Оглавление
Marshall B. Rosenberg. Comunicació NoViolenta
Contingut
Pròleg. DEEPAK CHOPRA,
Agraïments
LES PARAULES SÓN FINESTRES (O SÓN MURS)
1Donar des del cor
INTRODUCCIÓ
CNV: una manera de comunicar-nos que ens porta a donar des del cor. UNA MANERA DE CENTRAR L’ATENCIÓ
Quan fem servir la CNV per escoltar les nostres necessitats més profundes i les dels altres, percebem les relacions sota una nova llum
Enfoquem la llum de la nostra consciència on sigui més probable que trobem el que busquem
EL PROCÉS DE LA CNV
Els quatre components de la CNV:• Observacions• Sentiments• Necessitats• Peticions
PROCÉS CNV
Dues parts de la CNV: 1. Expressió honesta mitjançant els quatre components2. Recepció empàtica mitjançant els quatre components. APLICAR LA CNV A LA NOSTRA VIDA I AL MÓN
RESUM
LA CNV EN ACCIÓ
“ASSASSÍ! CRIMINAL! ASSASSÍ DE NENS!”
2La comunicació que bloqueja la compassió
Certes formes de comunicació ens alienen del nostre estat natural de compassió. ELS JUDICIS MORALS
En el món dels judicis, la nostra preocupació gira al voltant de “qui és què”
Analitzar els altres és, en realitat, una expressió de les nostres pròpies necessitats i valors
Classificar i jutjar les persones promou la violència
LES COMPARACIONS
Les comparacions són un tipus de judici
LA NEGACIÓ DE LA RESPONSABILITAT
El llenguatge que fem servir entela la consciència de la nostra responsabilitat personal
Podem substituir el llenguatge que implica absència de tria pel que reconeix la possibilitat de triar
Som perillosos quan no som conscients de la nostra responsabilitat per la manera com ens comportem, pensem i sentim
ALTRES FORMES DE COMUNICACIÓ QUE ALIENEN DE LA VIDA
No tenim el poder de fer que els altres facin una cosa determinada
Les idees basades en el concepte “merèixer” bloquegen la comunicació compassiva
La comunicació que aliena de la vida té profundes arrels filosòfiques i polítiques
RESUM
3Observar sense avaluar
Quan barregem l’observació i l’avaluació, els altres tendeixen a rebre una crítica
LA FORMA MÉS ELEVADA D’INTEL·LIGÈNCIA HUMANA
DISTINGIR L’OBSERVACIÓ DE L’AVALUACIÓ
RESUM
LA CNV EN ACCIÓ
EXERCICI 1. OBSERVACIÓ O AVALUACIÓ?
LA MÀSCARA
4Identificar i expressar sentiments
L’ELEVAT COST DELS SENTIMENTS NO EXPRESSATS
Expressar la nostra vulnerabilitat pot ajudar a resoldre conflictes
SENTIMENTS ENFRONT DE NO SENTIMENTS
Cal que distingim els sentiments dels pensaments
Cal que distingim entre el que sentim i el que pensem que som
Cal que distingim entre el que sentim i el que pensem sobre la reacció o el comportament dels altres cap a nosaltres
AMPLIAR EL NOSTRE VOCABULARI DE SENTIMENTS
COM ENS PODRIEM SENTIR QUAN LES NOSTRES NECESSITATS SE SATISFAN
COM ENS PODRIEM SENTIR QUAN LES NOSTRES NECESSITATS NO ESTAN SATISFETES
RESUM
EXERCICI 2. L’EXPRESSIÓ DELS SENTIMENTS
5Assumir la responsabilitat dels nostres sentiments
QUATRE OPCIONS A L’HORA DE REBRE UN MISSATGE NEGATIU
El que diuen els altres pot ser l’estímul dels nostres sentiments, però mai la causa
Quatre opcions a l’hora de rebre un missatge negatiu: 1. Culpar-nos
2. Culpar l’altre
3. Percebre els nostres sentiments i necessitats
4. Percebre els sentiments i necessitats de l’altre
Cal que connectem el sentiment amb la necessitat: “Em sento... perquè necessito...”
Cal que distingim entre donar des del cor i actuar motivats per la culpa. LES NECESSITATS QUE SÓN A L’ARREL DELS NOSTRES SENTIMENTS
Els judicis sobre els altres són expressions alienades de les nostres pròpies necessitats no satisfetes
Si expressem les nostres necessitats, és més probable que siguin satisfetes
Autonomia
Celebració
Comunió espiritual
Interdependència
Integritat
Joc
Nutrició física
EL DOLOR D’EXPRESSAR LES NOSTRES NECESSITATS ENFRONT DEL DOLOR DE NO EXPRESSAR-LES
Si no valorem les nostres necessitats, pot ser que els altres tampoc les valorin
DE L’ESCLAVITUD EMOCIONAL A L’ALLIBERAMENT EMOCIONAL
Esclavitud emocional: creiem que som responsables dels sentiments dels altres
L’etapa antipàtica: ens enfadem perquè no volem assumir la responsabilitat dels sentiments dels altres
Alliberament emocional: assumim la responsabilitat de les nostres intencions i accions. RESUM
LA CNV EN ACCIÓ
EXERCICI 3. RECONÈIXER LES NECESSITATS
Aquestes són les meves respostes per a l’Exercici 3:
6Demanar el que enriquiria la vida
FER SERVIR UN LLENGUATGE D’ACCIÓ AFIRMATIU
Cal que fem servir un llenguatge afirmatiu quan fem peticions
Les peticions formulades amb un llenguatge d’acció clar, afirmatiu i concret revelen el que volem veritablement
Un llenguatge imprecís contribueix a crear confusió
La depressió és la recompensa que obtenim per “ser bons”
FER PETICIONS CONSCIENTMENT
Si només expressem el que sentim, el nostre interlocutor pot ser que no vegi clar què volem que faci
Sovint no som conscients del que demanem
Les peticions poden semblar exigències quan no van acompanyades de sentiments i necessitats
Com més clars siguem sobre el que volem, més probable és que ho aconseguim. DEMANAR UN REFLEX DEL NOSTRE MISSATGE
Per assegurar-nos que el missatge que hem enviat és el que s’ha rebut, demanem-li a l’altre un reflex del que ha sentit
Agraïm al nostre interlocutor que miri de satisfer la nostra petició de reflex
Empatitzem amb el nostre interlocutor quan no vulgui reflectir el nostre missatge. DEMANAR HONESTEDAT
Després d’expressarnos mostrant que som vulnerables, sovint volem saber (1) el que l’altre sent
(2) El que l’altre pensa (3) Si està disposat a dur a terme una acció determinada
FER PETICIONS A UN GRUP
En els grups es perd molt de temps quan qui intervé no té clara la resposta que espera dels altres
PETICIONS ENFRONT D’EXIGÈNCIES
Quan els altres perceben exigència hi veuen dues opcions: sotmetre’s o rebel·lar-se
Per distingir una petició d’una exigència, observem què fa el nostre interlocutor quan no accedim a la seva petició
És una exigència si el nostre interlocutor fa judicis o crítiques. CONSIDEREM UN SEGON ESCENARI:
És una exigència si el nostre interlocutor ens culpa
És una petició si l’interlocutor mostra empatia amb les nostres necessitats. DEFINIR EL NOSTRE OBJECTIU AL FER PETICIONS
El nostre objectiu és relacionar-nos amb honestedat i empatia
RESUM
LA CNV EN ACCIÓ
EXERCICI 4. FORMULAR PETICIONS
7Rebre l’altre amb empatia
Les dues parts de la CNV:1. Expressió honesta2. Recepció empàtica. LA PRESÈNCIA: NO ENS LIMITEM A FER ALGUNA COSA, ESTIGUEM PRESENTS
Empatia: buidar la ment i escoltar amb tot el nostre ésser
Cal que preguntem abans de tranquil·litzar o oferir consell
La comprensió intel·lectual bloqueja l’empatia
ESCOLTAR ELS SENTIMENTS I LES NECESSITATS
Al marge del que diguin els altres, només escoltem el que (1) observen, (2) senten (3) necessiten i (4) demanen
Escoltem el que necessiten les persones en comptes del que pensen
PARAFRASEJAR
Quan demanem informació, expressem primer els nostres sentiments i les nostres necessitats
Cal que reflectim els missatges que tinguin molta càrrega emotiva
Parafrasegem només quan afavoreixi la compassió i l’enteniment
Un missatge difícil es converteix en una oportunitat d’enriquir la vida d’algú
Parafrasejar estalvia temps
MANTENIR L’EMPATIA
Quan mantenim l’empatia, permetem que l’altre aprofundeixi en el que passa dins seu
Sabem que l’altre ha rebut l’empatia que calia quan (1) percebem un alliberament de la tensió o (2) es fa el silenci. QUAN EL DOLOR ENS BLOQUEJA LA CAPACITAT D’EMPATITZAR
Necessitem rebre empatia per donar empatia
RESUM
LA CNV EN ACCIÓ
EXERCICI 5. LA RECEPCIÓ EMPÀTICA ENFRONT DELA RECEPCIÓ SENSE EMPATIA
8El poder de l’empatia. L’EMPATIA QUE CURA
L’empatia ens permet percebre el món d’una manera nova i tirar endavant
“Cal que no ens limitem a fer alguna cosa...”
És més difícil empatitzar amb les persones que ens sembla que tenen més poder, estatus o recursos. L’EMPATIA I LA CAPACITAT DE MOSTRAR-NOS VULNERABLES
Com més empatitzem amb l’altra part, més segurs ens sentirem
Diem molt més quan escoltem els sentiments i les necessitats dels altres
FER SERVIR L’EMPATIA PER NEUTRALITZAR EL PERILL
En comptes de “posar peròs” al que diu una persona que està furiosa, empatitzem-hi
Quan escoltem els sentiments i les necessitats dels altres els deixem de veure com monstres
Pot ser difícil empatitzar amb les persones més pròximes. L’EMPATIA DAVANT DEL “NO”
Empatitzar amb el “no” d’una altra persona evita que ens ho prenguem de manera personal
EMPATIA PER REVIFAR UNA CONVERSA SENSE VIDA
Per revifar una conversa cal que interrompem amb empatia
El que avorreix qui escolta també avorreix qui parla
Les persones prefereixen que les interrompem abans que fem veure que les escoltem. EMPATIA AMB EL SILENCI
Empatitzem amb el silenci d’algú escoltant els sentiments i les necessitats que amaga
L’empatia rau en la nostra capacitat d’estar presents. RESUM
9Connectar amb nosaltres mateixos de manera compassiva
L’ús més important de la CNV pot ser que sigui el desenvolupament de l’autocompassió. RECORDAR COM SOM D’ESPECIALS
Cal que fem servir la CNV per avaluarnos de manera que promoguem el creixement en comptes de l’odi cap a nosaltres mateixos
AVALUAR-NOS A NOSALTRES MATEIXOS QUAN DISTEM DE SER PERFECTES
Evitem de dir-nos el que “hauríem de” fer
TRADUIR ELS AUTOJUDICIS I LES EXIGÈNCIES INTERNES
Els judicis a un mateix, com tots els judicis, són expressions tràgiques de necessitats no satisfetes
EL DOL A LA CNV
El dol a la CNV: connectar amb els sentiments i les necessitats insatisfetes per accions passades de què ara ens lamentem
PERDONAR-NOS A NOSALTRES MATEIXOS
L’autoperdó a la CNV: connectar amb la necessitat que miràvem de satisfer quan vam actuar d’una manera que ara lamentem
LA LLIÇÓ DE L’AMERICANA CLAPEJADA
Som compassius amb nosaltres mateixos quan som capaços de considerar totes les parts de què estem compostos i reconèixer les necessitats i els valors expressats per cada una
NO FACI RES QUE NO VISQUI COM UN JOC!
Volem dur a terme una acció pel desig de contribuir a la vida en comptes de fer-ho per por, culpa, vergonya o obligació
DE L’“HAVER DE” AL “TRIAR”
Siguem conscients de les necessitats que satisfà cada tria que fem. CULTIVAR LA CONSCIÈNCIA DE L’ENERGIA QUE HI HA DARRERE DE LES NOSTRES ACCIONS
Siguem conscients de les accions motivades pel desig de diners o aprovació, i també de les que fem per por, culpa o vergonya. Recordem el preu que en paguem
Pot ser que la més perillosa de totes les conductes sigui fer les coses “perquè se suposa que les hem de fer”
RESUM
10L’expressió plena de la ràbia
Matar és massa superficial
DISTINGIR L’ESTÍMUL DE LA CAUSA
No ens enfadem mai pel que fan o diuen els altres
És útil confondre estímul i causa si volem motivar a través de la culpa
La causa de la ràbia que sentim està en els nostres pensaments de culpa i judici
DARRERE DE LA RÀBIA SEMPRE HI HA ALGUNA COSA AL SERVEI DE LA VIDA
Quan jutgem els altres contribuïm a la violència
Entenguem la ràbia com un senyal d’alarma
La ràbia ens segresta l’energia i la fa servir per a accions punitives
ESTÍMUL ENFRONT DE CAUSA: IMPLICACIONS PRÀCTIQUES
Quan som conscients de les nostres necessitats, la ràbia es converteix en uns altres sentiments que estan al servei de la vida. L’origen de la violència està en la creença que les altres persones causen el nostre dolor i, per tant, mereixen ser castigades
Recordem les quatre opcions que tenim quan rebem un missatge negatiu:1.Culpar-nos2.Culpar l’altre3.Percebre els nostres sentiments i les nostres necessitats4.Percebre els sentiments i les necessitats de l’altre
Els judicis als altres es converteixen en profecies autocomplertes
QUATRE PASSOS PER EXPRESSAR LA RÀBIA
Passos per expressar la ràbia:1.Aturar-se i respirar2.Identificar els pensaments que contenen un judici3.Connectar amb les pròpies necessitats4.Expressar els nostres sentiments i les nostres necessitats no satisfetes
ABANS QUE RES, OFERIR EMPATIA
Com més escoltem els altres, més ens escoltaran a nosaltres
Cal ser plenament conscients dels pensaments violents que ens sorgeixen, sense jutjar-los
Quan percebem els sentiments i les necessitats dels altres, reconeixem la humanitat que hi tenim en comú
La nostra necessitat és que l’altre escolti de veritat el nostre dolor
Les persones no perceben el nostre dolor quan creuen que han fet alguna cosa malament
AGAFAR-NOS EL TEMPS QUE CALGUI
Cal que practiquem traduint cada judici en una necessitat insatisfeta
Agafem-nos el temps que calgui
RESUM
LA CNV EN ACCIÓ
11Resolució de conflictes i mediació
CONNEXIÓ HUMANA
Crear una connexió entre les persones és el més important
RESOLUCIÓ DE CONFLICTES EN LA CNV ENFRONT DE MEDIACIÓ TRADICIONAL
Quan es produeix la connexió, normalment el problema se soluciona tot sol. PASSOS PER A LA RESOLUCIÓ DE CONFLICTES EN LA CNV: UN BREU RESUM
SOBRE LES NECESSITATS, LES ESTRATÈGIES I L’ANÀLISI
Evitarem fer servir un llenguatge que impliqui que hi ha alguna cosa que no està bé
L’anàlisi intel·lectual es percep sovint com una crítica
PERCEBRE LES NECESSITATS DELS ALTRES DEIXANT DE BANDA EL QUE DIGUIN
Cal que aprenguem a escoltar les necessitats, independentment de la manera en què són expressades
La crítica i el diagnòstic obstaculitzen la resolució pacífica dels conflictes
LES NECESSITATS HAN ESTAT ESCOLTADES?
EMPATIA PER ALLEUJAR EL DOLOR QUE IMPEDEIX ESCOLTAR
Sovint les persones necessiten empatia abans de ser capaces d’escoltar el que els diuen
FER SERVIR UN LLENGUATGE D’ACCIÓ PRESENT I AFIRMATIU PER RESOLDRE ELS CONFLICTES
FER SERVIR VERBS D’ACCIÓ
El llenguatge d’acció demana que es facin servir verbs d’acció
Mantenir el respecte és un element clau per resoldre conflictes amb èxit
TRADUIR EL “NO”
LA CNV I EL PAPER DEL MEDIADOR
EL PAPER DEL MEDIADOR I LA CONFIANÇA EN EL PROCÉS
RECORDI: NOSALTRES NO SOM L’IMPORTANT
L’objectiu no és que les parts facin el que nosaltres vulguem. EMPATIA D’EMERGÈNCIA
ESTAR AL CAS: SEGUIR LA PILOTA
MANTENIR LA CONVERSA EN EL MOMENT PRESENT
MANTENIR LES COSES EN MOVIMENT
Representar papers pot accelerar el procés de mediació
Representar el paper de l’altre és senzillament posar-se a la seva pell. INTERROMPRE
L’objectiu d’interrompre es reprendre el procés
QUAN LES PERSONES DIUEN “NO” A REUNIR-SE CARA A CARA
MEDIACIÓ INFORMAL: FICAR EL NAS EN ELS ASSUMPTES DELS ALTRES
Cal molta pràctica per escoltar les necessitats en tota mena de missatges
RESUM
12L’ús protector de la força. QUAN L’ÚS DE LA FORÇA ÉS INEVITABLE
LA INTENCIÓ QUE HI HA DARRERE DE L’ÚS DE LA FORÇA
La intenció que hi ha darrere de l’ús protector de la força és només protegir, de cap manera castigar, culpar o condemnar
TIPUS DE FORÇA PUNITIVA
La por del càstig corporal impedeix que els nens siguin conscients de la compassió que hi ha darrere de les exigències dels seus pares
El càstig també inclou etiquetar l’altre amb judicis i retirar-li privilegis
ELS COSTOS DEL CÀSTIG
Quan tenim por del càstig ens concentrem en les conseqüències i no en els nostres propis valors. La por del càstig lesiona l’autoestima i fa disminuir la bona voluntat. DUES PREGUNTES QUE REVELEN LES LIMITACIONS DEL CÀSTIG
Pregunta 1: què vull que faci aquesta persona? Pregunta 2: quins motius vull que tingui per fer-ho? L’ÚS PROTECTOR DE LA FORÇA A L’ESCOLA
RESUM
13Alliberar-nos a nosaltres mateixos i assessorar els altres
ALLIBERAR-NOS DE LA VELLA PROGRAMACIÓ
Podem alliberar-nos dels condicionaments culturals
RESOLDRE CONFLICTES INTERNS
Aconseguir escoltar els nostres propis sentiments i necessitats i empatitzar-hi pot deslliurar-nos de la depressió
TENIR CURA DEL NOSTRE MÓN INTERIOR
Concentrem-nos en el que volem fer en comptes del que ha sortit malament
Si escoltem els nostres sentiments i necessitats moderarem l’estrès
En empatitzar amb els altres moderem l’estrès. SUBSTITUIR EL DIAGNÒSTIC PER LA CNV
Empatitzo amb els clients en comptes d’interpretar el que diuen; revelo el que sento en comptes de diagnosticar
RESUM
LA CNV EN ACCIÓ. GESTIONAR EL RESSENTIMENT I ELS JUDICIS CAP A UN MATEIX
14Expressar l’agraïment mitjançant la CNV. LA INTENCIÓ QUE HI HA DARRERE DE L’AGRAÏMENT
Els elogis són sovint judicis dels altres, encara que siguin positius
Cal que expressem agraïment per celebrar, no per manipular
ELS TRES COMPONENTS DE L’AGRAÏMENT
Dir “gràcies” mitjançant la CNV: “Això és el que has fet, això el que sento, aquesta és la meva necessitat que s’ha satisfet”
REBRE L’AGRAÏMENT
Rebem el reconeixement sense sentiments de superioritat ni de falsa modèstia
EL DESIG DE RECONEIXEMENT I VALORACIÓ
Tendim a fixar-nos en les coses que estan malament en comptes de les que estan bé
SUPERAR LA RETICÈNCIA A EXPRESSAR L’AGRAÏMENT
RESUM
Epíleg
Índex
EL PROCÉS DE LA COMUNICACIÓ NOVIOLENTA EN QUATRE PASSOS
ALGUNS SENTIMENTS BÀSICS QUE TOTS TENIM
ALGUNES NECESSITATS BÀSIQUES QUE TOTS TENIM
Bibliografia
SOBRE LA COMUNICACIÓ NOVIOLENTA
SOBRE EL CENTER FOR NONVIOLENT COMMUNICATION
SOBRE L’AUTOR
SOBRE L’ASSOCIACIÓ PER A LA COMUNICACIÓ NOVIOLENTA
ALTRES ASSOCIACIONS I FORMADORS DE COMUNICACIÓ NOVIOLENTA EN ESPANYOL
FORMADORS A ESPANYA CERTIFICATS PEL CENTER FOR NONVIOLENT COMMUNICATION
