Читать книгу Diplomatari de la Unió del Regne de València (1347-1349) - AA.VV - Страница 9

1. UNA FISCALITAT REIAL ONEROSA. LES FRICCIONS ENTRE ELS CIUTADANS I ELS NOBLES I CAVALLERS (1345-1347)

1.

1345, maig 24. València.

Després d’haver acordat el Consell de la ciutat de València la imposició d’una taxa, en préstec, de 5 a 100 sous sobre els béns dels veïns, per tal de descarregar els deutes municipals, els nobles i cavallers, que se’n diuen exempts, han obtingut del governador del regne la suspensió d’aquella, enmig de la disputa per les contribucions veïnals. La ciutat nomena una comissió per a actuar en la controvèrsia.

AMV, MC A-5, fols. 9r-12r.

Die martis intitulata .IX. kalendas iunii anno Domini .M.ºCCC.ºXL.º quinto, fon appellat e ajustat consell en la sala de la Cort de València, ab crida pública e ab albarans, axí de cavallers, generoses, com de parròquies, officis e mesters de la dita ciutat. En lo qual consell foren los jurats e prohòmens dejús nomenats:

En Jacme March, en Jacme d’Orrit, en Johan Bonffill, en Jacme de Ginestar, jurats.

..............................................................¹

||^11r En lo qual consell fon proposat per los jurats que, com per ordenació feta per lo consell de la ciutat .X.º kalendas martii anno Domini .M.ºCCC.ºXL.º quarto fossen elets certs prohòmens de la ciutat per tractar ensemps ab los jurats, ço és, ab los cavallers e generoses, per tolre e gitar de carrera los contrasts e disenssions que eren entre la ciutat, d’una part, e los dits cavallers e generoses, de l’altra, e que de ço que ab aquells haurien tractat feessen relació al consell. E enaprés, per rahó de una ordenació o estatut fet per lo consell que préstech fos fet de .C. solidos tro en .V., e que cascú fos tatxat què poria prestar, lo qual préstech era necessari a pagar los deutes de la ciutat, com lo preu de les imposicions de la dita ciutat, les quals foren venudes a cert temps, no y abastàs; e les quals tatxacions tan solament adonchs foren fetes dels ciutadans e vehins de la ciutat, e no dels nobles, cavallers e generoses habitants en aquella e en son terme, los quals per furs e privilegis e usança antiga devien ésser tatxats en lo dit préstech, com hi sien obligats e d’açò sia la dita ciutat en possessió notòria e manifesta; e ab carta pública, per part de la dita ciutat, fossen requests los dits nobles e generoses que ab los jurats e alcuns prohòmens ensemps tatxassen si eleys e los altres lurs consemblants què porien prestar, a pagar los deutes de la ciutat, la qual cosa fer recusaren e contradigueren, e en contumàcia lur e fadiga fossen enaprés tatxats per los jurats e alcuns altres prohòmens de la ciutat. ||^11v E, jassie que per los collidors assignats a demanar los dits préstechs ne fossen requests, no han volgut pagar, al·legants que no·n són tenguts; e a instància lur, per part de l’honrat lochtinent de governador sia feyta seqüestració e inibició, sots certa pena, injustament, salva sa honor, perturban la dita ciutat en la dita possessió notòria, de la qual seqüestració e inibició per part de la dita ciutat és estat apel·lat. Per tal, los dits jurats dixeren què plahie al consell ésser fort sobre les dites coses.

E com moltes rahons fossen dites e rahonades, finalment lo consell acordà e tench per bé que los jurats, a lur bona coneguda, elegen certs prohòmens de la ciutat qui vegen e reconeguen breument per qual manera porà ésser procehit e enantat en los dits affers per justícia, en manera que a la ciutat no sia fet alcun prejuhí o lesió en son dret, e los quals prohòmens elegidors semblantment hagen plen poder de tractar e rahonar per part de la dita ciutat, ço és, ab los dits nobles, cavallers e generoses, sobre los dits affers e altres, a bé de la cosa pública. E enaprés, que de ço que hauran tractat e rahonat facen relació al consell, lo qual farà sobre los dits affers tota hora ço que serà justícia e egualtat.

Los quals prohòmens foren elets per los dits jurats e aprés nomenats en lo dit consell, segons que·s segueyx:

||12r En Jacme Scrivà,	En Bernat de Camós,
En Guerau Çaffont,	En Bernat Suau,
En Bernat Sunyer,	En P(ere) Belluga,
En Domingo Eymerich,	En Jacme Ricard,
En Johan Calvo,	En Berenguer Dezpuig,
En Bernat Redon,	En Guillem Rabaça,
En Domingo Marrades,	En Simonet de Rabinats,
En Bernat Comte,	En P(ere) Roig, spaer,
En Berthomeu Çaranyó,	En P(ere) Samisay,
En Benavé de Benviure,	En Guillem Gençor,
En Guillem d’Espígol,	En Berthomeu de la Cambra.

2.

1345, setembre 20. València.

La ciutat de València i la vila de Xàtiva, a proposta d’aquesta, acorden constituir una unió, a la qual podran adherir-se les altres viles del regne, contra els nobles i cavallers del país, que ja han fet el mateix, per causa de l’oposició de la noblesa a les contribucions veïnals.

El Consell n’ha fet una missatgeria de protesta al rei, a Perpinyà.

AMV, MC A-5, fols. 82r-83v.

Die martis intitulata .XII.º kalendas octobris anno Domini .M.ºCCC.ºXLV.º, fon appellat e ajustat consell ab crida pública e ab albarans en la sala de la Cort de València. En lo qual consell foren los jurats e prohòmens dejús nomenats:

En Johan Bonfill,
En Jacme de Ginestar,	jurats.
En Berthomeu Çaranyó,
En Johan Sala,	lochtinents de jurats.

..............................................................²

||^83r ...En lo qual consell fon proposat per los jurats que part de la vila de Xàtiva, per los missatgers d’aquella, és estat recomptat als dits jurats que, com qüestió e contrast sia entre los cavallers e generoses domiciliats en la ciutat e havents béns en lo terme d’aquella, d’una part, e los ciutadans, de l’altra, per rahó de les contribucions vehinals, (e) semblantment sie qüestió entre los cavallers e generoses domiciliats en la vila de Xàtiva e havents béns en lo terme d’aquella, d’una part, e los vehins de la dita vila, de l’altra, per les contribucions vehinals, los quals misatgers part de la dita vila requeriren los dits jurats que fos feta unió per la ciutat ab la dita vila en defendre furs e privilegis, e encara ab les altres viles reals del regne, majorment com tots los nobles, cavallers e generoses del regne hagen ||^83v feta unió entre ells contra la dita ciutat e viles. Per tal, lo dit consell acordà e tench per bé que unitat sia feta entre la ciutat e la dita vila de Xàtiva, que ho ha request segons que dit és, e ab les altres viles del regne, si u requeren, en defendre furs e privilegis.

En lo qual consell, constituïts personalment los honrats en Johan Calvo e en Bernat Sunyer, misatgers de la ciutat, ensemps ab los honrats en Jacme March e en Jacme d’Orrit, trameses al senyor rey a Perpenyà, specialment per lo contrast que és entre los cavallers e ciutadans, per rahó de les contribucions vehinals, e feren relació en lo dit consell de la dita lur misatgeria.³

3.

1345, octubre 27. València.

El Consell de València, en ocasió de remetre al rei les condicions per a participar en la formació d’una armada [contra els genovesos], es plany del gran endeutament de la ciutat, causat pels donatius fets a la corona i per les males collites, i de l’opressió fiscal que suporta el poble.

AMV, MC A-5, fols. 103r-104v.

Die iovis, intitulata .VI.º kalendas novembris, anno Domini millesimo .CCC.ºXL.º quinto, fon apellat e ajustat consell en la sala de la Cort, ab crida pública e ab albarans, axí de cavallers e generoses com de parròquies, officis e mesters de la ciutat. En lo qual consell foren los jurats e prohòmens dejús scrits:

En Jacme d’Orrit,
En P(ere) Sànxiç d’Oblites,
En Johan Bonfill,
En Jacme de Genestar,	jurats.

...............................................................

||^104r En lo qual consell foren lests los capítols infrasegüents, los quals los prohòmens deputats per lo consell ordenaren e tengren per bons:

«Molt excel·lent príncep e senyor.

Los jurats e el consell de la vostra ciutat de València han vists e regoneguts los capítols a ells trameses sobre lo feyt de la armada per vós, senyor, per custòdia de la mar, a certes universitats vostres demanada, los quals capítols los misatgers de les dites ciutats, axí com a persones singulars, posaren en alcun estament, als quals vós, senyor, resposés segons que a vostra altea plagué.

Ara, senyor, los dits jurats e consell, no esguardan los grans càrrechs dels deutes que són obligats pagar, ni esguardan les grans opressions que lo poble soffer, per rahó de moltes e grans ||^104v imposicions que paguen per rahó de diverses ajudes a vós, senyor, feytes en tepms (sic) passats, e la falta dels splets, que són fallats .IIII. ayns ha, mas solament desigan la honor de la vostra real corona ésser conservada e augmentada, e la vostra neccessitat, armaran en la forma següent, sots les maneres e condicions dejús contengudes e no en altra manera:

Primerament...»⁴

4.

1345, desembre 1. Girona.

Carta credencial de Pere el Cerimoniós al Consell de València, a favor de Joan Ferrandis Munyós, mestre racional, i de Berenguer de Codinachs, escrivà de ració de la reina, enviats a la ciutat per tal de solventar el conflicte que enfronta els nobles i cavallers amb els ciutadans, per motiu del pagament de les contribucions veïnals.

AMV, MC A-5, fols. 126v-127r.

Petrus, Dei gratia rex Aragonum, Valentie, Maioricarum, Sardinie et Corsice, comesque Barchinone, Rossilionis et Ceritanie, dilectis et fidelibus iuratis et probis hominibus civitatis Valentie, salutem et dilectionem. Cum nos, affectantes quam plurimum ut dissencioni seu controversie existenti inter universitatem dicte civitatis, ex parte una, et nobiles et milites ac generosos civitatis et regni eiusdem, finis debitus imponatur, et per consequens utrinque amor et concordia, sicut expedit, consolidentur seu etiam confirmentur, et ea de causa dilectos nostros Iohannem Ferdinandi Munionis, legum doctorem, consiliarium et magistrum rationalem curie nostre, et Berengarium de Codinachs, scriptorem portionis illustris Marie, regine Aragonum, consortis nostre karissime, de intentione nostra super premissis duxerimus informandos, idcirco eorum relatibus fidem poteritis credulam adhibere. Volentes ut sicuti bonum statum atque tranquillum dicte civitatis ac regni et incolarum eorundem cupitis augmentari et contrarium evitari, ea que dicti nuntii nostri, pro nostra parte, vobis exposuerint efectualiter impleatis, et hoc aliquatenus non mutetis; et habebimus illud gratum, et de contrario, displicentiam procul dubio sumerimus. ||^127r Nam premeditari potestis quantum nobis cordi existit quod dictum regnum, veluti per predecessores nostros a manibus paganorum ereptum, in statu permaneat pacifficho et tranquillo. Data Gerunde, kalendas decembris anno Domini millesimo .CCC.º quadragesimo quinto. Rex P(etrus).

5.

1346, gener 12. València.

Acord del Consell de València de posar en peu de guerra la host de la ciutat, per a eixir, si calgués, contra els senyors de viles i castells que perturben els drets d’emprius i de pastures pertanyents per privilegi a la capital. En aquesta ocasió, ha provocat el conflicte l’expulsió violenta d’uns ramaders valencians per l’alcaid del lloc de Tous, al qual els jurats demanaran responsabilitats.

AMV, MC A-5, fols. 134r-135v.

Die iovis, intitulata .II.º idus ianuarii anno Domini millesimo .CCC.º quadragesimo quinto, fon apellat e justat consell en la sala de la Cort, ab crida pública e ab albarans, axí de cavallers e generoses com de parròquies, officis e mesters de la ciutat. En lo qual consell foren los jurats e prohòmens dejús scrits:

En Jacme March,
En P(ere) Sànxiç d’Oblites,
En Johan Bonfill,	jurats.

...............................................................

||^135v ...Encara fon proposat en lo dit consell per alcuns vehins de la dita ciutat que com ells, ab lurs cabanes de bestiar, fossen en lo terme de Tous,⁵ per ço cor aquí pasturaven, foren-los penyorats alcunes cabeces de bestiar, e enaprés los cremaren los bresquils, per què moriren cabrits e corders del dit bestiar, e corregueren e malmenaren e gitaren de tot lo terme lo dit bestiar.

Per tal, lo dit consell acordà e tenc per bé que los jurats, ab alcuns prohòmens, vajen al terme de Tous, e que facen tornar aquí e pasturar los dits bestiars; e que demanen a l’alcayt de Tous tot lo dan e l’interesse. En altra manera, que protesten del dret de la dita ciutat.

E encontinent fon manada fer la crida següent:

«Ara ojats què us fan saber los justícies, jurats e prohòmens de la ciutat: que com alcuns senyors de viles e de castells s’esforcen de perturbar los vehins de la dita ciutat en la possessió en què son de erbejar e lenyar e d’altres aemprius, contra furs e privilegis e libertats de la ciutat e longa usança e antiga, per tal vos fan saber que tothom a cavall e a peu, ab vostres armes, siats aparellats de seguir la senyera, per defendre los dits furs e privilegis e libertats e possessió de la ciutat, tota hora que·n serets requests.»

6.

1346, juliol 7. València.

El Consell de València pren l’acord de taxar els béns dels veïns de la ciutat que puguen contribuir en un mínim d’una mealla (mig diner) diària, amb la finalitat de redimir els imposts municipals dels arrendataris i suprimir-los tot seguit, considerant que és excessiva la pressió fiscal suportada per la població més modesta.

Igualment, el Consell envia un missatger al rei, en protesta del poder abusiu conferit a l’oïdor reial Pere de Ciutadella, i per demanar la suavització de la repressió contra la usura.

AMV, MC A-6, fols. 34r-37v.

Die veneris nonas iulii anno Domini millesimo .CCC.ºXL.º sexto, fon appellat e ajustat consell en la sala de la Cort de València, axí de cavallers, generoses, com de parròquies, officis e mesters de la dita ciutat. En lo qual consell foren los jurats e prohòmens dejús nomenats:

En Ramon Costa,
En Guerau del Bosch,
En Romeu d’Oblites,
En Bernat Comte,
En G(uillem) d’Espígol,
En Jacme Ricart,	jurats.

...............................................................

||^35r ...En⁶ lo qual consell fon proposat per una bona persona que en lo consell tengut dimercres .XXVIII. dies del mes de juyn proppassat fon ordenat que los jurats, ab alcuns prohòmens per ells elets en lo dit dia, tractassen e encercassen alcuns bons affers, los quals ladonchs ex causa no·s podien manifestar ne divulgar, jatssie que toquassen gran bé e profit de la cosa pública, los quals affers han tractat e encercats e són aquests.

Ço és, que com les gents porten e sofiren grans càrrechs per les imposicions, les quals coses són en offenssa e desplaer de Déu e en gran ||^35v dan e pijorament de la cosa pública, e fundades en gran injustícia, majorment com les dites imposicions sien entroduÿtes e posades per pagar los deutes deguts per la ciutat, per dons feyts al senyor rey e per messions neccessàries a la universitat d’aquella, als quals deutes de rahó e de egualtat no són tenguts ne obligats persones pobres e miserables, per indigència que han de béns temporals, ne persones estranyes, que bo seria que totes les persones de la ciutat e dels lochs de la sua contribució fossen escrites aquelles que porien pagar quada dia mealla, e d’aquí enssús, e, can seria scrit e fet lo nombre d’aquelles e tatxat cascú què pot pagar cascun dia, serien fets centenars e deenes, e·naxí collir s’i à la dita tatxació. Emperò, ans que·s collís, regonexeria hom què és degut als compradors de les imposicions per los temps esdevenidors e assignaria hom a aquells ço que·ls és degut, ab aquell interès que·s poria hom ab ells [co]nvenir, a pagar de mes en mes o d’altra manera. E que encontinent totes les imp[o]sicions serien levades.

Per tal, lo dit Consell acordà e tench per bé que lo nombre de les dites persones sie scrit per alcunes bones persones per los jurats elegidores, de cascuna parròquia e dels lochs de la contribució de la ciutat, e, encara, que sia escrit lo nombre dels cavallers ||^36r e generoses habitants en la dita ciutat e terme de aquella. E, can totes les dites persones seran scrites, sabut lo nombre d’aquelles, seran tatxades pagar, lo qui meyns pagarà mealla, e d’aquí ensús, cascun dia; e a açò a cullir per centenars e deenes sien assignades bones persones per los jurats. Emperò, enans que⁷ col·lecta se face, tractar-se ha per los jurats ensemps ab alcunes bones persones elegidores, ço és, ab los compradors de les dites imposicions, avinença e composició sobre aquella quantitat que han a cobrar del preu per lo qual compraren les imposicions de la ciutat e dels lochs de la sua contribució a .VI. ayns .IIII. meses, e del guayn o interesse que·ls pertanyeria, encercant, tro de ço que·ls romandria a pagar fossen plenerament satisfeyts e entegrats, als (sic) fos feta paga pro rata de mes en mes, segons que exiria de la col·lecta de la dita tatxació. Per la qual manera se diu que remouria hom totes imposicions e que sobraria encara, pagades totes coses, a la ciutat, de què·s poria comprar renda per casc (sic)⁸ cascuns anys les messions ordinàries, e serie gran profit de la cosa pública e aleujament de la major part del càrrech d’aquella.

E encontinent los dits jurats elegiren los prohòmens dejús scrits, que scriven lo nombre de les persones de les parròquies de la ciutat e dels lochs de la contribució d’aquella, segons que·s segueix:

||^36v Primerament, de la parròquia de Sent P(ere) de la Seu, en G(uillem) Cesartigues, en P(ere) Samisay.

De Sent Thomàs, en G(uillem) Guasch, notari, en G(uillem) Barberà. De Sent Andreu, en Michel de Cascant, en Michel Moollà (sic).

De Sent Martí, dins la ciutat, en Berenguer Gizbert, en P(ere) Vives. De Sent Martí, fora la ciutat (blanc).

De Senta Katerina, dins la ciutat, en G(uillem) Senan, en Bernat de Vich. De Senta Katerina, fora la ciutat, en Johan Castellar, en Jacme Fenollosa. De Sent Nicolau, en Michel Gastó, en P(ere) Dezcastell.

De Sent Berthomeu, en P(ere) de Vich, en P(ere) de Pàmies. De Sent Lorenç (blanc).⁹

||^37r Encara fon ordenat e tengut per bé en lo dit consell que los jurats eligen una bona persona per anar al senyor rey, per .III. coses. La .I.ª, per revocar les comissions d’en P(ere) de Ciutadella, oïdor de la cort del senyor rey, les quals comprenen en si generalitat de proceses, e en gran partida és tolta la juredicció al justícia de la ciutat en lo criminal. L’altra rahó, és per empetrar ab lo dit senyor rey remissió de la pena imposada a aquells qui dins .X. jorns no haurien manifestat als comissaris del senyor rey e del senyor bisbe los contractes usuraris o feyts en frau de usures. La terça, que, per ço que feyt és o·s farà tro lo senyor rey hi haja provehit, no sia lesió ne prejuhí dels furs o privilegis de la ciutat.

Ítem, lo dit consell ordenà e establí que lo síndich de la ciutat manifest e notiffich als dits comissaris elets sobre lo feyt de usures, e encara deman ab acabament totes quantitats degudes per qualsevol persones a la universitat de la dita ciutat per usures, ||^37v per los contractes de manleutes fetes per la ciutat a ses necessitats o en frau de usures, de .X. anys a ençà, segons la crida feyta de part del dit senyor rey, protestan, emperò, lo dit síndich que per rahó de la dita manifestació o notifficació no sia fet prejudici o lesió alcuna a furs ne privilegis de la dita ciutat, com allò face e entene a fer per temor de les penes apposades en la dita crida. Volch encara lo dit consell que les dites coses puxen ésser corregides e esmenades de consell dels advocats de la ciutat, no mudada la substància.

NOTES:

¶ ¹ Segueix la llista dels consellers presents. Sols hi són els jurats ciutadans; pels cavallers i generosos, ho eren Guiot de Xanaveires i Pere Sanxis d’Oblites.

¶ ² Segueixen els consellers assistents, amb l’absència dels dos jurats cavallers i dels consellers de l’estament militar. Ometrem aquesta relació, generalment llarga, en les actes del Consell.

¶ ³ La resta, en blanc.

¶ ⁴ Aprovats els capítols, el Consell acorda (f. 106r) remetre’ls al jurat Jaume March, traslladat a Perpinyà, que els presentarà al rei.

¶ ⁵ El lloc era senyoriu de Pere Sabata, cavaller, després un dels dirigents de la Unió.

¶ ⁶ Al marge esquerre: De tractatu expellendarum impositionum.

¶ ⁷ que·s a l’orig.

¶ ⁸ Hi manca el verb (=pagar...).

¶ ⁹ Hi ha un espai en blanc, car falten les parròquies urbanes del Salvador, de Sant Esteve, de Sant Joan del Mercat i de Santa Creu de Roteros.