Оглавление
Rosi Braidotti. Coneixement posthumà
CONEIXEMENT POSTHUMÀ
AGRAÏMENTS
INTRODUCCIÓ. POSTHUMANS, MASSA HUMANS
1. LA CONDICIÓ POSTHUMANA. UNA CONVERGÈNCIA
SOBRE LA IMPORTÀNCIA D’ESTAR ESGOTAT
FATIGA DE TEORIES
FATIGA POSTLABORAL
FATIGA DEMOCRÀTICA
2. ELS SUBJECTES POSTHUMANS
RELACIONALITAT MULTIESCALAR
IMMANÈNCIA I MATERIALISME DIFERENCIAL
«NOSALTRES-ESTEM-(TOTS)-JUNTS-EN-AIXÒ-PERÒ-NO-SOM-TOTS-EL-MATEIX»
EL POSTHUMANISME NO ÉS INHUMANISME
REAFIRMAR L’AFIRMACIÓ
LA FORÇA DEL PRESENT
3. LA PRODUCCIÓ DE CONEIXEMENT POSTHUMÀ. OBJECTES D’ESTUDI POSTNATURALS
ACCELERACIONISME EPISTÈMIC
EL CAPITALISME COGNITIU I LA NOVA ECONOMIA DEL CONEIXEMENT
4. LES POSTHUMANITATS CRÍTIQUES. EXUBERÀNCIA TRANSDISCIPLINÀRIA
UNA GENEALOGIA DE LES POSTHUMANITATS CRÍTIQUES. Estudis de primera generació
Estudis de segona generació
Dels estudis crítics a les posthumanitats
UN MARC TEÒRIC PER A LES POSTHUMANITATS CRÍTIQUES. Trets definitoris
Respostes institucionals
5. COM FER PENSAMENT POSTHUMÀ
CIÈNCIA MAJOR I CIÈNCIA MENOR
L’exercici posthumà del dret
EL DESIG D’UNA COMPRENSIÓ ADEQUADA
La pràctica artística
UN EMPIRISME DIFERENT
Estudis posthumans de la discapacitat
DESFAMILIARITZACIÓ
Pedagogia posthumana
NOTES PER A UNA UNIVERSITAT POSTHUMANA
6. SOBRE L’ÈTICA AFIRMATIVA
¿«NOSALTRES» ESTEM JUNTS EN AIXÒ?
LES HUMANITATS DIFERENCIALS PLANETÀRIES
UNA ÈTICA DE L’AFIRMACIÓ MOGUDA PER LA ZOE
AFIRMACIÓ I VULNERABILITAT
7. L’INESGOTABLE
BIBLIOGRAFIA
Отрывок из книги
«Braidotti és un nom conegut pels qui fa temps que s’interessen per la categoria d’humà en un context contemporani que queda travessat pel salt tecnològic, la crisi climàtica i la revolució del gènere. En la seva obra proposa tot un sistema de pensament que permeti superar l’esquema de l’humanisme europeu i adaptar-lo a les transformacions i els reptes d’avui. Aquest sistema de pensament, que ella articula al voltant del concepte de posthumà, es nodreix de la crítica a l’humanisme tradicional, que posava al centre del món l’home blanc occidental i ignorava totes les subjectivitats de gènere i de raça que escapen a aquest paradigma, i també sorgeix de la necessitat, en plena crisi climàtica, d’abandonar la mirada antropocèntrica que menysté la resta de formes de vida no humanes del nostre planeta.» ELISABET GOULA, Ara, setembre del 2020.
Considerada una de les pioneres en els estudis europeus de la dona, la seva carrera ha rebut múltiples reconeixements, com el doctorat honoris causa de la Universitat de Linköping (Suècia, 2013), el de la Universitat d’Hèlsinki (Finlàndia, 2007) i el Premi Erasmus de la Comissió Europea (2010).
.....
Els anys 1990 en filosofia també són coneguts com el període de les «guerres de teories», que va veure l’inici de la reacció de la dreta política i els seus mitjans de comunicació (Arthur i Shapiro, 1995). Aquests van apuntar contra acadèmics que practicaven la teoria crítica i sobretot contra els pensadors acadèmics pròxims a la filosofia postestructuralista francesa, fins que van arribar a un zenit estrident amb el canvi de mil·lenni (Lambert, 2001). Aquestes campanyes virulentes contra la teoria francesa, especialment contra Derrida, que es van presentar en un nou embolcall de «postmodernitat» i com a sinònims de la teoria mateixa, van coincidir amb l’ascens lent però sistèmic de la ultradreta als Estats Units. Trump i el seu seguici són conseqüència d’aquesta evolució, que ells han portat a nous extrems de violència verbal i indecència. Però l’antiintel·lectualisme i el menyspreu per la universitat són elements clau en els moviments populistes d’arreu del món.
Les successives campanyes contra la teoria, que avui estem veient de nou, formades per atacs violents i desqualificacions humiliants, han coincidit amb les transformacions de l’economia. Aquests canvis han portat alteracions de gran abast en l’estructura institucional de la universitat mateixa. La creació d’«universitats de recerca» dirigides segons normes de l’economia neoliberal que lluitaven per la classificació en un rànquing mundial va canviar les condicions de la vida acadèmica. Va incloure la creació de classes socials entre el personal universitari, com les estrelles acadèmiques, d’una banda, i un nou «precariat» universitari, de l’altra.3 En aquest aspecte, el debat sobre l’estatus de la teoria en les humanitats i els atacs rebuts per part d’una dreta revifada se superposa a les preocupacions més generals sobre el lloc de la universitat com a institució en temps posthumans.
.....
