Junil a les terres dels bàrbars
Реклама. ООО «ЛитРес», ИНН: 7719571260.
Оглавление
Joan-Lluís Lluís. Junil a les terres dels bàrbars
TAULA
I. Morta la ràbia
II. Les filles de vuit anys
III. Et podràs fer la gandula
IV. Junil, però, no sap llegir
V. Javós! Javós! Javós!
VI. És molt estrany que escriure sigui un afer humà
VII. Uns quants vaivens de les mans
VIII. Ser escriptor és la cosa més fàcil del món
IX. Per la borda del món
X. Una estàtua de marbre untada de greix
XI. Ja sé qui ets
XII. Abans de girar-se dissimula una ganyota
XIII. I l’endemà ja ha arribat
XIV. Un tros de gel negre
XV. Totes les portes eren barrades
XVI. I on vols anar?
XVII. Tot cap per avall, però això no
XVIII. Aquesta càrrega de ceguesa
XIX. El poble més estrany de l’univers
XX. Jo he vist elefants i lleons
XXI. Et vaig dir una mentida
XXII. De badar a morir
XXIII. De nou es toca el pit i torna a avançar
XXIV. Per la promesa de carn abundosa
XXV. I Lafàs, sovint, parlarà de fugir
XXVI. No hi ha senyal ni paraula
XXVII. Troba paraules dures
XXVIII. Verdapell, analfabeta i sorruda
XXIX. Disset anys tindré
XXX
XXXI. Dirmini, digue’ns què hem de fer
XXXII. No entenc qui deuen ser
XXXIII. Els alans no eren cabres
XXXIV. La sorra fosca
XXXV. I treballen
XXXVI. I moren, i neixen, i copulen, i lluiten
XXXVII. Us alimenten més del que us mereixeu
XXXVIII. Com somriuria un embriac
XXXIX. Per la gran puta freda
XL. Per això es queixen i bleixen
XLI. Qui ha donat el cop i qui ha volgut el cop
XLII. Paraules que són grans?
XLIII. Aviat seran més
XLIV
XLV. Només em queden el ca i l’esclau
XLVI
XLVII. Una cosa tan insignificant
XLVIII. Demana perdó al poeta
XLIX
L. A l’embosta de les mans
LI. Tan a prop?
LII. L’he d’anar a veure
LIII. Molt pa i poca cervesa
LIV. Li demanaràs de parlar contes seus?
LV. Els llibres que he llegit no ho expliquen tot
LVI. Eres molt poca cosa, pare
LVII. T’escolto
LVIII. Un reflex invertit d’Ulisses
LIX. No em fa basarda, ni por, ni res
LX. Com si fóssiu una
LXI. Una metamorfosi d’Ovidi
LXII. Asseguts arran de mar
FI
Отрывок из книги
PRIMERA PART La província de l’estany
Morta la ràbia
.....
No entenc qui deuen ser
Els alans no eren cabres
.....