Читать книгу Cartes de poblament valencianes modernes - AA.VV - Страница 11
ОглавлениеNORMES DE TRANSCRIPCIÓ
Les normes que hem aplicat per a l’edició de la font tenen com a principi el màxim respecte a l’original. Les intervencions han estat les mínimes possibles i majoritàriament es limiten a la col·locació d’una nota al peu on hem detectat errades o confusions importants que podien confondre la interpretació, especialment en el cas del llatí.
1. Manteniment de les grafies de l’original.
2. Desenvolupament de les abreviatures i separació de les paraules segons la llengua actual.
3. Ús de l’accentuació, signes de puntuació, apostrofació i guionet de la llengua actual.
4. Eliminació de la doble consonant inicial.
5. Regularització de l’ús de «u» i «v», de «çe»-«ce» i «çi»-«ci» en tots els textos, i de «i» i «j» en els textos no llatins.
6. En les parts en llatí, atenent la diversitat d’autors, respecte a l’ús de la grafia «i» o «j» en les paraules que tenen eixe valor en valencià i castellà. Igualment les grafies «c»/«t» amb valor de «c» es transcriuen per «c».
7. Ús de les majúscules segons les normes actuals.
8. La mancança d’alguna part del text o la no comprensió d’una paraula s’indica amb [...].
9. Les paraules restituïdes s’indiquen entre [ ].
10. Les paraules afegides per part dels editors s’indiquen entre < >.
11. Les paraules o frases ratllades estan indicades en nota a peu de pàgina.
12. Amb el punt volat s’indiquen les elisions que avui no tenen representació gràfica.
13. Les paraules o frases en llatí i en castellà dins un text escrit en valència, i a l’inrevés, s’escriuen en cursiva per diferenciar una llengua de l’altra.
14. Els signe tironià es transcriu per «e» quan apareix inserit en un text en valencià.
15. Les abreviatures llatines de monedes es desenvolupen en valencià.
