París, any 2030. En un món en què les catàstrofes naturals són el pa de cada dia, s'organitza la primera Cimera dels animals. L'objectiu: reunir el màxim d'espècies que habiten la Terra i pactar una manera equitativa de gestionar els recursos. La Kid, una nena d'onze anys, és escollida entre milers d'alumnes per cobrir aquest esdeveniment històric. Quan una explosió sobtada deixa incomunicada la sala, les espècies es veuran forçades a trobar la manera de comunicar-se i cooperar les unes amb les altres, si volen sortir-se'n.
Оглавление
Gwenaël David. Kid i la Cimera dels animals
PRÒLEG. LA KID
CAPÍTOL U. DEMÀ
CAPÍTOL DOS. EN RUTA
CAPÍTOL TRES. LA CIMERA
CAPÍTOL QUATRE. COSSOS I SOROLLS
CAPÍTOL CINC. BUM
CAPÍTOL SIS. SORTIR?
CAPÍTOL SET. EL PUNT
CAPÍTOL VUIT. EL RECINTE
CAPÍTOL NOU. QUIN ANIMAL SOC?
CAPÍTOL DEU. EL COMANDO OCELL
CAPÍTOL ONZE. EL CASTELL
CAPÍTOL DOTZE. EL GAT
CAPÍTOL TRETZE. LA TEMPTATIVA
CAPÍTOL CATORZE. HUMANA
CAPÍTOL QUINZE. XICLET I VIS
CAPÍTOL SETZE. EL VENTILADOR
CAPÍTOL DISSET. QUATRE DIES
CAPÍTOL DIVUIT. FRED I CALENT
CAPÍTOL DINOU. LA CUCA DE LLUM
CAPÍTOL VINT. LA CLAUSURA
EPÍLEG. LA KID, DESPRÉS..
GLOSSARI. UNS QUANTS ANIMALS PRESENTS A LA CIMERA DE LES ESPÈCIES
Отрывок из книги
Conec bé la Kid. Anàvem al mateix institut i el 2030 vam coincidir a la mateixa classe. Em sembla que fèiem sisè, però no he tingut mai tanta memòria com ella. Sempre hem estat bones amigues i, tot i que tenim vides molt diferents, hem aconseguit veure’ns sovint. Si l’hagués de definir, diria que la Kid té braços de mico, un nassiró de mallerenga, potes d’ocapi dins dels seus pantalons de la sort i fins i tot un pessic d’ADN de virus.
No fa pas gaire, durant l’enèsima tempesta magnètica, la llum se’n va anar mentre xarrupàvem te del Labrador en una tassa. L’avaria elèctrica va durar unes quantes hores. Va ser una estona meravellosa. L’obscuritat va il·luminar, en la Kid, el record d’aquell any 2030.
.....
El nerviosisme evident del personal preocupa la Kid. Sap que no tothom ha vingut per a la Cimera, l’han informat dels detalls molt per sobre, però encara no hi havia reflexionat. L’ambient és tens. L’adult que l’acompanya sembla més aviat un guardaespatlles que no pas un amfitrió. Accelera el pas i estira el braç de l’homenot. Quan arriba al capdamunt de les escales, sana i salva, l’atmosfera es relaxa i el goril·la enorme l’allibera per deixar-la amb les hostesses, que la reben amb un somriure d’aeroport.
Una l’acompanya fins a un pupitre on un home amb una armilla de color blau fluorescent li demana el carnet d’identitat. Mentre el busca per dins de la motxilla, l’home i la dona fan broma sobre l’olor «particular» d’aquella sala, no del tot com les altres, i també sobre altres coses que no entén. L’home fotografia el document amb el mòbil, l’hi torna i se li adreça altra vegada:
