L'Ulisses de James Joyce: l'oxímoron perfecte

Оглавление

Víctor Aldea. L'Ulisses de James Joyce: l'oxímoron perfecte

I

II

III

IV

V

VI

VII

VIII

IX

X

XI

XII

XIII

Bibliografia. Ulisses a Espanya

títols publicats

Отрывок из книги

«The demand that I make of my reader is that he should devote his whole life to reading my works»

James Joyce

.....

Entre maig i octubre de l’any següent, Joyce va escriure la primera versió de moltes de les històries de Dublinesos (1914), el seu únic llibre de relats. El llibre trigaria vuit anys a publicar-se, ateses les exigències dels diferents editors que, en un moment o altre, s’havien interessat per treure’l al mercat, però que havien demanat a l’autor que en suprimís alguns detalls de les històries, que consideraven que els podien dur problemes amb les autoritats. Joyce no s’hi va avenir en cap cas. En realitat, l’escriptor mai no es va arronsar davant de les acusacions, la censura, el segrest i la crema amb què es va anorrear gran part dels seus llibres i durant tota la seva vida totes aquestes reaccions van confirmar-li el que ell ja sabia: que el que escrivia era exactament el que havia d’escriure i no el que s’esperava que escrivís. Ningú no era ningú per dir a James Joyce què havia d’escriure, com ho havia d’escriure i amb quina intensitat i intencionalitat ho havia d’escriure.

En realitat, a mesura que van passar els anys i que l’irlandès exiliat va anar descabdellant-ne el text, l’Ulisses va anar guanyant en profunditat i dificultat fins al punt que Joyce va estructurar la novel·la en tot un joc semiòtic, semàntic i simbòlic en què cadascun dels divuit capítols representava diferents elements fins a crear un sistema interior manta vegades difícil de detectar per un lector mitjà i, fins i tot, experimentat.

.....