Отрывок из книги
PASSIÓ PER L’ESPORT
DE LA PRÀCTICA ALS GRANS ESDEVENIMENTS
.....
Un parell d’anys abans, per fi, el conseller de Cultura i Educació, Ciprià Císcar, es va decidir a separar Joventut i Esports, però la sorpresa va ser majúscula quan el primer director d’Esports a seques fou un tal Manuel Ortiz, professor d’història d’un institut de Xest, precisament, i abans professor de la Universitat Laboral, el qual Císcar tenia com a delegat provincial de Cultura de València. Li havia de buscar una nova ubicació, ja que les delegacions provincials de Cultura i Educació s’havien acabat d’unir i un dels dos delegats sobrava. I va sobrar Manuel Ortiz, aparentment ascendit, però, políticament, per a traure-se’l de sobre a la delegació conjunta d’Educació i Cultura de València. Venia precedit d’una fama d’»antiesportista», segons expliquen els qui el van conèixer a les seues classes de Xest. Per descomptat, ho va demostrar amb escreix. Va passar per aquestes latituds amb molta més pena que glòria, pocs el recorden i només ho fan, com jo en aquest cas, per a rememorar la seua intervenció davant el Tribunal (sense ser-ne membre), primer intentant que la plaça a la qual jo optava la donaren a l’altre candidat que es presentava i, com que això no va colar, que es declarara deserta la plaça. Tampoc va colar. Sempre hi ha persones honorables que són capaces d’aguantar la pressió d’aquests polítics de pacotilla que pretenen que la gent es plegui als seus interessos. De manera que, al final, el Tribunal em va donar la plaça per unanimitat i des d’aleshores vaig ser professor de l’INEF i més tard de l’avui Facultat de Ciències de l’Activitat Física i l’Esport, després de superar una nova oposició enfront d’un tribunal de professors universitaris, tots d’altres universitats en no existir a la de València especialistes de l’àrea. Una funció que no he deixat mai, perquè, quan he estat a fora organitzant algun esdeveniment, ha estat en comissió de serveis i, a més, he seguit donant cursos, màsters i altres estudis.
L’INEF/IVEF que ix a València l’octubre de 1987 és un centre amb un pla d’estudis aprovat molt similar al de l’INEF de Madrid i amb l’orientació clàssica cap a les matèries d’ensenyament/entrenament, amb l’existència de mestratges i una càrrega lectiva bastant esportiva. Només existia una assignatura de gestió que poguera ser qualificada com a tal, associada a legislació esportiva, de manera que fou adscrita al departament de Dret de la Universitat de València.
.....
