Quins són els valors i les actituds que caracteritzen avui la política a Catalunya? Quins valors caldria impulsar, redescobrir i posar en pràctica per tal que la política assoleixi la grandesa que li correspon? En temps de desafecció de la ciutadania envers la política i en un segle de profundes transformacions de tota mena, l'autor repassa les grandeses i les misèries de la política des d'Aristòtil i Maquiavel fins a Obama, passant pels representants del poble català. Sòlidament documentada, aquesta obra proposa una anàlisi i una reflexió sobre uns valors que no només són dels polítics, sinó de tota una societat que sovint desconfia dels seus dirigents. Valent i polèmic, aquest estudi ajuda a millorar la qualitat democràtica, a aprofundir en les llibertats i a entendre per què tots els dictadors del món han detestat la política.
Оглавление
Daniel Ortiz. Política i valors
Daniel Ortiz. POLÍTICA I VALORS. Com restaurar la grandesa de la política?
Pròleg
Introducció
Ètica i política
El nou paradigma emergent
una societat policèntrica
la crisi de l’estat del benestar
les noves tasques de la política
l’aprenentatge de la cooperació
l’estat supervisor (o el govern del context)
La cultura política a Catalunya
Civisme
socialització
opinió
participació
conclusions
5.1 el marc legal
els partits polítics
els polítics
L’acció política: els valors que es practiquen
el funcionament intern dels partits
el finançament dels partits
les campanyes electorals
el perfil dels càrrecs públics
La valoració ciutadana: els valors que es perceben
avaluació del sistema polític
avaluació de les institucions de govern
avaluació dels partits polítics
avaluació dels polítics
conclusions
Reflexions des de l’experiència: les opinions dels expresidents Barrera, Maragall, Pujol i Rigol
sobre la política i els valors
sobre els partits
sobre els polítics
sobre la ciutadania
sobre la desafecció política
sobre el futur de la política
Diagnòstic
el sistema polític
les institucions de govern
els partits
els polítics
la ciutadania
Valors per a una nova política
els partits
els polítics
la ciutadania
Com promoure aquests valors?
els partits
els polítics
la ciutadania
El valor de la política
Agraïments
Bibliografia
Отрывок из книги
Editorial Barcino SA
Quins són els valors de la política catalana avui? Quines són les principals qualitats i les principals virtuts dels nostres polítics? Quins valors els mouen? Una vegada, després d’una intensa discussió, una amiga politòloga em va etzibar: “Dani, desenganya’t, en política només hi ha dos tipus de persones: els ‘creients’ i els ‘arribistes’”. Els primers serien ingenus, somiatruites i babaus. Els segons serien oportunistes, egoistes i descreguts. El desig d’explorar més a fons aquesta tesi, tan simplista com inquietant, ha estat la principal raó a l’hora d’emprendre aquest projecte.
.....
El mateix Weber adverteix clarament que “en aquest punt xoquen entre si concepcions bàsiques del món entre les quals, en darrer terme, cal escollir”. I l’elecció es presenta en termes radicals, atès que tota acció que vulgui orientar-se èticament pot ajustar-se a dos principis fonamentalment distints i irreconciliables: l’ètica de la convicció o l’ètica de la responsabilitat. La primera es regeix únicament pels principis morals. Cal respectar, sempre i per damunt de tot, aquests principis, com per exemple “dir la veritat”, independentment de les circumstàncies. I, per tant, la mentida, per més excepcionals que siguin les circumstàncies, sempre serà un comportament il·lícit, èticament reprovable. D’altra banda, l’ètica de la responsabilitat també admet el valor dels principis morals com a guia de conducta, però considera que el criteri últim per decidir ha de fonamentar-se en les conseqüències de l’acció. Així doncs, “dir la veritat” continua sent el principi moral de referència, però no es pot aplicar de forma automàtica. Cal tenir presents les circumstàncies i cal valorar-ne les conseqüències. En algunes ocasions, “no dir la veritat” pot estar justificat, i fins i tot pot ser èticament acceptable, si amb aquest comportament s’aconsegueix un bé major (o s’evita un mal major) des del punt de vista del bé comú o l’interès general. L’ètica de la responsabilitat, afirma Weber, és l’única possible en l’àmbit de la política.
No és que l’ètica de la convicció estigui mancada de responsabilitat, ni que l’ètica de la responsabilitat estigui mancada de convicció, però sí que hi ha una diferència abismal entre l’una i l’altra. D’aquesta manera, “quan les conseqüències d’una acció realitzada conforme a una ètica de la convicció són dolentes, el que la va executar no se sent responsable d’elles, sinó que responsabilitza el món, l’estupidesa dels homes o la voluntat de Déu que els va fer així. Qui actua conforme a una ètica de la responsabilitat, al contrari, té present tots els defectes de l’home mitjà”.
