A l'horitzó
Описание книги
A principis del segle XIX, dos joves suecs, en Håkan i el seu germà, decideixen emigrar a Nova York. Durant una escala del viatge, en Håkan s'equivoca i puja a un vaixell que el porta a San Francisco. Sol, desemparat, sense ni un cèntim ni parlar anglès, l'únic que sap és que ha d'anar cap a l'est. Al llarg de la ruta a través de les grans extensions del territori nord-americà, es creuarà amb buscadors d'or, indis, estafadors, naturalistes, fanàtics religiosos i bandits. La seva estatura imponent i les seves proeses l'acabaran convertint en un ésser llegendari que experimentarà el desig, l'avarícia, l'amor i la traïció en totes les seves formes.Amb aquest western —que és, alhora, un antiwestern—, Díaz desafia les convencions i els estereotips i ens regala un retrat radical del desarrelament. Un relat emotiu que és alhora una profunda evocació de l'aïllament, una novel·la de supervivència i una història sobre la devastació que va acompanyar el somni americà."Un western-antiwestern descarnat i imaginatiu. Tan ben fet que només es pot qualificar de subversiu." Finalista del premi Pulitzer 2018
Отрывок из книги
Hernán Díaz, escriptor i editor, va néixer el 1973 a Buenos Aires, va créixer a Suècia, va estudiar a Londres i ara viu a Brooklyn, Nova York. Ha escrit Borges, between History and Eternity (Bloomsbury, 2012), i és l’editor de la Revista Hispánica Moderna i el director adjunt de l’Institut Hispànic de la Universitat de Colúmbia. Ha publicat en capçaleres com Cabinet, The New York Times, The Kenyon Review, Playboy, Granta i The Paris Review. A l’horitzó, la seva primera novel·la, traduïda a dotze llengües, ha guanyat el premi internacional William Saroyan, va ser finalista del premi Pulitzer 2018 i del premi PEN/Faulkner, i Publishers Weekly la va incloure entre els deu millors llibres del 2017. També va obtenir el premi del jurat del Festival d’Amèrica de París i el premi
Noves Veus Americanes, entre d’altres.
.....
Les històries es van anar multiplicant, i aviat es van encavalcar diverses converses, cada vegada més agosarades i extravagants pels fets que s’hi narraven.
—Mentides! —va cridar en Munro, mentre s’acostava al grup, ben borratxo—. Tot són mentides! Mireu-lo bé! Que no l’heu vist? És un vell covard. De falcons, en puc abatre tot un estol quan vulgueu. Com si fossin coloms! Pam, pam, pam! —Va disparar cap al cel amb un rifle imaginari—. En qualsevol moment. Doneu-me’l, aquest, aquest, aquest cap de banda, aquest, aquest, aquest cabdill. Quan vulgueu! Tot són mentides.
.....