Отрывок из книги
L’home de la muntanya és una novel·la d’aventures ambientada a les altes valls dels Pirineus a inicis del segle XX. En aquest incomparable escenari, un caçador s’aventura tot sol a les muntanyes a la recerca de les seves preses. Es tracta de l’últim caçador d’ossos a la ganiveta que, com és costum, amb la caiguda de les primeres neus decideix anar-se’n a buscar les coves on hibernen els ossos, amb la intenció de poder trobar algun d’aquests amagatalls i les feres que els habiten.
Però aquesta vegada la cacera no anirà com el caçador té previst, i es trobarà amb innombrables complicacions que el portaran, com en cap altra ocasió, a haver-se d’enfrontar cos a cos amb la gran bèstia de les muntanyes.
.....
Les valls altes de l’Arieja van ser tradicionalment una de les regions més pobres dels Pirineus, i això implicava que, si a la resta de la serralada hi eren rares les armes de foc (sovint eren carrabines d’avantcàrrega, dites de «xumeneia» o Lefaucheux) aquí hi eren pràcticament inexistents fins i tot a inicis de segle XX. Precisament per això a les valls d’Auzat, Vic de Sòs, Aulus, Garbet, entre d’altres, hi van abundar fins temps recents els caçadors d’ossos a la ganiveta (gabineta com en deien en occità).
Aquesta tècnica de caça consistia en enfrontar-se a l’os cos a cos només amb un gros coltell, la ganiveta, i una rudimentària protecció, la cuirassa. La ganiveta era una espècie de punyal llarg i recte, de fins a cinquanta centímetres, que era emprat com a arma de la cacera; mentre que la cuirassa era una espècie de defensa feta amb tres pells de bou sobreposades així com escorces de pi, que era emprada per cobrir l’esquena, el pit, el clatell i el cap del caçaire per tal de protegir-lo dels atacs de la fera.
.....
