Al mas de l'abellaire Pankó el Roig, a la Ucraïna rural de mitjans del segle xix, cada nit es reuneixen personatges d'allò més pintorescs per compartir històries meravelloses que els han ocorregut a ells o als seus avantpassats. Són narracions explicades a la vora del foc, en què els protagonistes (cosacs, pagesos, religiosos o comerciants) se les han d'heure amb bruixes, dimonis, fades, esperits malignes i tota mena de personatges fantàstics. És un món boirós, on els fets i les llegendes encara són una sola cosa.Vetlles en un veïnat de Dikanka és l'obra amb què Nikolai Gógol va revolucionar la literatura russa. Hi barreja els records de la seva infància amb traces d'un vivíssim folklore ucraïnès per confegir una colla de relats que transiten entre la màgia i el realisme social, però narrats amb molt sentit de l'humor. L'exaltació mística de la naturalesa i la fascinació pels mites populars contrasta amb els petits drames humans que s'hi desenvolupen, cosa que permet a Gógol tocar el moll de l'os de la psicologia humana.
Оглавление
Nikolai Gogol. Vetlles en un veïnat de Dikanka
ÍNDEX
«Riuràs amb les meves paraules amargues…»
PRIMERA PART. Pròleg
LA FIRA DE SORÓTXINTSI
I
II
III
IV
V
VI
VII
VIII
IX
X
XI
XII
XIII
LA NIT DE SANT JOAN
UNA NIT DE MAIG, O L’OFEGADA
I. Hanna
II. El batlle
III. Un adversari inesperat. El complot
IV. Els xicots fan gresca
V. L’ofegada
VI. El despertar
LA CARTA PERDUDA
SEGONA PART. Pròleg
LA NIT DE NADAL
UNA VENJANÇA TERRIBLE. I
II
III
IV
V
VI
VII
VIII
IX
X
XI
XII
XIII
XIV
XV
XVI
L’IVAN FIÓDOROVITX XPONKA I LA SEVA TIETA
I. Ivan Fiódorovitx Xponka
II. El camí
III. La tieta
IV. El dinar
V. La nova pensada de la tieta
UN LLOC ENCANTAT
Отрывок из книги
«Riuràs amb les meves paraules amargues…»
PRIMERA PART
.....
El 1837, any en què mor Puixkin, obre un extens període en la vida i l’obra del ja famós escriptor. L’estrena de L’inspector l’any anterior és rebuda amb entusiasme pel públic (fins i tot el tsar dona mostres de paternal admiració vers el talent satíric de l’autor), però la representació, interpretada en clau de sàtira social, decep profundament Gógol, convençut que ningú no l’ha entesa. Gógol s’allunya de Rússia, viatja a l’estranger, on, si exceptuem curtes estades al seu país, roman fins al 1848, tot intentant concloure l’obra de la seva vida: Les ànimes mortes.
Deixem de banda la història dels infructuosos esforços per escriure el que ell considerava la seva Divina comèdia, les crides als amics i al poble rus demanant-los que resessin perquè Déu li tornés la inspiració perduda, les proclames dirigides als amics, escrits que fins avui són difícils de conciliar amb la càustica imatge de l’autor d’El capot… Citem només el viatge a Terra Santa a la recerca d’aquesta inspiració, els sacrificis i les penitències de l’ortodox cristià que volia conciliar bellesa i veritat en l’obra. Tot això queda al marge d’aquesta exposició.
