Читать книгу Les Corts valencianes de Felip III - M. Lluïsa Muñoz Altabert - Страница 6

PRESENTACIÓ

Ja el 1933, al si del Congrés Internacional de Ciències Històriques que tingué lloc a Varsòvia, es va cridar l’atenció sobre la importància de les Corts. Després d’un temps en què la tendència historiogràfica sorgida als anys cinquanta era decantar-se pels estudis de tipus econòmic i social, arraconant la història de les institucions i la política, els treballs institucionals han ressorgit amb força, encara que amb un caire més novedós, en emmarcar-se en l’estudi del poder i les relacions que s’hi estableixen. Ara per ara, el seu estudi constitueix un dels temes clau per a la historiografia, tal i com ho prova l’interès i la preocupació creixents pel coneixement d’aquesta institució a fi de desvetllar tots els aspectes relatius a la seua evolució, molt lligada a l’avanç del poder de la monarquia. Mostra d’aquesta inclinació historiogràfica, d’altra banda no exclusiva del nostre país, són els darrers congressos monogràfics que s’han celebrat sobre el tema, dels quals cal mencionar els realitzats a Castella i Lleó en 1986-1987, el celebrat a Catalunya el 1988, el d’Aragó el 1991, així com el seminari d’estudis sobre el Parlament sard el 1984, el col·loqui sobre les assemblees representatives de l’Antic Règim, celebrat a Polònia el 1991, o la ja encetada publicació de les actes de les Corts de Navarra.

A la dècada del setanta, sota el magisteri de Joan Reglà i Campistol, i en la línia de recerca per ell oberta, un grup d’investigadors –E. Belenguer Cebrià, E. Salvador Esteban, R. García Carcel, E. Císcar Pallarés, D. de Lario Ramírez i Lluís Guia Marín–, va fer possible que el Departament d’Història Moderna de la Universitat de València publicàs, en edició facsímil, els furs i actes de Corts amb un estudi preliminar de cada una de les convocatòries realitzades al llarg de l’època foral moderna. De totes elles, sols les convocatòries de 1626 i 1645 reberen un tractament molt més exhaustiu, que anava més enllà del mer contingut legislatiu i s’endinsava en els processos de Corts i altra documentació complementària. En aquest sentit, l’anàlisi acurada de l’única convocatòria de Corts celebrada al Regne de València durant el regnat de Felip III, ha intentat omplir un buit historiogràfic i completar alhora l’estudi detallat d’aquesta institució al segle XVII valencià.

D’altra banda, des de les tendències historiogràfiques més actuals, un estudi d’aquest tipus no pot oblidar l’anàlisi sociològica del grup de poder, és a dir el tractament exhaustiu de la presència del braç militar, el grup quantitativament i qualitativament més important. Mitjançant la seua assistència, no sols és possible conèixer i definir el grup polític més actiu, sinó, fins i tot, els seus interessos socials, econòmics i polítics; aquesta és una de les aportacions més rellevants i fins ara no realitzada. Des que iniciàrem la investigació, volíem conèixer quines eren aquelles persones que, en un moment important per al regne, es congregaven per a manifestar protestes i aspiracions. Donat que la documentació no ens permetia assabentar-nos de les actuacions particulars de cada un d’ells, pararem esment en la magnífica, encara que esgotadora, font dels llistats d’assistència a les reunions del braç militar, sistemàticament registrats a l’inici de totes les sessions parlamentàries. Sols la possibilitat de poder intentar definir aquest grup polític, quantitativament i qualitativament més important, ens va fer superar la treballosa i tediosa tasca d’organitzar una multitudinària participació tot al llarg de les 58 reunions que hi hagué durant el període parlamentari; tasca no exempta d’entrebancs, conseqüència de la reiteració de noms i d’una absoluta manca de normalització dels mateixos. No contents, però, amb conèixer nom i cognom dels participants, així com la seua assiduïtat a les reunions, volguérem saber qui, malgrat gaudir del dret d’assistència, no va participar, la qual cosa va ser possible mitjançant el llistat d’habilitats a les Corts. Així doncs, en una primera relació de 554 persones que havien fet acte de presència, s’hi foren afegint més i més noms que desbordaven qualsevol previsió, puix que obtinguérem com a resultat una relació de 814 membres del braç militar, que creiem de gran interés per al coneixement dels integrants de la noblesa valenciana a inicis del Disset.

Pel que fa a l’àmbit legislatiu, ens interessava obtenir una percepció global i coherent de les preocupacions del Regne. Donada l’àmplia tasca legislativa i la gran diversitat temàtica de les Corts de 1604, es requeria un treball de classificació i d’interpretació laboriós i meditat. Optàrem, com a primer pas, per la lògica separació dels contrafurs, furs i actes de cort, i van decidir donar un tractament conjunt a aquests últims, a fi d’evitar possibles reiteracions. Agrupàrem la legislació en grans blocs de continguts que d’alguna manera ens semblava que assenyalaven cada una de les barnilles que composen el ventall legislatiu de les Corts de 1604. Un d’aquestos gran blocs té com a fil conductor les institucions, tant les delegades de la monarquia –Reial Audiència, Capitania General, Governació o Batllia–, com les pròpies del Regne –Generalitat i institució municipal, aquesta última desglossada en el Cap i Casal i la resta de municipis de reialenc– i dins de cada una es tracten les qüestions de funcionament, socials, polítiques i econòmiques. En altres grans apartats, se sondegen les preocupacions e interessos dels valencians d’aleshores relatius a dret civil o política defensiva i d’ordre públic, i també es recullen interessos més específics com són els del braç eclesiàstic o de l’àmbit senyorial. A més a més, totes aquestes qüestions queden reflectides en un índex de matèries on es pot trobar amb facilitat la seua ubicació en la publicació facsímil.

Si per alguna cosa pot ser singularitzada la present convocatòria, és, si més no, pel primmirat intent de solucionar el problema de la defensa costanera, la qual s’amplia a la circumscripció marítima, amb la dotació de quatre galeres. De la seua organització i de fer possible el seu finançament, fou encarregada una junta de 54 membres, que a més a més fou comissionada el darrer dia de les Corts per a fer-se càrrec del pagament del servei, i es constituí així, a més de com a Junta de la Costa, com a Junta del Servei.

De tota la documentació consultada –força abundant, molt variada i dispersa, i sovint incompleta– fou la relativa al pagament del servei la que es presentà com més fragmentària, contradictòria i confusa. D’una banda perquè ens trobàrem amb una lluita legal, fruit de les dissensions en el repartiment del terç del servei que per costum es destinava al desagreujament; i d’altra per suposar submergir-nos en l’embolica i desorganitzada documentació comptable de l’època foral, a tot el qual s’afegia la certesa de no posseir el conjunt dels documents adients. A grans trets, no caminaren a l’uníson les ordres reials de lliurar determinades quantitats a compte del servei, amb les disponibilitats del Regne per a fer-les efectives. El pagament, que es va iniciar ja endarrerit, va anar perllongant-se en el temps, fins que Felip IV, com hereu del problema, hagué de negociar-ne la finalització.

* * *

En gran mesura haig d’agrair les directrius i consells de dues admirables i molt estimades persones: Carme Pérez Aparicio i Amparo Felipo Orts. L’atenció i el suport humà que en tot moment m’han oferit, el seu contagiós entusiasme, els inapreciables consells i directrius, han tingut com a fruit tot el millor d’aquest treball. El més sincer agraïment. També he d’expressar la meua gratitud a Lluís Guia Marín, per la seua col·laboració posant al meu abast les fonts de l’Arxiu de la Corona d’Aragó. A Carme Muñoz, pel seu assessorament lingüístic, i a Maria Creu i Beni pel seu recolzament.