Отрывок из книги
Al meu estimat fill, Joan
Fa un gran esbufec i es guarda el mòbil a la butxaca del seu abric de caixmir de color beix. Li fa una figura excel·lent amb la gran llaçada de la cintura i se la veu molt elegant. Encara no l’havia estrenat i ha decidit fer-ho el dia que havia d’anar a visitar la seva germana. No sap amb exactitud què era el que pretenia vestint-se com ho ha fet. Sempre ha destacat per la seva bellesa i ara, vestint-se de manera pretensiosa, tothom es fixarà en ella, ja li agrada, però no és el lloc on ha de promocionar-se. Se sent estúpida per haver-se guarnit d’aquella manera i vestint una roba tan cara per anar a aquella merda d’hospital universitari, ple de bacteris. Gruny, perquè sap que cada vegada que se’l posi pensarà en aquest dia i decideix que no se’l posarà mai més. De fet, creu que cremarà tota la roba que porta posada, odia els hospitals d’ençà que la mare es va posar malalta.
.....
En Jordi, amb un gest, convida l’Eva a anar cap a la cuina. Potser un bon esmorzar els ho farà veure amb altres ulls. Ahir, el seu sopar van ser els gots de whisky, i ara hauria d’omplir l’estómac. Mentre en Jordi prepara els cafès i el pa torrat, l’Eva el felicita per la bona feina de restauració que han fet a la planta baixa. La cuina és absolutament preciosa. Li encanta la combinació del color crema dels mobles de fusta amb els taulells de color beix.
—Els taulells són d’un material ecològic molt resistent, el model es diu Toffee, i com pots apreciar la superfície és llisa i lluent —i mentre ho diu, es gira per comprovar quina és la cara que fa la seva germana gran.
.....
