I del cel van caure tres pomes

I del cel van caure tres pomes
Автор книги: id книги: 2276509     Оценка: 0.0     Голосов: 0     Отзывы, комментарии: 0 752,13 руб.     (7,47$) Читать книгу Купить и скачать книгу Электронная книга Жанр: Языкознание Правообладатель и/или издательство: Bookwire Дата добавления в каталог КнигаЛит: ISBN: 9788418857379 Скачать фрагмент в формате   fb2   fb2.zip Возрастное ограничение: 0+ Оглавление Отрывок из книги

Реклама. ООО «ЛитРес», ИНН: 7719571260.

Описание книги

L'Anatòlia és una dona abonyegada per les desgràcies que es refugia a la biblioteca del poble (amagant els llibres del comte Tolstoi, per qui professa un odi rotund); en Hovhannés es fuma el tabac de la seva collita enrotllant-lo amb el paper de la «premsa babaua» i de llibres vells, perquè no n'hi ha cap altre. I només són dos dels personatges inoblidables d'aquesta novel·la. Maran és un món que sembla que té els dies comptats, però aviat ens adonarem que, en realitat, aquest poble perdut al cim de la humanitat, en un racó del Caucas, està empès per una energia immortal. Premi Iàsnaia Poliana, fenomen editorial a Rússia i traduït a una vintena de llengües, la commovedora rondalla armènia de Nariné Abgarian arriba a casa nostra de bracet d'una traducció que fa obrir la gana.

Оглавление

Nariné Abgarian. I del cel van caure tres pomes

TAULA

CAPÍTOL 1

CAPÍTOL 2

CAPÍTOL 3

CAPÍTOL 4

CAPÍTOL 5

CAPÍTOL 1

CAPÍTOL 2

CAPÍTOL 3

CAPÍTOL 4

CAPÍTOL 5

CAPÍTOL 6

CAPÍTOL 7

CAPÍTOL 1

CAPÍTOL 2

CAPÍTOL 3

EPÍLEG

GLOSSARI MARANÈS

Отрывок из книги

I DEL CEL

VAN CAURE

.....

Li va demanar a la iaia Mané que li portés el joier: hi faltava aquell gros anell de plata amb l’ametista blavosa. Era un anell de l’àvia que per dret havia d’heretar la neta gran, la Tatevik. Però l’hi havia tocat a la Voské.

L’habitació feia olor de frescor de capvespre barrejada amb un bri de camamilla amarga. La rosada caiguda manllevava a les flors endormiscades el seu intens perfum i l’abocava per la terra. En un parell d’hores cauria la nit: s’acostava al Manix-kar d’improvís, abrivadament, com si aparegués de darrere una cantonada; els raigs de la posta encara s’escampaven per l’horitzó i, aleshores, en un instant, tot s’amarava de son; el cel era més a prop, en una generosa escampadissa d’estels, i els grills carrisquejaven com si hagués de ser l’última vegada.

.....

Добавление нового отзыва

Комментарий Поле, отмеченное звёздочкой  — обязательно к заполнению

Отзывы и комментарии читателей

Нет рецензий. Будьте первым, кто напишет рецензию на книгу I del cel van caure tres pomes
Подняться наверх