Caminar, una filosofia
Реклама. ООО «ЛитРес», ИНН: 7719571260.
Оглавление
Frédéric Gros. Caminar, una filosofia
Índex
CAMINAR NO ÉS CAP ESPORT
LLIBERTATS
PER QUÈ SOC TAN BON CAMINADOR? (Nietzsche)
FORA
LENTITUD
L’ÀNSIA DE FUGIR (Rimbaud)
SOLITUDS
SILENCIS
ELS SOMNIS DESPERTS DEL CAMINANT (Rousseau)
ETERNITATS
LA CONQUESTA DEL SALVATGE (Thoreau)
ENERGIA
PELEGRINATGE
REGENERACIÓ I PRESÈNCIA
EL PROCEDIR CÍNIC
ELS ESTATS DEL BENESTAR
EL VAGABUNDEJAR MELANCÒLIC (Nerval)
LA SORTIDA QUOTIDIANA (Kant)
PASSEJADES
JARDINS PÚBLICS
EL FLÂNEUR DE LES CIUTATS
GRAVETAT
ELEMENTAL
MÍSTICA I POLÍTICA (Gandhi)
REPETICIÓ
CAMINAR PER LA RETIRADA DELS DÉUS (Hölderlin)
LA FI DEL MÓN
TEXTOS I REFERÈNCIES
AGRAÏMENT
Отрывок из книги
Frédéric Gros és professor de pensament polític a la Universitat de París. Assagista, filòsof, gran coneixedor de l’obra de Michel Foucault que ha editat per a la Bibliothèque de la Pléiade, és també autor de nombrosos llibres, especialment États de violence, Le principe Sécurité, Desobeir (Angle, 2018) i sobretot Marcher, une philosophie, èxit de vendes que ha estat traduït a nombroses llengües.
Aquest llibre intenta entendre la caminada com un acte filosòfic o com una experiència espiritual. Per això fa servir grans figures històriques, filosòfiques o literàries per a les quals caminar era una disposició del pensament o una inspiració: Rimbaud i el desig de fugir, Nietzsche i la crida de les altures, Gandhi i la política de la resistència, sense oblidar Kant i les seves marxes quotidianes a Königsberg.
.....
Alguna cosa tan neta com el traçat d’un camí. No aquest menyspreu estúpid d’aquells que estan asseguts, ni tampoc la compassió que Nietzsche reconeix que sempre ha estat el seu problema («des que era un infant, no he deixat mai de verificar que “la pietat és el meu més gran perill”»),21 aquesta compassió de veure els éssers humans afanyar-se, anar a missa o als jocs, cercar el reconeixement dels seus semblants, empantanegar-se en imatges tristes: pobres d’ells mateixos. Mentre que, des d’allà dalt, es comprèn el que va fer emmalaltir l’home, el verí de les morals sedentàries.
A més a més, al llarg de les grans passejades sempre hi ha el pas dels colls, on de cop apareix un altre paisatge. Hi ha l’esforç, la pujada, i després el cos es gira i veu la immensitat als seus peus, o bé en un viratge del camí té lloc una transformació: una cadena de muntanyes, una esplendor que esperava.
.....