Оглавление
Jaume Ayats. Els Segadors
Taula
HISTÒRIES D’UNA CANÇÓ
LA NECESSITAT D’UN HIMNE. Catalunya necessita un himne
Alió compon Los Segadors
D’UNS SEGADORS A UNS ALTRES. La mare d’en Verdaguer
La cançó dels fets de 1640
La cançó eròtica dels tres segadors i la dama
Una cançó de guerra feta amb una cançó eròtica
L’OCASIÓ FA L’HIMNE. L’Orfeó Català i Catalunya Nova
Els Segadors pot ser l’himne
L’ocasió de 1897 i la guerra de 1898
Els Segadors viatja amb tren
Una lletra nova per a l’himne
DEL LICEU AL CAMP DEL BARÇA. Els Segadors al Liceu
Els Segadors als Jocs Florals de Canprosa
Entre el Banquet de la Victòria i la Setmana Tràgica
Capmany escampa l’himne i Els Segadors afronta una dictadura
HIMNE CATALÀ, HIMNE INTERNACIONAL. La Marsellesa, Els Segadors i El cant del poble
Els Segadors va a la guerra
Silenci, exili i clandestinitat
ORIOL MARTORELL RECUPERA L’HIMNE
CODA. A L’HORA DE CANTAR. A quin to cal cantar Els Segadors?
Les melodies de Muntanyes del Canigó i d’Els Segadors
CRONOLOGIA
ANNEXOS. PANORAMA DE PARTITURES I D’ENREGISTRAMENTS D’ELS SEGADORS
REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES I D’ENREGISTRAMENTS
Отрывок из книги
ELS SEGADORS
De cançó eròtica a himne nacional
.....
A finals d’abril del 1892 (no du data però, si atenem a la presentació que en va fer La Vanguardia, va ser el 29 d’abril) van sortir a la venda les Cansons Populars Catalanas recullidas y armonisadas per Francisco Alió publicades pel Sindicato Musical Barcelonés Dotésio. Els segadors, amb essa minúscula, hi era una cançó més a les pàgines 42 i 43. Ara bé, a la contraportada Alió hi va representar un manuscrit antic precisament amb els versos i les notes inicials d’aquesta cançó. El llibre va tenir diverses crítiques i comentaris. La Vanguardia del 28 d’abril el rebia amb dues pàgines i mitja, reproduint el pròleg de Pedrell (traduït al castellà) i tres cançons harmonitzades, a més dels elogis de Puig Samper i un llarg article del mestre Antoni Nicolau, que hi afirmava:
Estas tres [Estudiant de Vich, Los fadrins de San Boy i Lo Pardal] y Los Segadors, cuya melodía recuerda aquellos temas beethovenianos llenos de grandiosidad dramática, son a mi modo de ver las cuatro canciones más notables de la colección. Admirablemente sentidas y secundadas por Alió, pueden figurar en primera línea entre las más elevadas inspiraciones de los autores alemanes. En la cuarta (Los segadors) Alió ha sustituido la letra obscena con que se canta en Vich y figura en otras colecciones (letra, que en atención al carácter noble y dramático de la música es imposible que sea la primitiva) por otra más adecuada al espíritu de la melodía.
.....
