Dénia. La ciutat i el castell

Реклама. ООО «ЛитРес», ИНН: 7719571260.
Оглавление
Josep Ivars Pérez. Dénia. La ciutat i el castell
DÉNIA. LA CIUTAT I EL CASTELL
INTRODUCCIÓ
AGRAÏMENTS
1. Geomorfologia
2. L’estructura urbana
1. LA VILA MEDIEVAL
1.1 La vila l’any 1575
1.2 La custòdia de les defenses
2. DE 1575 A LA GUERRA DE SUCCESSIÓ. EL V MARQUÉS DE DÉNIA I LA FORTA EMPREMTA CONSTRUCTORA
3. DE LA GUERRA DE SUCCESSIÓ A LA DESAPARICIÓ DE LA PLAÇA MILITAR
3.1 El llarg segle XVIII
3.2 La desaparició de la plaça militar: l’eixample urbà i l’enderrocament de les muralles
3. Els fets bèl·lics. Conseqüències sobre les estructures defensives: destruccions, reformes i modernitzacions
1. ELS PERILLS QUE VÉNEN DE LA MAR
1.1 Intent d’assalt al raval (1556)
1.2 L’assalt de Calp. Conseqüències per a Dénia: la fortificació del raval (1638)
1.3 L’armada francesa (1642)
1.4 L’armada francesa (1691)
2. POSSESSIÓ PACÍFICA DE DÉNIA PER LA CIUTAT DE VALÈNCIA
3. «BANDOSITATS» ENTRE DÉNIA I ONDARA (1462)6
4. LA GUERRA DE LES GERMANIES
5. LA GUERRA DE SUCCESSIÓ9. 5.5 Preparació a la guerra
5.2 Els setges
5.2.1 Primer setge
5.2.2 Segon setge
5.2.3 Tercer setge. Capitulació
5.5 L’endemà de la conquesta: l’estat de la plaça i del castell. Noves obres de fortificació
6. LA GUERRA DEL FRANCÉS27
6.1 Preparació a la guerra: millora i modernització de les defenses
6.6 Millora i modernització de les defenses sota l’ocupació francesa
6.3 El setge de les tropes espanyoles
6.4 Conseqüències sobre les fortificacions
4. L’arquitectura baluardada a la ciutat i el castell de Dénia
1. L’ARQUITECTURA DE TRANSICIÓ (SS. XV-XVI)
1.1 La torre del Consell
1.2 La torre del portal de la Mar
1.3 La torre de la Gramàtica
1.4 La torre Roja
1.5 La torre de l’Aljub
1.6 La torre de la Pólvora
2. L’ARQUITECTURA PREBALUARDADA (S. XVI)
2.1 El recinte del raval
2.2 La bateria del portal de la Mar
2.3 La bateria de Terra (segon recinte)
2.4 El fort de la Redondela
2.5 La torre del Vergeret
2.6 La torre del Galliner
2.7 La torre del portal dels Socors
2.8 La torre del Trinquet
2.9 El baluard de Basset
2.10 El Magatzem Anglés
2.11 El baluard del Vergeret
2.12 La torre dels Sandovals
2.13 Les torres del Palau
3. L’ARQUITECTURA BALUARDADA (SS. XVII-XIX)
3.1 El fort del Vergeret
3.2 La bateria Sud (segon recinte)
3.3 La bateria del Trinquet
3.4 L’avançada del castell
3.5 El baluard
3.6 La bateria de Terra (tercer recinte)
3.7 La torre Nord
3.8 La bateria Nord
3.9 La bateria del Palau
3.10 La bateria Sud (tercer recinte)
3.11 Les barreres fuselleres
5. Obres i projectes
1. LA FORTALESA DEL TERCER RECINTE, DE VESPASIANO GONZAGA (1575)
2. INTERVENCIONS POSTERIORS A LA GUERRA DE SUCCESSIÓ: REPARACIONS I MODERNITZACIONS
2.1 Reconstrucció del fort del Vergeret (1715)
2.2 Construcció de deu garites a la plaça de Dénia (1715)
2.3 Reparació del portal de la Vila i voltants (1735)
2.4 El projecte de fortificació d’Antonio Montaigu de la Perille (1735)
2.5 Projectes i reformes de Francisco Gutiérrez (1748)
2.6 El conjunt de nova planta torre Nord - Baluard
2.7 Reconstruccions genèriques
3. PROJECTE DE LA SEGONA MEITAT DEL SEGLE XVIII
4. FORTIFICACIÓ DE L’ESCULLERA (1789)
5. ELS PROJECTES DE THOMÁS M. DE AGUIRRE I ANTONIO BOLANO (1811)
6. INTERVENCIONS POSTERIORS A LA GUERRA DEL FRANCÉS
7. PROJECTE DE FORTÍ DE JOSÉ HERRERA GARCÍA I JUAN DE AYSRRAMBIDE (1861)
6. Conclusions
1. L’artilleria moderna
1. ELS ORÍGENS
2. ELS TIRS: MATERIALS, PES, CADÈNCIES, TIPUS I DISTÀNCIES
3. EVOLUCIÓ DE L’ARTILLERIA: FASES
3.1 Fase primera (ss. XIV-XV): l’artilleria de ferro forjat
3.2 Fase segona (ss. XVI-XVII): l’artilleria de bronze
3.3 Fase tercera (ss. XVIII-XIX): l’artilleria d’ordenança
4. L’ÚS DE L’ARTILLERIA MODERNA: ELS FETS CABDALS
4.1 El setge de Balaguer
4.2 La conquesta del Regne de Nàpols
4.3 La conquesta del Regne de Granada (1482-1492)
4.4 Dues personalitats rellevants: Alfons d’Aragó i Ramiro López
2. Les fortificacions adaptades
1. EL CASTELL MEDIEVAL
2. LA REACCIÓ A L’ARTILLERIA MODERNA: L’ARQUITECTURA BALUARDADA
2.1 L’arquitectura de transició
2.2 L’arquitectura prebaluardada
2.2.1 Barbacanes artilleres
2.2.2 El cub artillat
2.2.3 Salses: la codificació de la nova arquitectura
2.2.4 La fortalesa compacta: les tisores
2.2.5 L’Aquila. L’inici de la geometria
2.3 L’arquitectura baluardada plena: la tirania de la geometria
2.3.1 Les formes pures: Eivissa i Roses
2.3.2 Les formes complexes: Tortosa i Sant Ferran (Figueres)
2.3.3 La simplificació de les formes: les barreres fuselleres
I. El llinatge castellà dels Gómez de Sandoval, marquesos de Dénia
II. Enginyers, arquitectes i mestres d’obres
ANTONIO MONTAIGU DE LA PERILLE
CARLOS BERANGUER Y RENAUD
CARLOS DESNAUX
FRANCISCO GUTIÉRREZ
GIOVANNI BATTISTA ANTONELLI
GIOVAN GIACOMO PALEARO, el Fratin
JOAN DE CERVELLÓ
LUIS HUET
ONOFRE MIRALLES
SEBASTIÁN CABALLERO
THOMÁS MARÍA DE AGUIRRE
VESPASIANO GONZAGA COLONNA
III. Documents. 1. ARTILLERIA PIROBALÍSTICA
2. GUERRA DE SUCCESSIÓ
3. GUERRA DEL FRANCÉS
Glossari
FONTS
Bibliografia
Отрывок из книги
LA CIUTAT I EL CASTELL
L’ARQUITECTURA MILITAR BALUARDADA
.....
Visita del puerto de mar
[…] pasó a practicar y tomar conozimiento del puerto de mar de esta ciudad, proprio y pribativo del excelentísimo señor duque de Medinaceli, marqués de Denia, su dueño. En él se halló lo siguiente: el muelle construido de madera, se halla inutilizado y reparado para poder usarle con varios pedazos de maderos y tablas. Y por capítulo de los arriendos de los derechos dominicales de esta ciudad, tiene obligación el arrendador de conserbar este muelle o puente de madera, para embarco y desembarco de este puerto, debiéndola tener siempre en pie y subsistente de forma […] Y no puede con todo ello estar el referido puente de madera en aquella buena disposición que requiere un puerto de esta importancia, como los sería siendo de piedra labrada […] Sobre cuyos perjuicios que sienten su excelencia, comercio y marineros, hizieron los circumstantes y especialmente el síndico procurador general de la ciudad las más eficaces instancias para que el referido señor contador se sirba dar las disposiciones que estimare cobenientes para que, enterado su excelencia, se digne mandar fabricar de piedra cantería, como corresponde, el referido puente o muelle, evitando tanto detrimento y menoscabo como por ello se siente.
.....