Som dones, som lingüistes, som moltes i diem prou

Som dones, som lingüistes, som moltes i diem prou
Авторы книги: id книги: 2152799     Оценка: 0.0     Голосов: 0     Отзывы, комментарии: 0 1128,66 руб.     (11$) Читать книгу Купить и скачать книгу Электронная книга Жанр: Документальная литература Правообладатель и/или издательство: Bookwire Дата добавления в каталог КнигаЛит: ISBN: 9788497667517 Скачать фрагмент в формате   fb2   fb2.zip Возрастное ограничение: 0+ Оглавление Отрывок из книги

Реклама. ООО «ЛитРес», ИНН: 7719571260.

Описание книги

Contra la dictadura lingüística
Què significa incorporar la perspectiva de gènere en la manera d'expressar-nos? Sovint la perspectiva de gènere només emmascara una realitat que continua sent sexista i discriminatòria. I cada vegada més, és una imposició política que ningú no gosa discutir. Forçar la llengua per canviar la realitat només ens distreu de l'objectiu real: canviar el món perquè la llengua canviï.
Carme Junyent i una setantena de dones lingüistes analitzen l'ús i l'abús del llenguatge suposadament no sexista i proposen alternatives, maneres de dir i maneres de fer, que responguin als canvis socials i reflecteixin la presència de tots en tots els àmbits de la vida.

Оглавление

Carme Junyent. Som dones, som lingüistes, som moltes i diem prou

Sumari

Debatre (en)raonadament

Introducció. La revolució institucional

El projecte

El resultat

El conte de la gerenta

La norma

El dubte

La constatació

La resistència

El desenllaç

Cloenda

1 Quan es capgiren els objectius. Montserrat Sendra i Rovira

Un debat complex

L’origen del moviment

De la dissidència a la institucionalització

La fi del moviment?

2 Quan el llenguatge no és sexista i quan sí que ho és. Neus Nogué Serrano

3 La querella de les llengües. Maria Lacueva Lorenz

4 El principi de Fermat. Mireia Farrús

5 Sobre el llenguatge i el sexisme: qüestió de grisos. Ona Domènech Bagaria

6 La confusió original. Montserrat Cortès-Colomé

7 El llenguatge inclusiu. i el canvi lingüístic. Raquel Casesnoves Ferrer

8 Una mirada polièdrica. sobre una situació sense resoldre. Marina Casadellà

9 En totes les parts m’ascla1 Maria Callís Cabrera

10 Sexista, el català. o la societat? Elisabet Vila Borrellas

11 Me’n sento culpable. i això que parlo normal. Carme Vilà i Comajoan

12 Balèria i els terratinents. i les terratinents. Maria del Mar Vanrell

13 Mirar el llenguatge inclusiu. des de la interacció. Júlia Llompart Esbert

14 Professors, visibilitzem. el masculí plural. Alba Granell Rosich

15 Els arbres no ens deixen. veure el bosc. Carla González Collantes

16 El problema de l’escriptor. i el lector. Laura Gomara

17 Els científics i les científiques. o simplement els científics? Tot depèn del context! Rosa Estopà

18 «Els alumnes i alumnes»: desdoblem, desdoblem, que la llengua maltractarem. Laia Cutillas i Alberich

19 El persó, the sun i la infanta. Mariona Casas i Deseuras

20 Pares i mares, nadons i «nadones», marrecs i «marreques» M. Carme Bernal Creus

A l’escola bressol

Al parvulari

Als estudis de mestre en educació infantil

«Si no ets conseqüent fins al final et suspendré»

21 El llenguatge no sexista: un parany? Mònica Barrieras Angàs

22 Navegar en el «llenguatge inclusiu» institucional: una mirada crítica des de l’antropologia lingüística. Maria Sabaté-Dalmau

23 Cal despertar consciències, la llengua ja ens ofereix. la solució. Mariona Sabaté-Carrové

24 Al mig com el dijous. Marta Juncadella Fortuny

25 Una qüestió de fe. Carla Ferrerós Pagès

26 Seguir les guies d’estil o regir-se per la gramaticalitat? Elga Cremades Cortiella

27 El parany del pretès llenguatge inclusiu. Montserrat Camps Gaset

28 Llenguatge no sexista. a la universitat catalana. Ester Baiget i Bonany

29 No ens salvarà. la gramàtica. Dolors Udina

30 Els maldecaps. dels desdoblaments. Anna Tudela

31 La correcció de textos. i els usos no sexistes. Eulàlia Salvat Golobardes

32 Les protagonistes. més valentes. Alba Milà

33 La novaparla inclusiva. Marta Marfany

34 Sobre mignonnes i homenots Maria-Rosa Lloret

35 Claus de l’ús actual. del llenguatge inclusiu. Raquel Craviotto i Arnau

36 «Correctors d’avui: ninges del llenguatge inclusiu» Maria Camps Anglada

37 La llengua pot canviar la societat? Josefina Caball

38 Certeses. Elisenda Bernal

39 Llengua inclusiva: de la utopia a la distopia. Anna Vallès Anglarill

40 La pilota que volia ser música. Raquel Santiago Batista

41 Un front que ens desgasta. Maria Rodríguez Mariné

42 El català com un Fendi: exclusiu, especial i únic. Marta Pontnou Farré

43 Les bones intencions. Raïssa Martínez Vila-Abadal

44 Semblar feministes per no haver de canviar res. Anna Alfonso Casals

45 Llenguatge inclusiu és dir les coses pel seu nom. Ana Alarcia

46 Això no va de llengua? Margarida Sanjaume Navarro

47 Una empremta de. la «visibilització» de «les bibliotecàries» al Col·legi de Bibliotecaris i Documentalistes. de Catalunya, avui. Mina Nabona-Jassans

48 La política i la llengua. no són amigues. Lídia Gil López

49 De vivències i ambivalències. amb relació al gènere. i les llengües. Mireia Trenchs Parera

50 Quin model de llengua. per als nous parlants? Anna Subarroca Admetlla

51 Ell, ella, elli. Renée Pera Ros

52 A la recerca de la inclusivitat perduda. Míriam Martín Lloret

53 El tercer gènere (gramatical) Wendy Elvira-García

54 La teva incomoditat. és la meva dignitat. Eva J. Daussà

55 Altres vies. Irene Yúfera

56 *La problema és femení. Elisa Rosado

57 Més enllà del desdoblament: cap a una comunicació igualitària. Estrella Montolio Duran

58 Ladies and Gentlemen. Lourdes Romera Barrios

59 Senyors i senyoros: el gènere com a procés derivatiu. Cristina Real Puigdollers

60 Gènere i sexe, encara. hi ha més a dir-ne. Maria-Pilar Perea

61 Selecció lèxica en el llenguatge políticament correcte. Mercè Lorente Casafont

62 El gènere gramatical. en xinès i el seu llenguatge inclusiu. Xiaomeng Wang

63 Una dona sorda, al natural; el gènere signat. Marta Vinardell-Maristany

64 El gènere gramatical femení analitzat des de la perspectiva de la lingüística indoeuropea. Mariona Vernet i Pons

65 El llenguatge políticament correcte és sexista: la fal·làcia referencialista. Joana Rosselló

66 Gènere, cognició, i altres perills. Clàudia Pons-Moll

67 El gènere en suahili. M. Carme Junyent

68 Mort i vida estan. en mans de la llengua (Proverbis 18,21) Ana María Bejarano

69 El biaix europeu. Maria Bardají i Farré

70 Filigranes amb el gènere. Itziar Aduriz Agirre

Отрывок из книги

M. Carme Junyent és lingüista i professora a la Universitat de Barcelona, on dirigeix el Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades. És autora d’una àmplia obra sobre la situació de les llengües del món i la diversitat lingüística. Sempre s’ha mantingut crítica contra la imposició de polítiques lingüístiques que només maquillen una realitat desigual. Ella i la resta d’autores d’aquesta obra han tingut la voluntat i la gosadia de promoure un debat a fons sobre el discurs i el gènere.

INTRODUCCIÓ, M. Carme Junyent

.....

36. «Correctors d’avui: ninges del llenguatge inclusiu», Maria Camps Anglada

37. La llengua pot canviar la societat?, Josefina Caball

.....

Добавление нового отзыва

Комментарий Поле, отмеченное звёздочкой  — обязательно к заполнению

Отзывы и комментарии читателей

Нет рецензий. Будьте первым, кто напишет рецензию на книгу Som dones, som lingüistes, som moltes i diem prou
Подняться наверх