Valors tous en temps durs
Реклама. ООО «ЛитРес», ИНН: 7719571260.
Оглавление
Ángel Castiñeira. Valors tous en temps durs
Director: Àngel Castiñeira. Director: Javier Elzo. Lluís Sáez. Ferran Sáez. Carlos Obeso. Teodor Mellén. Pau Mas. VALORS TOUS EN TEMPS DURS. La societat catalana a l’Enquesta Europea de Valors de 2009
Àngel Castiñeira - Introducció
Introducció
Les anàlisis factorials prèvies
La construcció dels clústers
Presentació dels clústers
Clúster núm. 1. 28,4% de la població. “Neoconservadors”
Clúster núm. 2. 10,8% de la població. “Individualistes egocèntrics”
Clúster núm. 3. 16,4% de la població. “Individualistes pragmàtics”
Clúster núm. 4. 24,4% de la població. “Individualistes cívics”
Clúster núm. 5. 20% de la població. “Neomoderns”
Alguns elements d’interpretació
La família com a valor
Valoració de la pluralitat dels vincles familiars
Aspectes importants per al bon funcionament de la parella
Evolució de les consideracions sobre moral sexual, homosexualitat, divorci, avortament i noves tècniques biogenètiques
La socialització familiar: evolució dels valors que s’han de transmetre
Relacions entre pares i mares i fills/filles: valoracions sobre drets i deures
Conclusions
Valors actitudinals envers la família i la feina, segons el gènere
La transició dels rols femenins de la centralitat domesticofamiliar a la bicentralitat feina-llar en l’imaginari social
La transició dels rols masculins de la centralitat productiva al desideratum de la bicentralitat feina-llar en l’imaginari social
Relativització del potencial realitzador dels fills/filles i crisi d’identitat masculina
Famílies gineparentals i model familiar preferit per a la criança dels fills/filles
Liberalisme de drets i assumpció del valor de la igualtat de rols de gènere
Conclusions
Introducció: unes quantes preocupacions axiològiques de les grans empreses
El significat del valor treball
La centralitat relativa de la feina
Una aproximació a la centralitat absoluta de la feina
Què valoren els catalans de la feina?
El deure de treballar i la feina com a forjadora del caràcter
Llibertat i autonomia a la feina
Apunts finals
Conclusions
Evolució global dels associats i associades i del voluntariat (1990-2009)
Evolució dels diferents subtipus associatius
Subtipus associatius amb tendència sostinguda a l’alça
Subtipus associatius amb tendència sostinguda a la baixa
Subtipus associatius de tendència fluctuant amb recuperació d’associats/ades
Subtipus associatius de tendència fluctuant amb pèrdua d’associats/ades
Subtipus associatius de nova consideració
Factors explicatius del fenomen associatiu a Catalunya
Evolució del gènere i del grup d’edat com a factors clau
Evolució de la distribució per gènere en els subtipus associatius
Evolució de la distribució per grups d’edat dels subtipus associatius
El treball voluntari a les associacions
Importància del factor ideològic en els subtipus associatius
Conclusions
Nota prèvia
Els nous sentits del terme “política”
La desafecció, en xifres
Deu eixos de comprensió
Les elits i la política
Autoubicació ideològica i mentalitat
Ideologia i judicis axiològics
Valors materialistes i valors postmaterialistes: un apunt
Dretes/esquerres
L’enigma del “centre”
Ideologia i formes de lideratge
La traducció axiològica de la ideologia
L’activisme polític del segle xxi a Catalunya
L’accés a la informació política a Catalunya
La valoració de les institucions
El grau de satisfacció política a Catalunya: una davallada preocupant
Els catalans i la democràcia representativa
Expectatives de futur a la política catalana
Mecanismes d’identificació
La comunitat autònoma com a referent identitari
Local versus nacional
El pes identitari del binomi urbà/rural
Intenció de vot i identitat nacional
El sentiment d’adscripció identitària
Ubicació ideològica i nacional
Identitats compartides: realitat o equívoc?
Identitat religiosa i identitat nacional
Què vol dir “ser català”?
L’orgull de sentir-se català
L’orgull de sentir-se espanyol
Les equidistàncies identitàries
El rebuig de la coartada identitària del terrorisme
Les suspicàcies envers Europa
Catalunya, Espanya, Europa
Una actitud matisada, flexible i tolerant
Les preocupacions identitàries associades a la immigració
L’ús habitual del català
Llengües de preferència a Catalunya
Llengua i identificació nacional
Llengua i filiació política
L’autonomisme ja no és l’opció majoritària
Plantejament nacional i autoposició ideològica
Plantejament nacional i intenció de vot
La normalització d’un debat social ja existent
La voluntat democràtica dels ciutadans
L’Estat espanyol es pot oposar a les decisions majoritàries dels catalans?
Pacte o ruptura?
Introducció[18]
Els catalans davant de la immigració a l’Enquesta Europea de Valors
Els immigrants com a veïns
Hi ha massa immigrants a Catalunya?
La immigració percebuda com a amenaça cultural
La competència per uns recursos escassos
Què hauria de fer el govern?
Conclusions
Introducció
Adscripció religiosa
Religiositat i pràctica religiosa
Proposta de tipologia segons la religiositat
Les celebracions religioses
Les creences religioses personals
Les creences sobre Déu
Altres creences religioses
Conclusions
X. Àngel Castiñeira, Javier Elzo, Lluís Sáez - Conclusions: valors tous en temps durs
Individualisme hedonista i major liberalisme de drets (transversal, però polaritzat)
Família plàstica i relacional
Igualtat de gènere i simetrització dels rols
Declivi del productivisme
L’oci com a valor i l’associacionisme clientelar
Desafecció als polítics, però no a la política
Creixement de la identitat nacional i de la radicalitat democràtica
Actituds d’oclusió econòmica (però no cultural) envers la immigració
Secularització creixent i nova religiositat desinstitucionalitzada
Recapitulació: una societat personalitzada
Bibliografia
Annex1. Taules de la tipologia del capítol 1
Introducció
Disseny de la mostra
Punts mostrals
Treball de camp
Tractament de les dades
Tabulació de les dades
Pla d’anàlisi
Interès de l’entrevistat
Annex 3. Qüestionari
Отрывок из книги
Editorial Barcino SA
Les onades de l’Enquesta tenen lloc aproximadament cada deu anys. Així, la segona es va produir al voltant de 1990, i la tercera, en el bienni 1999-2000 (no tots els països la fan al mateix any). El 2008 es va iniciar la quarta onada. A Catalunya, la primera aplicació de l’Enquesta data de 1990, i els seus resultats van ser objecte d’una publicació amb el títol d’Els valors dels catalans, codirigida per Francisco Andrés Orizo i Maria-Àngels Roque, autors que també van publicar els resultats de l’onada del 2000 (Els catalans a l’Enquesta Europea de Valors, Catalunya 2001), en ambdós casos en el marc de l’Institut Català de la Mediterrània.
.....
Són els que diuen estar més satisfets de com es desenvolupen les coses al Govern de Catalunya. Però cal que afegim, immediatament, que aquesta satisfacció (en una escala de satisfacció de l’1 al 10) se situa al 5,30, mentre que en el conjunt poblacional és al 4,95. Per tant, tampoc no llencen petards de satisfacció. En línies generals, es constata en la població catalana una correlació entre el nivell de satisfacció per la manera com es desenvolupa la democràcia al seu país (només l’aprova la meitat) i per la manera com són governats (l’aproven encara una mica menys).
Ara bé, els catalans són inequívocament demòcrates i defensors del sistema democràtic. Els components d’aquest primer clúster també ho són, malgrat que entre ells, tot i que en xifres baixes, hi trobem una presència lleugerament major (sempre respecte al conjunt poblacional) dels que atorgarien la governació als experts i fins i tot a l’exèrcit. Però, insistim, la idea que la democràcia és el millor sistema per governar és unànimement sostingu- da: 3,43 en el conjunt poblacional (en l’escala de l’1 al 4), i 3,39 és la xifra d’aquest primer clúster.
.....