Els argonautes
Описание книги
Els argonautes és un llibre inclassificable i inspirador que barreja autobiografia, vida personal i teoria acadèmica i ofereix una reflexió intel·ligent, apassionada i moderna sobre el desig, la identitat i les limitacions i possibilitats de l'amor i del llenguatge. Al cor del llibre, una història d'amor: la relació entre l'autora i l'artista transgènere Harry Dodge, l'enamorament i el sexe, les dificultats per embarassar-se, les injeccions de testosterona i les converses infinites, la complicitat inquebrantable i, finalment, l'embaràs i les complexitats i alegries de formar una família queer. Hereva d'intel·lectuals reputats com Susan Sontag o Roland Barthes, Nelson enllaça la seva pròpia experiència amb una rigorosa exploració de les teories més icòniques sobre sexualitat, gènere, maternitat i matrimoni i converteix aquest assaig contundent i il·luminador en un crit eixordador a favor de la llibertat individual més radical i en una reivindicació imprescindible de l'amor i la importància de tenir cura els uns dels altres.Guanyadora del premi National Book Circle Award 2015"Una de las escriptores nordamericanes més electrificants d'avui en dia […]. Fusionant el que, en altres mans, podrien ser teories espesses i confessions sentimentals, Nelson crea un llenguatge poderós". Olivia Laing, The Guardian
Отрывок из книги
“Una de les escriptores nord-americanes més electrificants d’avui en dia … Fusionant el que, en altres mans, podrien ser teories espesses i confessions sentimentals, Nelson crea un llenguatge poderós” —Olivia Laing, The Guardian
“A Els argonautes, Maggie Nelson converteix el fet de “fer públic allò privat” en un somni humit, romàntic i intel·lectual. Un llibre meravellós, atrevit, imaginatiu i ple d’ànima” —Kim Gordon, Sonic Youth
.....
Tot i la seva popularitat, encara no es pot trobar una obra en diversos volums titulada The Collected Works of D. W. Winnicott. Només es poden trobar fragments i trossets de la seva obra, trossos que s’han contaminat per la relació amb mares reals i lloques que impedeixen la consagració de Winnicott com un factòtum de la psicologia. A la contracoberta d’un recull, em fixo en els orígens dels assajos que hi ha a dins: una presentació a l’Associació d’Escoles d’Infermeria de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, consells de la BBC per a mares, un qüestionari per a un programa de la BBC titulat L’hora de la dona, conferències sobre donar el pit, conferències a llevadores i «cartes al director» de diaris.
Tot aquest seguit de fonts humils i contaminades són segurament part de la raó per la qual durant tot el primer any de vida de l’Iggy, Winnicott va ser l’únic psicòleg infantil que va aconseguir despertar el meu interès. El sadisme infantil i morbós de Klein sobre donar malament el pit, l’èxit de la saga edípica de Freud i la seva teoria carregosa del fort/da, allò tan poc subtil de l’Imaginari i el Simbòlic de Lacan... de sobte cap no semblava prou irreverent per afrontar la situació de ser un bebè, de tenir cura d’un bebè. ¿La castració i el Fal·lus ens diuen les Veritats Profundes de la cultura occidental o només la veritat de com són les coses que potser no sempre seran així? Em sorprèn i m’avergonyeix pensar que m’he passat anys trobant aquestes preguntes no només comprensibles, sinó captivadores.
.....