Оглавление
Magí Camps. Parla'm amb estil
Parla’m amb estil
SUMARI
DELOGUARD
LA RAÓ DEL CLIENT. Si vol ser atès en català, toqui el dos
COM UNA TACA D’OLI. Les llengües olioses s’escampen i ocupen territoris que no els pertanyen
L’EFECTE KARAOKE. Per què els polítics catalans han de fer les declaracions en dues llengües?
L’OFICI LINGÜÍSTIC DEL BON PERIODISTA. Filtres contra els eufemismes i a favor de l’objectivitat
HOMES, DONES I PERSONES. Del llenguatge sexista al llenguatge inclusiu
‘Professorat’ i ‘ciutadania’, els mots genèrics
Desdoblant fem marrada
Masculí genèric, malgrat tot
Els exemples variats, una solució elegant
El Bill i la Hillary
Comptat i debatut
QUINA CREU! ‘Assecar’, ‘creuar’ i ‘marxar’ surten al diccionari, però…
Assecar-se les llàgrimes, ai!
Marxar o anar-se’n? Creuar o travessar?
LA PUTA D’OROS! Quina dèria amb el ‘joder’ i el ‘gilipollas’
‘HOME, SWEET HOME’ L’argot importat
ES VA DIRIGIR A L’ESPONA DEL LLIT ‘Dirigir-se’ i ‘espona’, dos casos oposats
DESIG AL GENI DE LA LLÀNTIA. Deixem les làmpades per als tècnics
EL VERB ‘APROPAR-SE’, UN LLOP AMB PELL DE XAI. Tan fàcil com és acostar-se a la genuïnitat
La pròxima setmana? La propera setmana?
L’ASIMETRIA ÉS BELLA. Les correspondències entre llengües no són exactes
LES LLETRES DE LES CANÇONS. Errors que arriben lluny
ERROR O TRANSGRESSIÓ? Corregir amb coneixement de causa
Assessors i assessorats lingüístics
BONES TRANSGRESSIONS. Quan se sap fer servir la intel·ligència
‘TITULÍN’ No tothom té els mateixos referents
ESCRIPTORS ESTRELLA. Hi ha autors que dominen la llengua i n’hi ha molts més que s’ho pensen
Dues menes d’autors
Dos exemples oposats
L’OFICI DE CORRECTOR. El porter que no para un gol
No només hi ha el DIEC
Una feina poc agraïda
AQUEST ANY O ENGUANY? ‘De franc’, ‘catxa’ i altres paraules singulars
EL CARAGOL, LA CARABASSA I LA TARONJA. Les dobles grafies en el diccionari
QUAN EN DÈIEM XAMPANY. Les coses de l’esperit de vi
EN UN TAST, ELS VINS NO ES ‘PROVEN’ La contradicció entre el nom i el verb
UN TORERO CIGALERO. Paraules acabades en ‘o’ àtona
PARAULES MALEÏDES. Un quiròfan dins d’un barco
PARAULES REVESSES. La taquilla, que no és un armariet, però que podria ser una guixeta
La taquilla
El tipus
LES NOVES PARAULES, PER COMPOSICIÓ. Quan cal crear un neologisme, una via adequada és ajuntar mots
EN JOAN, EN PERE I EN BERENGUERA. L’article davant dels noms de persona
MÉS AGLUTINACIONS, SISPLAU. Les expressions que es fossilitzen s’acaben lexicalitzant
TOT UN MÓN EN UN ARTICLE. El ‘lo’ abstracte
EL PASSAT SIMPLE ÉS MÉS LITERARI? Entre el passat simple i el passat perifràstic, escriviu el que feu servir quan parleu
DE BOSSA, EN VOL? Els pronoms febles, el moll de l’os del català
L’ordre
L’extermini s’acosta
Solucions naturals
UNA CONSTRUCCIÓ QUE S’ESCRIU MOLT I QUE ES DIU POC ‘En arribar’, ‘a l’arribar’ o ‘quan va arribar’
QUINA COSA, ‘LA QUAL COSA’ Una altra construcció refistolada
UNS QUANTS, QUE SÓN DIVERSOS, DISTINTS I, FINS I TOT, DIFERENTS. Els maldecaps del castellà ‘varios’
LA DOBLE NEGACIÓ MEREIX UNA OPORTUNITAT. La sintaxi catalana és com és i no cal renunciar a tot
El ‘mai’, al darrere
AQUEST PROGRAMA ÉS UNA PORQUERIA! Per traduir, cal fer dos passos
MÚSICS AL PÒDIUM. Alerta amb els falsos amics
VISCA CATALUNYA GRATIS! En la traducció, cal saber bé la llengua d’arribada, però també la de partida
EN DEFENSA DE LA TRADUCCIÓ AUTOMÀTICA. La postedició, un nou ofici cada vegada més rellevant
LA DÈRIA DE LES MAJÚSCULES. En cas de dubte, caixa baixa
«Amb minúscula» o «en minúscula»?
Els papes i els reis conserven privilegis
Majúscules passades de moda
El cinema amb majúscula
Els títols de llibres i de pel·lícules
Cases, palaus, teatres, cinemes…
LA BELLESA DEL PUNT I COMA. Un signe de puntuació útil, però menyspreat
Una història de Nova York
Un signe pràctic
INTERROGANT D’OBERTURA? NO, GRÀCIES. Un signe de puntuació que ens interroga
QUAN S’APOSTROFA LA ESSA LÍQUIDA? I altres casos curiosos d’apostrofació
Les hacs aspirades i les sigles
L’ACCENT QUE FA NOSA. Amagar la llengua és amagar altres coses
LES NOVEL·LES I LA CURSIVA. Un recurs ortotipogràfic que cal emprar sense excessos
DE SIRACUSA A SARAGOSSA, PASSANT PER MIG MÓN. Els noms de lloc: topònims i exònims
El català, atrapat a la xarxa de l’oceà internàutic
UN RUS, UN ÀRAB I UN GREC. Els noms de persona: transcripció i transliteració
PEQUÍN O BEIJING? A la recerca del nom perfecte
TÀRREGA O TARGA? ALAIOR O LÔ? La pronúncia dels topònims
SI’ SERVIDA
