Neix un teixidor de somnis és el despertar d'un escriptor i és l'alliberament d'un poble. Mentre Ngũgĩ se'n va a estudiar a la Universitat de Makerere, Uganda, el seu poble es defensa de l'Imperi britànic. En aquells temps convulsos és quan neix un dels intel·lectuals més importants de la nostra època, formant-se com a periodista, escriptor de contes, dramaturg i novel·lista. Perseguit pels records i les notícies de la carnisseria i dels encarceraments en massa realitzats per l'estat colonial britànic a la seva Kenya natal, però alhora inspirat en la lluita titànica contra aquestes injustícies, Ngũgĩ comença a teixir històries que recull de les fibres de la memòria, la història i un present vibrant i turbulent. És així com es comença a formar una identitat d'intel·lectual al servei del seu poble. En aquest text emocionant i provocatiu es despleguen simultàniament el naixement de Ngũgĩ wa Thiong'o com a escriptor combatiu, la fi del colonialisme militar en un dels episodis més violents de la història global i l'empoderament dels pobles africans per decidir el seu futur.
Оглавление
Ngugi wa Thiongo. Neix un teixidor de somnis
Índex
Nota sobre la nomenclatura
Pròleg
La ferida del cor
Una terra ferida. I
II
Vermell i negre. I
II
III
IV
V
VI
VII
VIII
Mercedes, sabates esportives, discs voladors i banderes. I
II
III
IV
V
VI
VII
Penpoint i figueres. I
II
III
Escriure per diners. I
II
III
Nines negres i màscares negres. I
II
III
IV
V
Transition i una carta de París. I
II
III
IV
V
VI
Boxers i eremites negres. I
II
III
IV
V
VI
Planes, escenes, espais. I
II
III
IV
V
VI
Carbó, cautxú, plata, or i noves banderes. I
II
III
Treballar per al Nation. I
II
III
IV
V
VI
Notes i quaderns de notes. I
II
III
Un infern al paradís
Agraïments
Notes
Отрывок из книги
Neix un teixidor de somnis
CICLOGÈNESI 18 | RAIG VERD
.....
Semblava que el professorat donava suport al principi de la cerca de la veritat al qual ens havíem compromès. Ens animaven a desenvolupar els nostres punts de vista, en comptes de regurgitar o reproduir fidelment el que llegíem als llibres: era la diferència entre l’institut i la universitat, deien. A l’escola et paixien; a la universitat tu agafaves la cullera i menjaves tot sol.
No em feien falta sermons. Em vaig prendre el vot seriosament i això influïa en la meva actitud respecte dels llibres i les classes. No em jutjava a mi mateix per les notes que treia sinó pel llistó que m’autoimposava. Això no tenia res de dràstic: era una reafirmació de la pregunta de la mare: t’esforçaràs sempre al màxim? Però ara havia fet vot de perseguir l’ideal, de seguir la veritat fins allà on em portés en el camí de l’esforç màxim.
