La crisi de transmissió de valors característica de les societats postmodernes ha comportat la irrupció d'una generació de ciutadans que desconeixen l'univers religiós dels seus avantpassats, els seus mites i els seus símbols, cosa que ha provocat l'eclipsi de valors que en el passat estaven arrelats en l'imaginari col•lectiu. Paral•lelament, la hiperactivitat de la societat d'avui ha comportat una impressió d'acceleració i de saturació mental i emocional. Això ha desvetllat una fam d'espiritualitat, la necessitat d'aturar-se i meditar els valors que mouen la pròpia existència, i ha fet créixer l'interès en móns religiosos, sapiencials i espirituals molt allunyats de la tradició occidental.En una societat on cadascú es fabrica la seva «biografia de bricolatge», el ciutadà s'apropa a les tradicions religioses fent-se seu allò que considera que li pot ser beneficiós per al seu desenvolupament vital. Francesc Torralba relata el naixement d'aquesta nova espiritualitat laica i es planteja si obrirà la porta a descobrir nous valors i a recuperar-ne d'antics.
Оглавление
Francesc Torralba Rosselló. Religions, espiritualitat i valors
Francesc Torralba. RELIGIONS, ESPIRITUALITAT I VALORS
Pròleg
Precisions terminològiques
1.1 L’univers de l’espiritualitat
1.2 La religiositat
1.3 La confessionalitat
1.4 Creences, valors i pràctiques
Valors i pràctiques espirituals
2.1 El silenci
2.2 La meditació
2.3 La contemplació
2.4 La donació
2.5 La compassió
2.6 La transcendència del jo
Les tradicions religioses, generadores de valors
Valors comuns a les grans tradicions religioses
Una fita històrica: el Parlament de les Religions del Món
Espiritualitat laica? Un món emergent
La traducció secular dels valors religiosos
Diversitat religiosa i conflicte de valors
Pautes per a una convivència fluida entre religions
Les tradicions religioses com a dipòsits de sentit
Secularització i crisi de valors
La transformació dels valors religiosos a Catalunya
Conclusions
Bibliografia
Отрывок из книги
EDITORIAL BARCINO, S.A.
Seria un error considerar que l’única font generadora de valors en la nostra societat són les tradicions religioses, però també seria inadequat oblidar que durant una gran part de la història de la humanitat les religions han configurat, per bé o per mal, el sistema de valors del ciutadà, la piràmide axiològica que regeix la societat.
.....
En els dos últims decennis s’ha escrit abundantment sobre espiritualitat, no tan sols en la bibliografia d’arrel llatina, sinó també en el món anglosaxó i germànic. Segons els estudiosos, en el món contemporani hi ha una set d’espiritualitat, un desig d’espiritualitat que es tradueix de múltiples maneres i que reivindica una identitat pròpia al marge de les confessions religioses tradicionals.
Aquesta espiritualitat emergeix com un antídot al materialisme, al consumisme, a l’individualisme, a la tecnolatria, a la dispersió mental i emocional i a la radical crisi de sentit que hi ha en les nostres societats (allò que Viktor Frankl anomena buidor existencial).
