Оглавление
Manel Arcos i Martínez. La senda dels lladres
PRÒLEG
INTRODUCCIÓ
CRITERIS DE TRANSCRIPCIÓ I CITACIONS
ABREVIATURES
Capítol 1. BANDOLERISME EN UNA SOCIETAT DE LLAURADORS I SENYORS
Capítol 2. L’IMPACTE DE LA GUERRA DEL FRANCÉS. DESORDRE PÚBLIC I CAOS EN TEMPS DE MOVIMENT REVOLUCIONARI
LA INSTRUMENTALITZACIÓ DE LA GUERRILLA
CADIS, CAPITAL LIBERAL DE LES REFORMES
SUCHET, UN HÀBIL ESTRATEGA AL CAPDAVANT DEL GOVERN D’OCUPACIÓ
L’OFENSIVA DELS GUERRILLERS VALENCIANS
ELÍO, UN NAVARRÉS AUDAÇ I ENÈRGIC, ARRIBA A VALÈNCIA
Capítol 3. FERRAN VII, ABSOLUTISTA POR LA GRACIA DE DIOS. LA MÀ DE FERRO DEL TRADICIONALISTA ELÍO
EL CONSELL DE GUERRA PERMANENT COMENÇA A DONAR GARROT
ELS BANDOLERS D’OLIVA I VILALLONGA ENTREN EN JOC
ÉS PITJOR EL REMEI QUE LA MALALTIA
Capítol 4. EL CAPGIRAT TRIENNI CONSTITUCIONAL. L’AIXECAMENT LIBERAL
L’ORDRE PÚBLIC, ARA A CÀRREC DEL GOVERN POLÍTIC SUPERIOR
NOU RUMB EN POLÍTICA PENAL I JUDICIAL
EL SISTEMA PENITENCIARI, EN EL PUNT DE MIRA
MÉS MESURES GOVERNATIVES PER COMBATRE ELS BANDITS
EMBRANZIDA DE LES PARTIDES REIALISTES EN MOMENTS DE TEMPESTAT POLÍTICA
NAIX LA PROVÍNCIA DE XÀTIVA
LA SOLSIDA DEL SOMNI LIBERAL
Capítol 5. UNA DÈCADA REACCIONÀRIA. INTRANSIGÈNCIA I OPRESSIÓ
QUAN EL REI ÉS PODERÓS, SON REGNE NO TÉ REPÒS
ELS FUSELLERS, EN PEU DE GUERRA
TRES PER AL SAC, I EL SAC EN TERRA
LA GOVERNACIÓ, AL ROIG VIU
Capítol 6. L’INICI DELS TRISTOS DESTINS. UNA GIRADA COSTOSA
A POC A POC S’ENCÉN EL FOC
TRES SÓN CURTES I QUATRE SÓN LLARGUES
QUI LA FA, LA PAGA
FONTS I BIBLIOGRAFIA. FONTS
BIBLIOGRAFIA
Отрывок из книги
Recorde amb afecte aquells màgics anys en què alguns xiquets d’Oliva passàvem moltes hores de sol saltant pels marges de la muntanyeta de la Creu, quan no era jugant a xapes o al pic i pala, quan no pegant-li puntellades a una pilota als carrers del Pinet, el meu barri, on encara viuen els meus pares. A ells, a Victòria i Alexandre, a la gent que em coneix i m’estima de veritat i a totes les persones que m’han donat un colp de mà, en especial a les mestres i els mestres dels col·legis Gabriel Ciscar i Lluís Vives, on vaig cursar l’ensenyament primari, els dedique de bon grat aquest treball.
Piles, primavera de 2009
.....
Espanya era un país immers en constants guerres des del 1793. I les guerres portaven conseqüències ruïnoses per a l’economia i la Hisenda Reial. El comerç exterior restava paralitzat i creixia el nombre de pobres, de gent sense treball i de vagabunds. Els preus dels productes importats s’encarien, sobretot el del blat, bàsic per a l’alimentació popular. Els consumidors, especialment els més necessitats, eren els més perjudicats. I les zones rurals en passaven de tots colors per exportar per mar els excedents de l’agricultura.20 A part d’això, com que les guerres generaven despeses, la Hisenda introduïa nous impostos estatals amb l’objectiu de recaptar més diners. Aquestes mesures, encara que també afectaven els rics i els poderosos, no eren massa ben rebudes per una població que ja havia de suportar la pressió dels drets smyorials, les cises i els impostos patrimo nials dels municipis. Tot açò va desm1cadenar una situació de malestar, knsió i disturbis als carrers, mentre que alhora les partides de bandolers augmentaven d’una manera alarmant a l’àmbit rural.
1. L’esmentat tribunal estava integrat per quatre alcaldes del crim, denominació castellana dels jutges criminals de l’Audiència foral. El membre més antic presidia la Sala del Crim, fins que a partir del 1776 va ser creat el càrrec de governador, que havia de ser ocupat per un oïdor o magistrat civil. El Reial Decret de 29 de setembre de 1801 reservava a la Sala del Crim el coneixement de les causes greus, com ara les d’imposició de la pena capital, assots o bandejament perpetu. Els plets criminals de menor entitat eren a càrrec del capità general i un oïdor o un alcalde del crim. Alcalde del crim fou l’oliver Josep Maians i Pasqual, fill de Gregori Maians i Ciscar. Josep Maians, que havia ingressat en la magistratura pels mèrits explícits de son pare, accedia a l’Audiència de València en 1783, provinent de la Cancelleria de Granada, on havia desenvolupat el mateix càrrec durant dos anys. En 1791, ascendia a oïdor de l’Audiència i, més endavant, va ser nomenat degà del tribunal. Maians va romandre en l’Audiència valenciana fins a 1809, quan va ser traslladat de nou a Granada.
.....
