Оглавление
Isabel de Villena. Jesús i les dones
Versió de Marta Pessarrodona. ISABEL DE VILLENA - JESÚS I LES DONES. Antologia de la Vita Christi
Notícia de l’autora i de la seva Vita Christi
La producció literària de sor Isabel de Villena a part de la Vita Christi
La passió femenina i àdhuc feminista a la Vita Christi
Aquesta edició
Agraïments
1. Edicions de la Vita Christi de sor Isabel de Villena
2. Estudis
3. Obres relacionades
Molt alta, molt poderosa i cristianíssima reina i senyora
capítol i-[concepció de maria]
capítol ii-[revelació de l’àngel a anna]
capítol iii-[infantesa de maria]
capítol iv-[virtuts de la petita maria]
capítol v-[visita de maria al temple]
capítol lxi-[visita de maria a elisabet]
capítol lxiii-[maria es recull en una cel·la]
capítol lxv-[naixement i adoració de crist]
capítol lxxxviii-[vida de pobresa]
capítol lxxxix-[primera paraula de crist]
capítol xc-[josep davant del petit crist]
capítol xci-[crist és desmamat]
capítol xcii-[vida de treball]
capítol cxvii-[conversió de magdalena]
capítol cxviii-[plor de magdalena]
capítol cxix-[magdalena als peus de crist]
capítol cxx-[magdalena i el fariseu]
capítol cxxii-[marta i maria]
capítol cxxiv-[crist i la samaritana]
capítol cxxv-[crist i la cananea]
capítol cxxvi-[crist i la cananea]
capítol cxxviii-[la pecadora acusada pels fariseus]
capítol cxxxviii-[la pobra viuda]
capítol cxcvii-[eva davant de crist]
capítol cxcix-[adoració de les dones]
capítol cc-[ester davant de crist]
capítol cci-[súplica d’adam i eva]
capítol ccv-[eva davant de maria]
capítol ccvi-[anna i maria]
capítol ccxli-[les tres maries visiten el sepulcre]
capítol ccxlii-[magdalena consolada per crist]
capítol ccxliii-[aparició a les maries]
capítol cclxxxix-[coronació de maria]
capítol ccxci-[trànsit de maria]
causa de la conclusió i fi del present llibre
Отрывок из книги
EDITORIAL BARCINO, S.A.
Filla il·legítima (defectus natalium, a l’època) d’Enric de Villena (1384-1434), l’autora d’una inconclusa Vita Christi —que avui presentem molt fragmentàriament sota el títol de Jesús i les dones i, en la mesura que ens ha estat possible, adaptada al català oriental actual—, es va anomenar Elionor de Villena o Elionor d’Aragó i Castella. Alguns la presenten com a Elionor Manuel de Villena, denominació que refusa el seu màxim estudiós, Albert Hauf (1995, 6). És una figura força desconeguda, perquè ni tan sols sabem on va néixer, encara que segurament va ser a la ciutat de València. Va adoptar, com és costum en els ordes religiosos, el nom de sor Isabel de Villena el 1445, quan va prendre els hàbits al convent de la Trinitat de la ciutat de València. Sor Isabel va ser una clarissa, de l’orde de sant Francesc, i, pel que podem deduir de l’activitat intel·lectual que va tenir lloc al convent, les clarisses de l’època no seguien un règim tan rigorós com solem pensar. En qualsevol cas, aquelles monges clarisses feia poc que havien ocupat el convent de la Trinitat, provinents del de Santa Clara de Gandia. Les primeres ocupants van ser disset religioses presidides per sor Violant Puig. El convent de la Trinitat havia estat ocupat prèviament per frares trinitaris, dos dels quals, exdominicans, havien escandalitzat la ciutat per la seva reprovable vida. Aquest convent gòtic, sor Isabel el convertiria en un monestir important, dirigint unes obres que fiscalitzaria l’administrador, que va ser ni més ni menys que el metge i, en especial, autor, Jaume Roig. El pas dels trinitaris a les clarisses es va produir gràcies a la reina Maria (1401-1458), casada amb el seu cosí germà el rei Alfons el Magnànim (1396-1458). Aquesta reconversió conventual no va estar exempta de controvèrsia: per exemple, es va dir que la reina havia utilitzat una butlla papal falsa, atribuïda a Eugeni IV, no autoritzada davant de notari. La reina Maria, amb qui sor Isabel estava emparentada i que era la impulsora i protectora del monestir, podia entrar-hi amb el seu seguici femení a qualsevol hora i pernoctar-hi quan volia. Algun cronista antic, amb dubtosa bona fe, naturalment va deixar caure la possibilitat de lesbianisme (Hauf 1995, 12).
.....
»La terça cambra d’aquesta divinal casa serà la voluntat d’aquesta Senyora, tota inflamada i encesa. I aquí s’allotjarà l’Esperit Sant, gratificant-la en la primera entrada amb els set dons seus, segons és escrit: “Super quam septem dona Spiritus Sancti plenissime requiescunt”, car sobre aquesta Senyora reposaran plenament tots aquests set dons de l’Esperit Sant.
»En aquestes tres sacratíssimes cambres estaran i habitaran les tres persones divines, cadascuna en la seva, i totes tres ensems en cadascuna. Quia opera Trinitatis non sunt divisa.
.....
