The Theory of Everything es va publicar per primera vegada l'any 2007, i ha estat traduït a 15 llengües Amb La teoria del tot , Stephen Hawking ofereix una breu història de l'univers, des del big bang fins als forats negres. A través de set conferències, Hawking aconsegueix explicar, de manera didàctica, amena i accessible per a tots els públics, l'origen del món, des de les primeres hipòtesis de la civilització grega i de l'època medieval fins a les teories actuals més complexes. Amb el guiatge d'un dels físics més brillants del món, el lector té l'oportunitat d'endinsar-se en un fascinant viatge de descoberta pel cosmos, on planteja alguns misteris encara per resoldre.
Оглавление
Группа авторов. La teoria del tot
INTRODUCCIÓ
PRIMERA CONFERÈNCIA. IDEES SOBRE L’UNIVERS
EL COMENÇAMENT DE L’UNIVERS
SEGONA CONFERÈNCIA. L’UNIVERS EN EXPANSIÓ
ELS MODELS DE FRIEDMANN
EL BIG BANG
TERCERA CONFERÈNCIA. ELS FORATS NEGRES
QUARTA CONFERÈNCIA. ELS FORATS NEGRES NO SÓN TAN NEGRES
LA SEGONA LLEI DE LA TERMODINÀMICA
LA RADIACIÓ DELS FORATS NEGRES
EXPLOSIONS DE FORATS NEGRES
BUSCAR FORATS NEGRES PRIMIGENIS
LA RELATIVITAT GENERAL I LA MECÀNICA QUÀNTICA
CINQUENA CONFERÈNCIA. L’ORIGEN I EL DESTÍ DE L’UNIVERS
EL MODEL DEL BIG BANG CALENT
QÜESTIONS PENDENTS DE RESOLDRE
EL MODEL INFLACIONARI
LA FI DE LA INFLACIÓ
LA GRAVETAT QUÀNTICA
LA CONDICIÓ DE L’ABSÈNCIA DE LÍMIT
SISENA CONFERÈNCIA. LA DIRECCIÓ DEL TEMPS
C, P, T
LES FLETXES DEL TEMPS
LA FLETXA TERMODINÀMICA
LA FLETXA PSICOLÒGICA
LES CONDICIONS DE LÍMIT DE L’UNIVERS
S’INVERTEIX, LA FLETXA DEL TEMPS?
SETENA CONFERÈNCIA. LA TEORIA DEL TOT
ÍNDEX
Отрывок из книги
Stephen W. Hawking (Oxford, 1942 - Cambridge, 2018) va ser un dels físics teòrics més importants del segle XX. Després de llicenciar-se en física a Oxford, es va doctorar en cosmologia a Cambridge, on va ocupar la Càtedra Lucasiana de Matemàtiques a partir de l’any 1979. Les seves investigacions es van centrar en les lleis bàsiques de l’univers, l’espaitemps i els forats negres.
En la segona conferència descriuré com tant les teories de la gravetat de Newton com les d’Einstein van fer-nos arribar a la conclusió que l’univers no podia ser estàtic: o s’havia d’expandir o s’havia de contreure. D’això es deduïa que en algun moment entre fa 10.000 i 20.000 milions d’anys la densitat de l’univers devia ser infinita. Això és el que anomenem big bang, i hauria estat el principi de l’univers.
.....
En un univers infinit, qualsevol punt pot ser considerat el centre perquè qualsevol punt té un nombre infinit d’estrelles a cada costat. L’enfocament correcte, com es va descobrir molt més endavant, és partir de la situació finita en què les estrelles s’aboquen totes les unes sobre les altres. Aleshores, un es pregunta com canvien les coses si s’afegeixen més estrelles distribuïdes d’una manera aproximadament uniforme fora d’aquesta regió. Segons la llei de Newton, les estrelles addicionals no aportarien cap diferència a les originals; per tant, les estrelles s’abocarien les unes sobre les altres a la mateixa velocitat. Podem afegir-hi tantes estrelles com vulguem, però sempre acabaran precipitant-se les unes sobre les altres. Ara sabem que és impossible tenir un model estàtic i infinit de l’univers en què la gravetat sigui sempre atractiva.
És interessant adonar-se, pensant en el clima general del pensament d’abans del segle xx, que ningú no va proposar que l’univers s’estigués expandint o contraient. La idea acceptada de manera general era o bé que l’univers havia existit des de sempre en un estat invariable o que havia estat creat en un moment finit del passat més o menys com l’observem avui dia. En part, això pot haver estat conseqüència de la tendència de la gent a creure en veritats eternes, com també al confort que trobaven en el fet de pensar que, encara que envellissin i morissin, l’univers restaria immutable.
