Описание книги
«En els prestatges de la literatura pacifista ocupa un lloc de privilegi.» – Pablo Martínez, El Correo William Saroyan, un dels grans escriptors del segle xx, va escriure aquesta novel·la per encàrrec de l'exèrcit dels Estats Units. Com a soldat, l'escriptor havia estat mobilitzat a Londres i algun comandament va creure que, a canvi d'un permís, Saroyan podria escriure una història que afavorís les relacions entre estatunidencs i britànics i que, alhora, donés una visió amable de la vida de les tropes durant la Segona Guerra Mundial. Però, és clar, la novel·la va ser rebutjada. I Saroyan es va quedar sense el permís promès i es va escapar per poc d'un consell de guerra.
Profundament antibel·licista i gens complaent, la novel·la narra l'estada a l'exèrcit d'un jove que hi coneixerà el millor i el pitjor de la vida, els aspectes més tràgics i els més divertits, i arribarà a la convicció que només l'amor i la fraternitat humana poden redimirnos. Un llibre màgic, que regala joia de viure.
«Una aclaparadora puresa legitima el seu discurs antibel·licista. Tot en Saroyan resulta autèntic. Em pregunto per què aquest llibre no és de lectura obligatòria en tots els instituts.» – Sergi Sánchez, El Periódico
«[Saroyan ens ofereix] un alè reconfortant i gairebé embriagador, un batec rabiós de vida intensa i despreocupada.» – Pau Riba, paperdevidre
Traducció de Jordi Martín Lloret
Profundament antibel·licista i gens complaent, la novel·la narra l'estada a l'exèrcit d'un jove que hi coneixerà el millor i el pitjor de la vida, els aspectes més tràgics i els més divertits, i arribarà a la convicció que només l'amor i la fraternitat humana poden redimirnos. Un llibre màgic, que regala joia de viure.
«Una aclaparadora puresa legitima el seu discurs antibel·licista. Tot en Saroyan resulta autèntic. Em pregunto per què aquest llibre no és de lectura obligatòria en tots els instituts.» – Sergi Sánchez, El Periódico
«[Saroyan ens ofereix] un alè reconfortant i gairebé embriagador, un batec rabiós de vida intensa i despreocupada.» – Pau Riba, paperdevidre
Traducció de Jordi Martín Lloret