Оглавление
Miquel Sbert i Garau. El crim
Taula
Premi. de narrativa mediterrània. Pare Colom 2017
Arnau Canyelles, propietari del bar «Can Suau» entrevista 12/08/94 fragment 1
Aina servera, besnÉta de francesc buades, propietària de la finca Sa punta, entrevista 01/09/94
JOSÉ AMENGUAL PRIETO, MESTRE D’ESCOLA, DESCENDENT DE MANUEL PRIETO GONZÁLEZ, en galindo, entrevista 04/12/94
MARIA PELEGRÍ REINÉS, ASSISTENTA SOCIAL, NEBODA-NÉTA DE MARIA PELEGRÍ JUAN, entrevista 15/03/95
Arnau Canyelles, propietari del bar «Can Suau», entrevista 12/08/94 fragment 2
DE LA PREMSA D’AQUELLS DIES (Retalls sense data i autor)
JOSÉ AMENGUAL PRIETO, MESTRE D’ESCOLA, DESCENDENT DE MANUEL PRIETO GONZÁLEZ en galindo, entrevista 04/12/94 part 2
MARIA PELEGRÍ REINÉS, ASSISTENTA SOCIAL, NEBODA-NÉTA DE MARIA PELEGRÍ JUAN, entrevista 15/03/95 part 2
JORDI FULLANA SITJAR, ADVOCAT PENALISTA, FILL D’ANDREA SITJAR PROHENS, FILLA D’ANTONI SITJAR AMENGUAL, SERGENT DE LA GUÀRDIA CIVIL (ENTREVISTA 12/02/95)
BARTOMEU CALAFELL
L’ADVOCAT DEFENSOR
EL DIETARI
NOTA MANUSCRITA. DE MARTÍ SOLIVELLES BELTRAN
POSTIL·LA. Miquel Sbert i Garau
Отрывок из книги
Carta de Martí Solivelles Beltran
El crim
.....
Tot normal. Previsible. Tot compost i ben endreçat, malgrat l’abundància, Carmel. Tot? No tot. He entès el perquè de la teva insistència a fer-me escorcollar prestatgeries i racons. Alguna cosa et devia dir el teu olfacte d’editor, o bé és que n’havíeu parlat i ni ella ni tu me n’havíeu dir res mai? No l’entenc, aquest silenci inútil, perquè al cap i a la fi tampoc no es tracta de res de l’altre món. No veig la raó del misteri. O potser no hi ha misteri i, senzillament, es tracta d’un simple oblit, de la manca d’avinentesa en les converses interminables que ella i jo teníem i les moltes que hem tingut tu i jo sovint, des que jo era quasi un infant i sense interrupció. No ho sé, però el cert és que fa pocs dies, una quinzena concretament, vaig obrir, gairebé, o sense gairebé, per atzar, una carpeta d’entre totes les que venien codificades amb un nombre.
Fins a aquest moment totes les codificades d’aquesta manera corresponien a qüestions de comptabilitat —relació de factures, rebuts...—, correspondència anodina o remissions a retalls de premsa, si no eren papers amb textos i imatges escanejats de notícies sobre presentacions dels seus llibres o de llibres d’altres, concessions de premis, entrevistes periodístiques i paperam intranscendent —ja saps que ella ho guardava tot. Però la carpeta 1929 em sorprengué. Només hi havia un document de Word.
.....
