Отрывок из книги
Els registres notarials
de Miquel Llagària
.....
L’escriptura que es reflecteix en aquests volums és de tipus humanística cursiva d’ambient notarial, conservant alguns trets de l’escriptura medieval. Per altra banda, la llengua emprada en la redacció dels registres notarials varia segons el rebedor en qüestió. En el primer d’ells predomina el llatí, excepte en determinats instruments jurídics, com els testaments o almonedes, on s’utilitza el català. En canvi, aquest predomina en el segon, encara que també hi ha alguns documents escrits en llatí, generalment duplicats en català. Pel que fa a la datació cronològica i tòpica dels actes, en ambdós s’empra el llatí.
Per últim, el volum 14.044 es correspon amb el baldufari. Igualment té la coberta molt deteriorada. En conseqüència, l’estat de conservació és regular i molt desigual. La humitat ha malmés les primeres deu planes del baldufari, dificultant en bona mesura la seua transcripció. En canvi, a la resta del document, malgrat que persisteixen els problemes d’humitat, la conservació és bona i la transcripció es pot fer sense problemes. L’estructura del document és substancialment diferent a la del protocol, donada la naturalesa de la informació que arreplega. No es tracta d’una línea tirada, sinó d’una taula homogènia que recull els noms dels actors jurídics, la data i el tipus de document, com es pot veure a la transcripció. El registre està organitzat cronològicament, amb una separació remarcada dels mesos i dels anys. A més a més, a la part superior de les pàgines anota l’any a què fa referència. En aquest sentit, mentre per a datar els documents el notari utilitza la numeració romana, tal i com prescriuen les pràctiques escriptores del moment, puntualment fa servir els números aràbics, evidenciant així la difusió d’aquest sistema de numeració i la situació de diglòssia que aleshores es vivia en favor de les xifres romanes. En aquest llibre, l’estil de lletra és el mateix i la llengua predominant, en els noms i en el tipus d’instrument jurídic —ja que els cognoms no varien—, és el llatí encara que de vegades s’utilitza el català. En conclusió, es tracta d’una transcripció de diferents registres notarials, que reflecteixen la dinàmica de treball d’un notari i el procés de confecció dels seus arxius, amb un clar objectiu de conservació dels documents, funció bàsica del notariat que ha permés que aquest llegat arribe fins a nosaltres.
.....
