El tema és la memòria del trauma viscut en la postguerra. L'invent és una novel·la que espurneja d'intel·ligència, d'humor rabiós i descarnada tendresa per uns personatges que són els fantasmes de l'autor —i de tot un país que no sap exorcitzar-los. L'argument podria resumir-se així: el 1982, un escriptor que s'assembla a Marsé entrevista un home condemnat a presó l'any 1949 per un assassinat que recorda haver comès sense recordar-ne el mòbil. L'objectiu de l'entrevista és escriure el guió d'una pel·lícula per a un director pertinaçment antifranquista, tot i que serà produïda per un manefla de la televisió que converteix la història en un porno històric protagonitzat per una puta cega.Però la puta tan distingida del títol no és aquesta, sinó la manera que tenim d'explicar-nos a nosaltres mateixos. La famosa memòria. Lector, benvingut siguis en aquesta escola de tall i confecció.
Оглавление
Juan Marse. Aquesta puta tan distingida
Aquesta puta tan distingida
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
POSTFACI. Per què traduir Marsé al català. per Maria Bohigas
Отрывок из книги
Juan Marsé
Traduït per Martí Sales
.....
41. Massa verbós per ser recordat i massa intel·lectual per commoure. És un escriptor notable, però no és un bon novel·lista. En un bon novel·lista, el que brilla no és l’intel·lecte, és una altra cosa. Li canvio el llibre sencer per una pàgina de Dickens.
42. A la meva novel·la hi ha un assassí, però cap requisitòria criminal. No soc un escriptor cregut reciclat en punyeter autor de novel·la negra. I no hi ha cap psicòpata per descobrir ni capturar. L’assassí soc jo!
