
Segona setmana d’Advent. 8 Pura (La Puríssima)
13 Llúcia. Llúcia, la il·luminada. Santa Llúcia, la bisbal; dotze dies per Nadal
L’escudella de Gelida
Nit de Santa Llúcia
El pessebre
L’home que caga
Tercera setmana d’Advent. 21 Tomàs (solstici d’hivern)
Fira avícola del Gall de pota blava al Prat de Llobregat
La Fira del Gall a Vilafranca del Penedès
Quarta setmana d’Advent. 24 La Nit de Nadal. La Fia-faia. Bagà i Sant Julià de Cerdanyola
El tió
El cant de les nadales
La Missa del Gall
25 Nadal. L’àpat de Nadal
L’arbre de Nadal i el vesc de la sort
El Betlem de Tirisiti d’Alcoi
El Retaule de Vilanova
26 Esteve. Els galls de Sant Esteve de Pau Riba
La festa dels joves
28 Els Innocents
31 Silvestre. L’home dels nassos
Les bruixes de Sant Silvestre i altres noctàmbuls
1 Manuel o Emmanuel. Per Ninou, un pas de bou
6 Els Reis
15 Maur i Pau anacoretes. 17 Antoni Abat - La setmana dels barbuts
Falset
Vilanova i la Geltrú
El Forcall i altres poblacions del País Valencià
20 Sebastià. Matadepera
22 Vicent
27 Mer. Banyoles
2 Candelera (Mare de Déu de la Candela)
Valls. Les Decennals
5 Àgata
Riba-roja d’Ebre
Festivitats del cicle lunisolar: El Carnaval, la Quaresma, Rams i la Pasqua
Carnaval
Vilanova i la Geltrú
Sitges
Solsona
Torelló
Costa Brava
La Quaresma
La Passió
Esparreguera, Olesa, Cervera, Ulldecona, Torreblanca, Benetússer
Diumenge de Rams
La Pasqua
Setmana Santa
Els ous de Pasqua i Maria Magdalena
12 Eulàlia. Barcelona
Esparreguera. Festa Major
21 Llum. Manresa i la Misteriosa llum
3 Medir o Ermenter
19 Josep
Les falles
21 Benet
5 Vicent Ferrer
23 Jordi
Alcoi
Girona
27 Montserrat
Lleida. Fira de teatre de titelles
Castelló de la Plana
1 Festa del Treball
Festa de l’Arbre. Folgueroles
3 La Santa Creu
Trapezi, Fira del Circ de Catalunya
8 El Roser de Maig
Pasqua Granada. La segona Pasqua. Vallbona d’Anoia
11 Ponç i Anastasi
Lleida. Festa Major de Sant Anastasi
Badalona. Festa Major de Sant Anastasi
15 Isidre
Primera setmana
Festes dels barris, dels carrers, de la capvuitada o del pa beneit
Arbúcies
Dijous de Corpus. La Patum de Berga
Mostra de Teatre d’Alcoi
13 Antoni de Pàdua
24 Joan (la porta de l’estiu)
El foc de Sant Joan
Sant Joan a Ciutadella
Sant Joan a Valls
Les fogueres
29 Pere
El Grau de Castelló
Alcúdia
L’Ametlla de Mar
Vilanova i la Geltrú
L’Ampolla
Calella
Festa Major de Reus
Els jocs de la sortija
Fires de la cirera
La Vall de Gallinera
Festival Internacional de Teatre al Carrer de Viladecans
3 Eloi
Tàrrega
10 Cristòfol
Premià de Mar
Carrer del Regomir, a Barcelona
Eugeni d’Ors
Aplec del Pi de les Tres Branques
16 El Carme (Mare de Déu del Carme)
22 La Magdalena. Per la Magdalena, l’avellana plena
Esplugues de Llobregat
Garcia
Castelló de la Plana
25 Jaume
Sant Carles de la Ràpita
Sant Jaume d’Enveja
26 Joaquim i Anna. Festa Major del Vendrell
27 Juliana i Semproniana. Mataró
30 Abdó i Senén. Pebrots i tomaques
Banyoles
Inca
La festa major i el model festiu català
4 Domènec. Argentona
5 Neus. Vilanova i la Geltrú. La Mare de Déu de les Neus
Sant Quintí de Mediona
8 Ciriac. Eivissa i Formentera. Festes de la Terra
10 Llorenç. Les llàgrimes de sant Llorenç
Sant Llorenç d’Hortons. El Terrazel
15 Assumpció (la Mare de Déu d’Agost) La Festa o el Misteri d’Elx
Nit de l’Albada
La Selva del Camp. El Misteri de la Selva
La Bisbal del Penedès
16 Roc, l’amic del gos
Morella. La Festa del Sexenni
19 Magí. Cervera
24 Bartomeu. Sitges
Igualada. Sempre imitada, però mai igualada
Manresa. Les santes relíquies
L’Arboç.Quart diumenge d’agost, la Festa Major de l’Arboç
Granollers. Blancs i Blaus
30 Fèlix. Vilafranca del Penedès. Festa Major
Tortosa. Festa de la Mare de Déu de la Cinta
8 Les marededéus trobades. Olot. El Tura
Solsona. Mare de Déu del Claustre
Algemesí. Mare de Déu de la Salut
Sorita del Maestrat. Festa de la Santa Balma
Sant Sadurní d’Anoia. La Fil·loxera
Mercat de Música Viva de Vic
Cardona. Festa Major de la Mare de Déu del Patrocini
Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega
18 Ferriol
Altaveu, Festival de Música de Sant Boi
21 Mateu. Sant Mateu, qui ho troba és seu
23 Tecla. Tarragona
24 Mare de Déu de la Mercè. Barcelona
29 Miquel. La Fira de Lleida
La Barceloneta
Llíria. Fira i Festes de Sant Miquel
4 Roser d’Octubre
La Rambla de Barcelona
Martorell
Les Preses
El follet i la ciutat perduda de Bosc de Tosca
11 Mare de Déu del Remei. Santa Maria de Palautordera
Alcanar
Albaida. Moros i Cristians
Petrer, al Vinalopó
12 Mare de Déu del Pilar. Fraga, a la Llitera
13 Eduard. Espinavell (Molló). La Tria de Mulats
21 Úrsula i les onze mil verges
Fira de Teatre de Manacor
28 Simó
29 Narcís
Les mosques de Sant Narcís
Girona. La Fira de Sant Narcís
Cornellà de Llobregat. Festival Internacional de Pallassos. Memorial Charlie Rivel
1 Tots Sants. 2 Els difunts
3 Ermengol. La Seu d’Urgell. Fira del Formatge
Fira d’Espectacles d’Arrel Tradicional de Manresa
Balaguer. Festa del Sant Crist
11 Martí. L’estiuet de Sant Martí
Vilanova de Meià. Fira de la Perdiu
El vi novell. Per Sant Martí, tasta el vi
22 Cecília
Festes declarades Patrimoni de la Humanitat per la Unesco
Museus i cases de la Festa
Set festes principals per conèixer la dimensió universal de la cultura popular catalana
Bibliografia
Índex de poblacions
Отрывок из книги
EDITORIAL BARCINO, S.A.
Aquest llibre no té la voluntat de ser una guia, ni una relació de festes i poblacions on se celebren, perquè el lector pugui preparar la sortida de cada cap de setmana. Té la pretensió de mostrar, en una panoràmica prou àmplia, el ric paisatge actual de la festa popular catalana. Ara bé, com qualsevol projecció que pretén abastar grans paisatges, el propòsit pot tòrcer-se per l’inconvenient aquell de donar més rellevància al bosc que a cada un dels arbres, o encara espècies, que el componen. Procuraré, tant com pugui, evitar aquest desenfocament, procuraré que la voluntat de donar aquesta ullada en gran angular al bosc no destorbi la visió dels millors espècimens de la selva. Sóc conscient que la selecció haurà estat feta a criteri meu, és clar, i, per tant, com tota selecció, haurà estat subjectiva. Espero, malgrat tot, que em disculpeu amb la vostra benvolença i, tant com pugueu, corregiu amb el vostre coneixement particular les mancances i equivocacions que hi hagi pogut cometre. També espero, però, que al final, quan tanqueu el llibre després de la darrera pàgina, pugueu concloure que us ha servit per a allò que s’ha negat al principi (encara que no n’hagi estat el motiu): guiar-vos en el vostre lleure cultural. Si ha estat així, ja haurà pagat l’esforç d’haver-me posat a escriure.
.....
Al pessebre, hi ha figures molt destacades. Quina, però, és la que hi destaca més? L’heu encertada: l’home que caga! I d’on deu haver sortit, aquesta figura tan escatològica que, a primer cop d’ull, sembla fora de lloc? Doncs és molt senzill, l’home que caga ens mostra que el món és complex i que està compost de grans contrastos, des de la meravellosa nativitat d’un déu fins a l’home que, en aquell moment prodigiós, ha d’obeir a les seves inexcusables necessitats humanes. Conec persones a les quals els causa molta estranyesa trobar al pessebre un element, segons el seu punt de vista, tan i tan vulgar. Doncs no ha d’estranyar gens ni mica. Primer, perquè el nostre pessebre, el que fem a cada casa, parteix del fons de la cultura popular, la qual, en les seves expressions més genuïnes, és plena de referències escatològiques: en el parlar, en la gesticulació, en la literatura, en la cançó, arreu. En la cultura popular, els excrements, l’últim estadi dels aliments, no són tabú. Parlar-ne, i fins fer-los servir, ja sigui com a adob o amb altres utilitats (que en tenen), forma part de la normalitat rutinària de cada dia. Al contrari, el distanciament sistemàtic en el vocabulari per referir-nos-hi o en altres esferes de la vida quotidiana no és altra cosa que una afectació esnob o pedant, petitburgesa, o potser fruit d’una educació victoriana. Altrament, en la gran literatura, en els clàssics, sobretot els grecs, aquest aspecte de la vida diària no hi és gens absent. Mikhail Bakhtin destaca un episodi d’Èsquil en el qual es llença un bací pudent al cap d’Ulisses. I, seguint amb els clàssics però d’una altra època, Rabelais, a Gargantua i Pantagruel, al llibre primer, entre molts altres episodis on l’assumpte escatològic hi és abundós, fa que Gargantua orini damunt de tots els curiosos de París que s’han aplegat per contemplar-lo.[2]
[2] Mikhail Bakhtin, La cultura popular en la Edad Media y el Renacimiento.
.....
