Отрывок из книги
Introducció
Declaració dels drets de la dona i la ciutadana
.....
La Revolució Francesa va ser el període més fecund d’Olympe de Gouges i alhora la causa de la seua execució. El 6 de novembre de 1788 publicava el primer pamflet polític, Carta al poble o projecte d’un fons patriòtic. Començava així la carrera com a assagista política, que arribaria a l’ocàs cinc anys després, amb la impressió i distribució fallida de Les tres urnes, peça clau del seu arrest i posterior condemna a mort.
Olympe de Gouges serà, des d’un primer moment, moderada en els seus posicionaments polítics: primerament defensora del rei Lluís XVI, a qui implora que entre en raó en els primers pamflets; després partidària dels girondins, just en el moment de la seua caiguda en desgràcia, cosa que la situa en el punt de mira de jacobins com Robespierre. Aquest esdevé l’enemic acèrrim de De Gouges, que no tremola a l’hora d’acusar-lo de tirà i de dedicar-li nombrosos pamflets on concentra en la persona del polític tots els mals de la nació. Ella fomenta la seua ambivalència partidista, amb la qual alhora es protegeix: amiga de ningú, enemiga de tots, els més moderats l’acusaran de revolucionària i els més radicals de reaccionària. Tot i això, Olympe de Gouges és conseqüent amb els seus principis polítics, alguns dels quals destaquen en la seua obra i s’assimilen als dels seus contemporanis: la sobirania popular, la llibertat, la tolerància, el benestar social, la separació de poders i la igualtat social. Sobre aquesta última, superarà la tesi de Rousseau sobre el contracte social: si bé el filòsof afirmava que la sobirania popular establia la igualtat entre tots els agents socials del poble, no incloïa les dones, que quedaven relegades a la submissió a l’home. De Gouges, avançant-se quasi dos segles a la tesi del contracte sexual de Carole Patemant, s’afanyava a evidenciar la contradicció flagrant en la reivindicació d’una igualtat per a tot el poble que exceptuava la meitat de la societat.
.....
