Del món
Описание книги
Del món, «quadros en prosa» del modernisme català, és un recull de 12 narracions que veuen la llum per primer cop el 1908 a la Biblioteca Popular de l'Avenç. Emmarcades en la Barcelona de principis de segle XX, expliquen històries quotidianes, històries de dones i de l'univers que les envolta des de prismes i contextos diferents (el burgès, el rural, el religiós, etc.), i ens apropen una realitat que, tanmateix, no ens queda tan lluny a dia d'avui.En ocasió de la finalització de l'Any Monserdà, commemoració del centenari de la mort de l'autora, el publiquem a Filigrana partint del text original de 1908. En aquesta edició hem treballat per regularitzar alguns aspectes lingüístics amb la finalitat d'apropar el text al lector actual preservant al màxim, però, la llengua original. En aquest exercici hem mantingut, per sobre de tot, un respecte profund per les construccions sintàctiques i el lèxic de l'autora perquè són el reflex d'una llengua emprada en el context literari, geogràfic i social concret d'una època determinada, que són una de les riqueses del volum.L'edició conté un pròleg de Francesco Ardolino, expert en Modernisme, i dos epílegs: un de Marta Pessarrodona, com a comissària de l'Any Monserdà, i un altre de Carme Mas, com a màxima experta en l'autora. A més, l'edició es completa amb il·lustracions de Lluïsa Vidal, pintora de l'època, extretes de la revista Feminal, on hi col·laborava juntament amb Monserdà.Del món és una invitació a submergir-se en l'univers i la societat catalana de principis del segle XX, no només a través del contingut de les seves narracions sinó també a través de la llengua amb què aquestes històries van venir a l'existència, de la mà d'una autora que, segons deia al seu Estudi feminista. Orientacions per a la dona catalana, de 1909, escrivia per a la dona, per tal que els seus escrits poguessin ésser-li d'alguna utilitat moral i material.
Оглавление
Dolors Monserdà. Del món
Del Món
Dolors Monserdà
Pròleg de Francesco Ardolino. Epílegs de Marta Pessarodona i Carme Mas
LA IDEALITAT ÉS TAN SUBTIL, QUE UN SOL ÀTOM DE MATÈRIA LA CORROMP O L’ESVAEIX. Francesco Ardolino
NOTA D’EDICIÓ
NIT DE LLUNA. A l’exquisida pintora Srta. Josefina Texidor
VULGARITATS
LA MIRADA. A la distingida Sra. D. Clotilde Casanovas, Vda. de Cornet
UN BON ACOMODO
PER LLUIR
DON BALTASAR. A ma volguda i il·lustrada amiga D. Francisca Bonnemaison de Verdaguer. I
II
III
IV
V
GUAPES I LLETGES
ELS VESTITS DE LA CONCHITA (Siluetes de mitjans del sigle XIX) A les gentils i estimades senyoretes Rosa i Angelina Terrades
TOTHOM SE DIVERTEIX!
VELLA!
LES ESTRENES DE NADAL. Als meus germans Enric i Lluïsa
SENSE TIMÓ!
QUI TÉ (O HA TINGUT) POR DE DOLORS MONSERDÀ? Marta Pessarrodona
D’OFÈLIA A MARGUERITE: MÚSICA I LITERATURA A DEL MÓN. Carme Mas
Отрывок из книги
«He decidit, després del divorci, reprendre pel meu compte la publicació de FIRE». La frase és treta de la novel·la La fugida d’Urània (2018) de Susanna Rafart. La redacta, en una carta, la directora (fictícia) d’una revista inventada; però el personatge, Ella Comabella, va ser construït com a alter ego de Dolors Monserdà —que va ser col·laboradora assídua de Feminal (constatem-hi la lleugera semblança fonètica amb FIRE)—, tal com em va confessar la mateixa Rafart. Per això totes les seves apreciacions es poden llegir a contrallum respecte a les vicissituds (reals) de l’autora de La fabricanta. D’altra banda, els esdeveniments de la novel·la de Rafart se situen en la Barcelona de 1888, un any que, dins la biografia literària i periodística de Monserdà, representa una fita per remarcar: als Jocs Florals guanya el ram de llorer d’argent amb el poema “Les tres banderes”, però, evidentment, això passa en segon pla davant la publicació del seu primer llibre de versos, Poesies catalanes, per la Impremta “La Renaixensa”. Ara bé, el que va despertar la curiositat de Rafart per Monserdà va ser la participació activa i ideològica en el debat sobre l’Exposició Universal. Al diari La Renaixensa, del 22 de juliol, publica un article que va tenir una certa repercussió i que torna a aparèixer el 25 d’agost al setmanari La veu de Montserrat. Es titulava “La veritat sobre la Exposició Universal de Barcelona” i el citarem, amb transcripció diplomàtica, d’aquesta segona versió. El discurs s’obre amb una tesi expressada de manera, si més no, dogmàtica: «D’antich se ve repetint que Catalunya es eminentment industrial y’s diu perquè es una veritat indiscutible». El desenvolupament d’aquesta tesi és el següent:
En lo present sigle la restauració dels Jochs Florals, vivificant las fibras poéticas del nostre poble, li han comunicat lo gust de la vida artística de que avuy gosa, però havém de confessar que no es pas aquest lo nostre fort, per més que en la manifestació de totas las Bellas Arts, poguém enorgullir-nos ab genis que han lograt ferse un nom universal.
.....
Reposada del sotrac que m’ha tret de regions més enlairades, me detinc encara un instant per a escoltar la música que el silenci de la nit deixa arribar fins a mi.
És un vals vulgar, tocat per una cobla de poble. Una música que sens dubte els meus nervis no la resistirien pas en plena llum artificial; però enmig de muntanyes, i baix la melangiosa claror d’una lluna esplèndida, ses notes adquireixen un relleu que té prou força emotiva per fer-me pensar en l’imponderable encant, en la sensació verament artística que em produiria si en l’esplèndid escenari que em rodeja, i dins d’una quietud en la qual hi dormen totes les belleses de la mare terra, hi pogués sentir les creacions dels grans genis musicals.
.....