Оглавление
Ángel Castiñeira. Valors tous en temps durs
Director: Àngel Castiñeira. Director: Javier Elzo. Lluís Sáez. Ferran Sáez. Carlos Obeso. Teodor Mellén. Pau Mas. VALORS TOUS EN TEMPS DURS. La societat catalana a l’Enquesta Europea de Valors de 2009
Àngel Castiñeira - Introducció
Introducció
Les anàlisis factorials prèvies
La construcció dels clústers
Presentació dels clústers
Clúster núm. 1. 28,4% de la població. “Neoconservadors”
Clúster núm. 2. 10,8% de la població. “Individualistes egocèntrics”
Clúster núm. 3. 16,4% de la població. “Individualistes pragmàtics”
Clúster núm. 4. 24,4% de la població. “Individualistes cívics”
Clúster núm. 5. 20% de la població. “Neomoderns”
Alguns elements d’interpretació
La família com a valor
Valoració de la pluralitat dels vincles familiars
Aspectes importants per al bon funcionament de la parella
Evolució de les consideracions sobre moral sexual, homosexualitat, divorci, avortament i noves tècniques biogenètiques
La socialització familiar: evolució dels valors que s’han de transmetre
Relacions entre pares i mares i fills/filles: valoracions sobre drets i deures
Conclusions
Valors actitudinals envers la família i la feina, segons el gènere
La transició dels rols femenins de la centralitat domesticofamiliar a la bicentralitat feina-llar en l’imaginari social
La transició dels rols masculins de la centralitat productiva al desideratum de la bicentralitat feina-llar en l’imaginari social
Relativització del potencial realitzador dels fills/filles i crisi d’identitat masculina
Famílies gineparentals i model familiar preferit per a la criança dels fills/filles
Liberalisme de drets i assumpció del valor de la igualtat de rols de gènere
Conclusions
Introducció: unes quantes preocupacions axiològiques de les grans empreses
El significat del valor treball
La centralitat relativa de la feina
Una aproximació a la centralitat absoluta de la feina
Què valoren els catalans de la feina?
El deure de treballar i la feina com a forjadora del caràcter
Llibertat i autonomia a la feina
Apunts finals
Conclusions
Evolució global dels associats i associades i del voluntariat (1990-2009)
Evolució dels diferents subtipus associatius
Subtipus associatius amb tendència sostinguda a l’alça
Subtipus associatius amb tendència sostinguda a la baixa
Subtipus associatius de tendència fluctuant amb recuperació d’associats/ades
Subtipus associatius de tendència fluctuant amb pèrdua d’associats/ades
Subtipus associatius de nova consideració
Factors explicatius del fenomen associatiu a Catalunya
Evolució del gènere i del grup d’edat com a factors clau
Evolució de la distribució per gènere en els subtipus associatius
Evolució de la distribució per grups d’edat dels subtipus associatius
El treball voluntari a les associacions
Importància del factor ideològic en els subtipus associatius
Conclusions
Nota prèvia
Els nous sentits del terme “política”
La desafecció, en xifres
Deu eixos de comprensió
Les elits i la política
Autoubicació ideològica i mentalitat
Ideologia i judicis axiològics
Valors materialistes i valors postmaterialistes: un apunt
Dretes/esquerres
L’enigma del “centre”
Ideologia i formes de lideratge
La traducció axiològica de la ideologia
L’activisme polític del segle xxi a Catalunya
L’accés a la informació política a Catalunya
La valoració de les institucions
El grau de satisfacció política a Catalunya: una davallada preocupant
Els catalans i la democràcia representativa
Expectatives de futur a la política catalana
Mecanismes d’identificació
La comunitat autònoma com a referent identitari
Local versus nacional
El pes identitari del binomi urbà/rural
Intenció de vot i identitat nacional
El sentiment d’adscripció identitària
Ubicació ideològica i nacional
Identitats compartides: realitat o equívoc?
Identitat religiosa i identitat nacional
Què vol dir “ser català”?
L’orgull de sentir-se català
L’orgull de sentir-se espanyol
Les equidistàncies identitàries
El rebuig de la coartada identitària del terrorisme
Les suspicàcies envers Europa
Catalunya, Espanya, Europa
Una actitud matisada, flexible i tolerant
Les preocupacions identitàries associades a la immigració
L’ús habitual del català
Llengües de preferència a Catalunya
Llengua i identificació nacional
Llengua i filiació política
L’autonomisme ja no és l’opció majoritària
Plantejament nacional i autoposició ideològica
Plantejament nacional i intenció de vot
La normalització d’un debat social ja existent
La voluntat democràtica dels ciutadans
L’Estat espanyol es pot oposar a les decisions majoritàries dels catalans?
Pacte o ruptura?
Introducció[18]
Els catalans davant de la immigració a l’Enquesta Europea de Valors
Els immigrants com a veïns
Hi ha massa immigrants a Catalunya?
La immigració percebuda com a amenaça cultural
La competència per uns recursos escassos
Què hauria de fer el govern?
Conclusions
Introducció
Adscripció religiosa
Religiositat i pràctica religiosa
Proposta de tipologia segons la religiositat
Les celebracions religioses
Les creences religioses personals
Les creences sobre Déu
Altres creences religioses
Conclusions
X. Àngel Castiñeira, Javier Elzo, Lluís Sáez - Conclusions: valors tous en temps durs
Individualisme hedonista i major liberalisme de drets (transversal, però polaritzat)
Família plàstica i relacional
Igualtat de gènere i simetrització dels rols
Declivi del productivisme
L’oci com a valor i l’associacionisme clientelar
Desafecció als polítics, però no a la política
Creixement de la identitat nacional i de la radicalitat democràtica
Actituds d’oclusió econòmica (però no cultural) envers la immigració
Secularització creixent i nova religiositat desinstitucionalitzada
Recapitulació: una societat personalitzada
Bibliografia
Annex1. Taules de la tipologia del capítol 1
Introducció
Disseny de la mostra
Punts mostrals
Treball de camp
Tractament de les dades
Tabulació de les dades
Pla d’anàlisi
Interès de l’entrevistat
Annex 3. Qüestionari
