Més enllà de l'espectacle mediàtic
Описание книги
Un dels signes dels nostres temps postmoderns és l'esportivització mundial. El fet esportiu en tota la seva complexitat i ambigüitat es presenta com un tret característic de la civilització actual. Tal vegada, l'esport és una de les millors metàfores de la vida humana, una forma de manifestar quelcom molt propi de la nostra condició. Prendre consciència de tot això obliga a preguntar-nos per les diverses maneres de relacionar-nos amb l'esport.I, sobretot, a escatir-ne el potencial humanístic. Fruit d'haver convertit l'esport en un problema teòric i vital i, doncs, en un assumpte susceptible de ser valorat moralment, Més enllà de l'espectacle mediàtic constitueix una reflexió crítica, però constructiva, de la realitat esportiva en general i catalana en particular. Amb aquest estudi, Guillem Turró i Conrad Vilanou ens conviden a una lectura completa –que va des de la descripció fenomenològica fins a la vindicació de la capacitat ètica i formativa– de l'esport, un fenomen de caràcter transversal i polièdric que ens pot acompanyar en aquest camí d'aprenentatge que és la vida humana.Un primer bloc va des de l'anàlisi de l'evolució historicosocial de l'esport català a l'elaboració d'una radiografia de la situació socioesportiva actual en tres grans subsistemes: l'escolar, el recreatiu i el federat, és a dir, el d'elit i l'espectacular. El segon bloc considerant l'esport també com una manera de canalitzar disfuncions i patologies pròpies del nostre entrellat social (com ara la violència o contravalors com el narcisisme, l'alienació o la discriminació sexista i homòfoba), es detecten i es caracteritzen aquelles actituds i conductes.
Оглавление
Guillem Turró. Més enllà de l'espectacle mediàtic
Conrad Vilanou. Guillem Turró. MÉS ENLLÀ DE L’ESPECTACLE MEDIÀTIC. Una reflexió sobre les potencialitats humanístiques de l’esport
1. Consideracions preliminars
2.1 Gènesi i consolidació del fenomen esportiu a Catalunya
2.2 Aproximació al sistema esportiu postmodern
2.3 Radiografia sociològica
2.4 Subsistema escolar
2.5 Subsistema recreatiu
2.6 Subsistema federat
2.6.1 Subsistema elitista
2.6.2 Subsistema espectacular
3. L’ambigüitat axiològica de l’esport
4. Instrumentalització política, mediàtica i econòmica de l’esport
5. Els rostres de la violència esportiva
5.1 Racisme i xenofòbia
5.2 Hooliganisme
6.1 Discriminació sexista
6.2 Discriminació homòfoba
6.3.1 El reflex d’una societat hipercompetitiva
6.3.2 El protagonisme de les famílies
6.3.3 El paper dels mitjans de comunicació de massa
6.3.4 El fenomen del dopatge
6.4 L’exigència ètica del fair play
7. Vers una axiologia de l’esport
7.1 La dimensió moral de l’esport
7.2 En defensa d’un esport humanístic
Bibliografia
Отрывок из книги
EDITORIAL BARCINO, S.A.
Convé subratllar que l’esport s’ha convertit, en aquest començament del segle xxi, en una àrea ineludible de la vida social, ja que planteja uns desafiaments que haurem d’afrontar si volem millorar la nostra qualitat de vida. És indubtable que les manifestacions esportives tenen una amplíssima repercussió social en les nostres societats i que l’esport ocupa un lloc molt destacable en la vida de moltes persones. No només ha influït en la nostra manera de veure les coses, sinó que ha esdevingut un àmbit on es manifesten valors molt importants. Així, doncs, la seva transcendència social és incontestable; l’esport s’ha convertit en un dels fenòmens que millor caracteritzen els nostres temps moderns i postmoderns. Aquesta importància es pot veure en la manera com l’estil de vida esportiu s’ha anat imposant.
.....
Aquesta desconnexió entre pensament i esport pot acabar sent fatalment perniciosa i és del tot imprescindible sotmetre l’esport a una anàlisi per tal d’extreure’n conclusions vàlides des d’un punt de vista moral i educatiu. Criticar (del grec krino) consisteix a exercir la nostra capacitat de jutjar o discernir, interpretar, avaluar i copsar el valor de les coses a partir de determinats criteris. No podem deixar que l’esport visqui al seu aire: si l’esport és multiforme, no totes les seves facetes són igualment respectables.
Els pensadors antics ens van ensenyar que tota existència humana és bidimensional, ja que és alhora vita contemplativa i vita activa. Això significa que l’autèntica acció és indissociable d’una consciència reflexiva, que ha de ser una resposta a una mirada contemplativa, a aquella visió que ens permet veure el problema des d’una perspectiva global. Des de fa molts segles sabem que l’única manera de no equivocar-nos és pensar les coses, adoptar un distanciament que ens permeti una dilucidació efectuada en funció de principis antropològics i ètics. Només reeixirem en la nostra praxi si partim d’una teoria correcta.
.....