Описание книги
Aquest llibre no és només un intent de reparar la injustícia que representa el desconeixement de Gori Muñoz en les seues diferents facetes creatives: la d'escenògraf, dibuixant, pintor i, la que ací es recupera, la d'escriptor. Aquests tres textos són també documents de primera mà sobre la sensibilitat de l'artista cap al seu passat, cap a la vida i l'art. Pertanyen a tres etapes vitals diferents: «Daumier» correspon a la seua joventut, quan s'havia instaurat la Segona República i l'escenògraf va rebre una beca de la Junta d'Ampliació d'Estudis per anar a París; «Pequeño itinerario bélico del hambre» va ser escrit en la maduresa, i està format per diversos relats ambientats en la Guerra Civil espanyola, i, finalment, «Ni en cap mapa, ni en cap història», escrit per un Gori sexagenari i probablement malalt, evoca la València que va deixar en la seua infantesa, la del primer quart del segle xx. En tots ells destaca el to descriptiu i minuciós de l'escenògraf que revela el secret de les coses, que indaga en la psicologia dels personatges, dels espais o de les situacions de l'època que li va tocar viure. També ens permeten apreciar el que poden significar els records des d'un exili interminable. Gori Muñoz (Benicalap, 1906-Buenos Aires, 1978) va ser un conegut dibuixant durant la Segona República i la Guerra Civil espanyola, i responsable del taller de decoració del Pavelló d'Espanya en l'Exposició Internacional de París de 1937. Després, en el seu exili forçós a Buenos Aires, va consolidar una prestigiosa carrera professional en l'escenografia teatral i cinematogràfica. Va realitzar més de 190 decorats per a pel·lícules del cinema argentí i gran part de les escenografies de les estrenes de les companyies espanyoles de l'exili republicà, entre elles la de Margarita Xirgu, tant a Buenos Aires com a Montevideo. Rosa Peralta Gilabert (Arboleas, 1962), investigadora i escenògrafa, va realitzar la seua tesi doctoral sobre l'escenògraf Gori Muñoz a la Facultat de Belles Arts de València. Ha publicat diversos estudis sobre l'escena i l'art en l'exili de la Segona República espanyola, i els llibres La escenografia de l'exili de Gori Muñoz (2002) i Manuel Fontanals escenògraf. Teatre, cinema i exili (2007). És membre del Grup d'Estudis de l'Exili Literari i del Centre d'Estudis sobre les Èpoques Franquista i Democràtica, ambdós vinculats a la Universitat Autònoma de Barcelona.