La Mallorca de 1812 i el pare Traggia

Реклама. ООО «ЛитРес», ИНН: 7719571260.
Оглавление
Valentí Valenciano López. La Mallorca de 1812 i el pare Traggia
Capítol 1. INTRODUCCIÓ
Capítol 2. LA MALLORCA DE 1812 QUE ES TROBÀ EL P. TRAGGIA. 1. ANTECEDENTS: MALLORCA ABANS DE LA SUBLEVACIÓ DE MAIG DE 1808
2. L’INICI DE LA JUNTA SUPREMA I EL CONTROL DE LA SITUACIÓ POLÍTICA I SOCIAL, DE JUNY DE 1808 AL PRINCIPI DE 1809
3. OPINIONS I COMPORTAMENT DE LES AUTORITATS DE MALLORCA EL 1809
4. MALLORCA A 1810-1812 I L’ELECCIÓ DE DIPUTATS A CORTS
Capítol 3. LA PREMSA A MALLORCA EN EL PERÍODE 1808-1811 I EL DECRET DE LLIBERTAT D’IMPREMTA
1. EL DIARIO POLÍTICO DE MALLORCA
2. EL DIARIO DE MALLORCA
3. EL SEMANARIO POLÍTICO DE MALLORCA
4. EL DIARIO DE PALMA
5. EL DEBAT SOBRE BÉNS ECLESIÀSTICS: EL PRIMER DEBAT D’UNA CERTA IMPORTÀNCIA EN LA PREMSA PERIÒDICA MALLORQUINA
Capítol 4. MANUEL TRAGGIA URIBARRI O FR. MANUEL DE SANTO TOMÁS DE AQUINO
Capítol 5. EL PERIÒDIC EL AMIGO DE LA VERDAD, O TRAGGIA
Capítol 6. ANÀLISI CRÍTICA DEL MANUSCRIT. 1. INTRODUCCIÓ
2. OBJECTIUS I FITACIONS AL MANUSCRIT
3. SOBRE EL P. TRAGGIA I EL MANUSCRIT
4. LES BASES DE L’ARGUMENTACIÓ I ACTUACIÓ DEL P. TRAGGIA
5. EL P. TRAGGIA I LES AUTORITATS CIVILS I ECLESIÀSTIQUES
6. EL P. TRAGGIA I ELS LIBERALS DE MALLORCA
7. DISCREPÀNCIES AMB ELS LIBERALS SOBRE L’APLICACIÓ DELS CONCEPTES D’OBEDIÈNCIA, LLIBERTAT D’OPINIÓ I RESPECTE A LES AUTORITATS
8. EL PAPER DE LA PREMSA SEGONS EL P. TRAGGIA
9. ANIMOSITAT CONTRA ISIDORO DE ANTILLÓN
EPÍLEG
ANNEX. INTRIGA FILOSÓFICA CONTRA EL P. TRAGGIA; O MEMORIA PARA LA HISTORIA DE LA REBOLUCIÓN DE ESPAÑA CONTRA LA RELIGIÓN Y SUS MINISTROS AÑO 1812 Y 1813. PARTE PRIMERA. INTRIGAS AUORIRANAS, CONTRA LA IGLESIA, GOVIERNO, CORTES, REGENCIA, REY Y TRAGGIA. I.1 Prólogo y asunto
I.2 ¿A quién toca hablar de cosas eclesiasticas? (p. 2)
I.3 ¿Quién deve llamarse sedicioso y turbador de la pública quietud?
I.4 Cotejo de la Aurora, con el Amigo de la Verdad
II.1 Idea de esta obra y protesta del autor
II.2 Principios del periodico: Amigo de la Verdad
II.3 Principio del periódico: Aurora Patriótica Mallorquina del S. Antillón
II.4 Comienzan las intrigas de la Aurora (p. 13)
II.5 Alarma auroral contra toda autoridad (p. 17)
II.6 Vanidad e inconsequencia de la Aurora (p. 20)
II.7 Cómo habla de la Constitución, Cortes, etc
II.8 Alarma contra las Cortes, regencia y rey
II.9 Cómo piensa Antillón del govierno monárquico
II.10 Doctrina de la Aurora sobre obediencia y libertad (p. 28)
II.11 Juicio de la Junta de Censura sobre la Aurora y respuesta de ésta
II.12 Entra o sale Antillón a la defensa de su Aurora contra la censura dada
II.13 Semanario y apologia de Antillón
SEGUNDA PARTE. DEFENSA DE MIS ESCRITOS CONDENADOS POR INTRIGAS DE LA AURORA: NULIDADES DE LA CENSURA DE LA JUNTA PROVINCIAL DE MALLORCA Y JUSTIFICACIÓN DE MI DOCTRINA Y DIÁLOGO. II.14 Prólogo y protesta a favor de Antillón
II.15 Intrigas de la Aurora y confesadas por la misma para que la Junta de me condenara
II.16 Nueva intriga de la Aurora, para que la Junta me cerrara la puerta para defenderme
II.17 Insolencia de la Aurora en el modo con que delato el Diálogo de los Manolos
II.18 Queriéndome condenar la Aurora se ha condenado a sí misma
II.19 Delatándome por obsceno, se presenta la Aurora obscenísima en el mismo lugar
II.20 Todas las autoridades y el publico condenan tambien la Aurora por obscena
II.21 Devilidad de la Junta en admitir por delatores à los Auroristas y Antillón
II.22 Causa y pretexto de la Junta para admitir a Antillón como juez en mi causa
II.23 Antillón no era vocal ni juez de la Junta de Censura de Mallorca
II.24 Materia censurada por la Junta
II.25 Defensa de las expresiones censuradas
FONTS I BIBLIOGRAFIA. ARXIUS
PUBLICACIONS PERIÒDIQUES
OBRES DE MANUEL TRAGGIA
BIBLIOGRAFIA
ÍNDEX ONOMÀSTIC
ÍNDEX TOPONÍMIC
Отрывок из книги
La relació de Manuel Traggia Uribarri amb Mallorca no ha estat estudiada amb profusió. Només ha interessat a la historiografia mallorquina alguna que altra referència de la seva publicació a Palma el 1812 El Amigo de la Verdad. Però, per exemple, no s’ha elaborat cap treball d’anàlisi únicament i exclusiva del seu paper periòdic. Tampoc no s’ha intentat conèixer més a fons el personatge que es va refugiar a l’illa. Així, més bé el seu estudi sempre ha estat circumstancial, en relació a les altres publicacions de l’època i al debat polític que es produí a l’illa durant la Guerra del Francès o Primera Revolució.
Miquel dels Sants Oliver no ens aporta molta informació sobre l’hoste de la cartoixa de Valldemosa. Tan sols ens ha transmès una part d’allò que va escriure el carmelita descalç a les seves publicacions a l’illa. Si fa no fa, els altres investigadors illencs han seguit l’estela del campanater. Per altra banda, malgrat ser un personatge conegut a la seva època a la seva terra, tampoc no ha estat objecte d’un estudi exhaustiu des del punt de vista periodístic i polític. Sobre el P. Manuel Traggia comptam amb la tesi doctoral publicada d’Alberto Pacho Polvorinos, Del antiguo régimen a la España moderna: Manuel Traggia, protagonista e intérprete del tránsito (Pacho, 1979). Aquesta analitza més detingudament la seva vessant teològico-religiosa i recull allò més significatiu del llibre de José Navarro Cabanes, El padre Traggia. Memorias autógrafas ineditas de este célebre fraile carmelita aragonés, con notas bibliográficas. I també comptam amb el llibre de Pedro Pascual sobre la influència de Traggia sobre les guerrilles amb el seu Pla de Croades (Pascual, 2000).
.....
Y Mallorca, por su aislamiento, por su falta de comunicaciones, por el mismo carácter de sus habitantes, reacio a la novedad y a la lucha, persistió con mayor firmeza que las regiones peninsulares (Oliver, 1901: 215).
Emperò, d’altra banda, i sobretot per part dels historiadors que investiguen el funcionament de l’economia de l’època, no es té la mateixa percepció d’aquest anquilosament tan aclaparador. Per exemple, en el treball més recent sobre una Història de les Illes Balears, Miquel Deyà tanca el capítol sobre l’economia mallorquina de l’Antic Règim amb les següents paraules:
.....