Описание книги
La comunicació publicitària de les grans organitzacions no governamentals per al desenvolupament, és una manifestació més de l'expansió social de la marca en les societats postmodernes? Tot partint d'aquesta pregunta, aquest volum descriu i analitza els principals relats construïts pels anuncis de televisió de nou ONGD (Cruz Roja, Unicef, lntermón Oxfam, Médicos Sin Fronteras, Manos Unidas, Ayuda en Acción, lntervida, Anesvad i Africa Di recto) al llarg de dues dècades. A més, s'hi caracteritza el neorelat solidari com la narrativa que permet explicar bona part dels errors comunicatius de tota una època. L'objectiu fonamental del llibre és el d'analitzar la rellevància social i comunicativa de la publicitat neosolidària, i palesar la utilitat i la urgència de (re)pensar-la. Es tracta d'una proposta que obri noves vies d'investigació acadèmica i de reflexió ciutadana.