Оглавление
Francisco Longo. Administració pública i valors
Francisco Longo. Adrià Albareda. ADMINISTRACIÓ PÚBLICA I VALORS
1. Introducció
2. Els conceptes: a què ens referim quan parlem d’ètica i de valors en l’Administració pública?
3. La corrupció i els seus efectes
4. Els valors en l’Administració pública: una mirada al món
4.1. Nacions Unides
4.2 Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic[7]
4.3 Consell d’Europa[9]
4.4 Unió Europea
4.5 Altres organitzacions intergovernamentals
4.6 Organitzacions no governamentals
5. L’Administració pública i els valors a Catalunya i a Espanya
5.1 Una percepció social negativa
5.2 Iniciatives dels governs
III. Evolució dels discursos de valors a l’Administració pública
6. El discurs burocràtic dels valors a l’Administració pública
7. La crisi del discurs ètic de la burocràcia
8. El discurs ètic de la reforma de la gestió pública
9. Els escenaris de confrontació de valors en l’Administració pública
9.1 La relació entre política i administració
9.2 La relació entre l’Administració pública i els ciutadans
9.3 La relació entre el sector públic i el sector privat
9.4 La relació entre les administracions públiques i el seu personal
10. Els nous dilemes ètics
10.1 Resultats vs. procediments
10.2 Discrecionalitat vs. control
10.3 Fragmentació vs. responsabilització
10.4 Eficiència vs. equitat
10.5 Receptivitat vs. imparcialitat
10.6 Flexibilitat vs. mèrit
10.7 Fórmules relacionals vs. primacia de l’interès públic
IV. La infraestructura ètica
11. Codis ètics i de conducta
11.1 La pràctica internacional
11.2 La pràctica a Espanya i a Catalunya
11.3 Alguns casos internacionals
11.4 Utilitat i limitacions dels codis de conducta
12. Formació i socialització
12.1 La pràctica internacional
12.2 La pràctica a Espanya i a Catalunya
12.3 Alguns casos internacionals
12.4 Utilitat i limitacions dels processos de formació i de socialització
13. Sistemes de control i de sanció
13.1 La pràctica internacional
13.2 La pràctica a Espanya i a Catalunya
13.3 Alguns casos internacionals
13.4 Utilitat i limitacions dels sistemes de control i de sanció
14. Lideratges
14.1 La pràctica internacional
14.2 La pràctica a Espanya i a Catalunya
14.3 Alguns casos internacionals
14.4 Utilitat i limitacions dels lideratges
15. Polítiques de recursos humans
15.1 La pràctica internacional
15.2 La pràctica a Espanya i a Catalunya
15.3 Alguns casos internacionals
15.4 Utilitat i limitacions de les polítiques de recursos humans
V. Conclusions i reflexions finals
16. Els valors del servei públic
17. La infraestructura ètica de les administracions
18. Participació, avaluació i transparència, claus per a un sistema de valors institucionalitzat i sostenible
19. Una ètica pública o moltes?
20. Administracions públiques i societats amb valors
Bibliografia
Enllaços d’interès
Отрывок из книги
EDITORIAL BARCINO, S.A.
La rellevància d’aquestes qüestions és cabdal en un context de recessió perllongada, la qual va acompanyada d’elevats índexs de desconfiança dels ciutadans envers la política i l’Administració pública. Sorollosos escàndols de corrupció han incrementat aquesta pèrdua de confiança i han estès la percepció que els representants polítics i els gestors públics sovint exerceixen el seu ofici amb poca autoexigència ètica. Alhora, una ciutadania més ben informada i més exigent, afectada per la crisi, es mostra més i més crítica envers allò que considera privilegis injustificats, malbaratament de recursos o, simplement, ineficiència en l’ús del diner públic.
.....
En aquest capítol es posa un èmfasi especial en el procés d’evolució i de transformació dels valors. S’hi analitza quins són els nous valors emergents i quines han estat les causes, dins l’Administració pública, que han conduït a aquesta transformació. A continuació, es presenten quatre escenaris principals de confrontació de valors en les administracions públiques contemporànies: la relació entre la política i l’Administració pública, la relació entre l’Administració pública i els ciutadans, la relació entre el sector públic i el sector privat i la relació entre les organitzacions públiques i el seu personal. Aquest primer bloc del llibre es tanca amb un recull dels principals desafiaments ètics que cal considerar de cara al futur, estretament relacionats amb els dilemes ètics generats per aquests escenaris de confrontació.
El tercer capítol presenta i analitza quines han estat les principals reaccions a aquests escenaris, i com a Catalunya i a Espanya, així com en diferents països occidentals, s’ha donat resposta al repte de construir una Administració pública amb valors. Sota el concepte d’infraestructura ètica, creixentment adoptat en la teoria i en la pràctica de la promoció dels valors públics, es presenten un conjunt d’eines, de mecanismes i de processos, tant formals com informals, que els governs han utilitzat per respondre als reptes d’enfortiment ètic de les administracions i dels seus agents. La infraestructura ètica inclou, entre altres, els codis ètics i de conducta, els sistemes de control amb premi o sanció, les accions de formació i socialització, el desenvolupament dels lideratges i determinades polítiques de recursos humans.
.....
